La defensa belga de Llarena costa 545.000 euros públics
Sánchez fitxa el bufet Liedekerke a càrrec del contribuent contra Puigdemont
L’obertura del curs judicial amb Felip VI es fixa la vigília de la Diada per enaltir el jutge que no obté les euroordres
El Ministeri de Justícia del govern de Pedro Sánchez va comunicar que ja ha contractat el bufet belga pagat pel contribuent espanyol per defensar el jutge del Suprem que ha instruït la causa de l’1-O, Pablo Llarena, davant la demanda civil de Carles Puigdemont a Brussel·les. La factura de la defensa de Llarena ascendirà a 544.982 euros públics.
En un comunicat vespertí, el ministeri detalla que ha culminat el procés de selecció i que el bufet elegit és Liedekerke, fundat el 1965 i amb seu al 3 del bulevard de l’Empereur de Brussel·les. El contracte es va firmar ahir a la tarda a l’ambaixada espanyola a Bèlgica entre representants legals de la diplomàcia espanyola i del bufet. “El bufet belga assumirà la representació processal de l’Estat i de Llarena per, d’acord amb la direcció tècnica que exerceix l’advocacia de l’Estat, defensar la sobirania i immunitat jurisdiccional de la justícia espanyola davant els tribunals belgues, defensa que inclou la de l’instructor del Suprem”, raona la nota de Justícia. El sou base de Llarena supera els 100.000 euros.
Boicoteig de la citació
El dispendi de mig milió d’euros públics en el bufet d’elit per defensar Llarena xoca amb l’obstruccionisme amb què el jutge afronta la causa. Perquè ell sempre s’ha vantat que no acudirà a la citació del dimarts 4 de setembre fins i tot abans de tenir l’empar del Consell General del Poder Judicial i de Sánchez, però el boicot arriba a l’extrem de no donar-se per notificat perquè el jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, es nega a entregar-li la citació per afinitat gremial.
Amb la defensa pagada ja per l’erari, Llarena gaudirà de la protecció estatal també en l’acte d’obertura de l’any judicial, una cita que a Madrid inaugura el curs polític després de l’estiu i que el CGPJ i el Tribunal Suprem –presidits alhora per Carlos Lesmes– no dissimulen que fixen en funció del calendari català. Si el 2017 l’acte presidit pel rei Felip VI amb la cúpula judicial es va fixar el 5 de setembre previ al ple de desconnexió dels dies 6 i 7, aquest curs 2018/19 es fixa la vigília de la Diada, el 10 de setembre, per escenificar com fan pinya els poders de l’Estat amb l’instructor de la causa de l’1-O, que ha fracassat en totes les seves euroordres.
Des del revés de la justícia alemanya negant l’entrega de Puigdemont per rebel·lió i de la justícia belga citant-lo per falta d’imparcialitat, cada pas de Llarena va conduït a exigir a l’Estat que li insufli l’autoestima professional malmesa al nord dels Pirineus. Els precs de Llarena s’han traduït en l’empara del CGPJ –en ple agost i dos mesos fora del termini legal– i en el viratge de Sánchez fins a pagar-li amb diner públic un bufet belga que el defensi pel que va dir al febrer a Oviedo en un acte privat al final d’una conferència per la qual va cobrar.
Si Sánchez ja ha dit que Llarena és una “qüestió d’estat”, al saló de plens del Suprem Felip VI; Lesmes; el president del TC, Juan José González Rivas; la fiscal general, María José Segarra, i la ministra de Justícia, Dolores Delgado, personificaran el suport a Llarena i a la controvertida instrucció. En la cita del 2017, el president del CGPJ i del TS va lloar l’article 2 de la Constitució com a mandat. “La indissoluble unitat de la nació espanyola”, segons va dir Lesmes, és “un mandat jurídic directe que correspon garantir al poder judicial junt amb la resta de poders de l’Estat, un deure per a tots nosaltres d’inexcusable compliment”. Lesmes és sensible al clam judicial –del qual només discrepa Jutges per a la Democràcia– perquè el govern faci costat a Llarena a tot preu.
Delgado i Segarra a la foto d’homes
A més de constituir una cita solemne del calendari polític madrileny al setembre, l’acte d’obertura de l’any judicial ofereix cada any la fotografia del masclisme institucional que a l’Estat espanyol frena l’accés a la dona a la cúpula del poder. La fotografia oficial del 2017 amb el rei Felip VI, de fet, va evidenciar l’escàndol que el màxim òrgan judicial no tenia cap dona.
El masclisme que ocupa la cúpula no s’adiu amb el 53% de dones que conformen la carrera judicial. Al Suprem les dones representen un 13%, però cap és elegida mai presidenta de la seva sala i la foto amb el rei és sempre una foto d’homes. Aquest any la presència femenina es farà més visible per la ministra Dolores Delgado i la fiscal María José Segarra.