“Mai vaig prometre res i he fet el doble”

Sí. Ara mateix estem a la ratlla dels 800. Hi influeix que tenim l’Escala a 3,5 quilòmetres, estem a 10 de Torroella de Montgrí, a 18 de la Bisbal i a 20 de Figueres. És un poble que està ben situat i aquí, a la nit, s’hi està tranquil. L’ambient és encara una mica de poble. L’increment de població s’ha produït d’una banda per gent que ha comprat habitatge i s’hi ha instal·lat i també hi ha força segona residència.

Sí. En l’aspecte sanitari depenem del CAP de l’Escala i de l’hospital de Figueres, que és on anem en cas d’urgència. Però a Albons hi ha un dispensari i tres dies a la setmana venen el metge i la infermera. I en l’aspecte educatiu, els nens d’Albons van a la zona escolar rural (ZER) Montgrí, formada per les escoles d’Albons, Bellcaire i Ullà.

Si soc alcalde és perquè m’estimo el poble on vaig néixer. No vaig entrar a l’Ajuntament per fer diners, sinó perquè m’estimo Albons. I és una feina en què sempre hi ha molt a fer i poc a guanyar. Hi dedico les vint-i-quatre hores del dia.

Soc la persona menys indicada per dir què he fet bé! En toc cas, respecte del que he pogut fet, la primera feina que vaig fer va ser posar una marquesina a la parada de l’autobús de la Sarfa, que queda a un quilòmetre del poble. Em va costar, perquè ja estàvem en situació de crisi, però ho vaig aconseguir. També vaig poder condicionar la carretera d’entrada al poble, que estava en unes condicions del Tercer Món. Vam fer un carril per a vianants i de bicicletes de tres metres d’amplada, i hi vam instal·lar fanals, una font, uns bancs i uns arbres. Aquesta entrada, arreglada, ha fet més poble. A més, vaig poder fer el primer magatzem municipal, la qual cosa ens va permetre deixar els arrendaments, i una altra cosa a destacar és que vam arreglar la sala de festes.

En un poble sempre queden coses per fer; jo n’hi vaig trobar moltes, per fer. I he fet moltes coses petites. I en aquest sentit vull dir que estic molt content amb la Diputació i el Consell Comarcal, perquè si no fos per les ajudes que concedeixen, els pobles petits no podríem sortir-nos-en; no podríem fer res. Per exemple, pel setembre, i amb una ajuda de la Diputació, està previst d’asfaltar un bon tros del camí que va cap a la depuradora, que si bé se’n diu de l’Escala, està al terme municipal d’Albons, i una part del camí que va cap a la planta de bombeig. Al pont que passa per la riera hi posarem una llosa de formigó a sobre perquè la construcció està malament, és el que va als camps, i d’aquesta manera el descarregarem de pes. I per setembre o principis d’octubre tinc previst de treure el revestiment de fusta de la façana del bar centre i posar-l’hi d’un altre material.

Mai vaig prometre que faria res; vaig dir el que m’agradaria fer i estic content perquè he doblat el que vaig dir. De cara al futur, m’agradaria arreglar la part de darrere de l’ajuntament, on hi ha una terrassa que està afectada per aluminosi, i posar-hi un parell de despatxos, un petit arxiu i fer-hi un ascensor perquè tothom pugui accedir al consistori. I també m’agradaria obrir una guarderia. I si no puc fer-ho personalment, m’agradaria deixar els dos projectes encarrilats.