Trump té una “resistència silenciosa”a la Casa Blanca

Amagat en l’anonimat, un “alt càrrec de l’administració” de Donald Trump ha fet esclatar de nou la Casa Blanca. The New York Times publicava ahir una columna d’opinió d’un funcionari sense nom que assegurava que, dins del govern, existeix un grup de persones, una “resistència silenciosa”, que treballa per “boicotejar” el president i salvar el país de les decisions que emanen del Despatx Oval. El text és excepcional. “Soc un d’ells”, confessa l’anònim: un del grup –segons el portal Axios, serien “dotzenes i dotzenes” de funcionaris– que es dedica constantment a “frustrar parts de l’agenda i les pitjors inclinacions” de Trump. Un deure que, segons diuen, és cabdal per a la “salut de la república”.

La significació del que es detalla no es troba tant en la presentació d’un mandatari sense criteri, que canvia d’opinió constantment, amoral o poc informat. Aquestes característiques són ben sabudes: aquesta mateixa setmana es corroboraven en els primers extractes del nou llibre de Bob Woodward, Por: la Casa Blanca de Trump, que surt a la venda dimarts que ve.

Tampoc no és gaire nova la confirmació que existeixen “dues vies” de govern: la de les idees de Trump i les accions reals de l’administració. És comú que, mentre el president diu una cosa en públic, les polítiques dels EUA vagin per una altra banda.

El més sorprenent és que, per primera vegada i en una tribuna com la del Times, surti a la llum que realment és un esforç coordinat entre funcionaris, amb integrants de l’administració batallant diàriament per controlar el caràcter indomable i les decisions impulsives del Trump.

El text és una crida a la calma i a l’alarma. “Hi ha adults a la sala, sabem el que està passant”, escriu l’autor. Alhora, reconeix la inestabilitat del president i, per tant, del govern. Fins i tot confessa que es van arribar a plantejar iniciar el procés per declarar Trump incapacitat per al càrrec.

Com era d’esperar, la resposta de Trump va ser volcànica. Va titllar de “covard” l’autor desconegut –fins i tot va dubtar de la seva existència–, aprofitant el text per acusar el diari d’una nova conxorxa de falsedats contra el seu mandat.

A Twitter va deixar anar que la columna era una “traïció”, i va exigir que s’entregués a les autoritats “en nom de la seguretat nacional”.

Trump, segons el Post, hauria aprofundit en el seu sentiment de “paranoia”, de mania persecutòria i creient en teories de la conspiració, fins al punt de cancel·lar part de l’agenda del dia per dedicar-se a interrogar funcionaris sobre qui carai havia escrit el text del Times.

El cercle de confiança es redueix a mínims: alguns diuen que, després de la columna, només creu en la lleialtat dels seus fills.

El que ha aconseguit la columna és que Washington estigui obsessionada en un joc de detectius per descobrir qui hi ha al darrere. L’única pista és el text, i molts s’han centrat en l’ús de paraules concretes, lèxic i redacció.

Noms importants de l’administració han corregut a desmarcar-se’n. El vicepresident, Mike Pence; el secretari d’Estat, Mike Pompeo; el cap del Pentàgon, James Mattis, i el director de les agències d’intel·ligència, Dan Coats, van ser els primers a negar ser-ne els autors.

A la seu del New York Times, en canvi, afronten el dilema de si els reporters han d’investigar el seu propi mitjà per descobrir qui és aquest “alt càrrec de l’administració” que ha destapat l’existència d’una “resistència” interna contra Trump.