Els anys de la piscina i del porta a porta

A Porqueres, IdP, un grup d’independents vinculats a ERC, porten el govern municipal des de fa pràcticament un quart de segle. Durant aquest llarg període de temps, CiU-PDeCAT han romàs en l’oposició, sotmesos a una majoria absoluta a la qual solen acusar de no fer-los cas.

La piscina

En els més de tres anys de mandat hi ha hagut dos grans esdeveniments a Porqueres. D’una banda, l’estrena de la piscina municipal i, d’una altra banda, la posada en marxa del sistema porta a porta de recollida d’escombraries. Junt amb un sector del municipi veí de Camós, Porqueres és el primer municipi del Pla de l’Estany que aposta per aquest mètode de recollida selectiva.

Aquestes dues accions de govern són precisament de les més criticades per l’oposició. La construcció de la piscina municipal, estrenada el juny de l’any passat, no ha agradat al PDeCAT, però no perquè estiguin en contra que el municipi disposi d’aquest equipament públic. “Des del nostre grup municipal no hem estat mai en contra del projecte, però sí que vam qüestionar les maneres en què es va portar a terme”, diu la portaveu de l’oposició, Susanna Bazan. La discrepància es va centrar en el que, a parer de l’oposició, va suposar una manca de previsió financera. “Tot es va desenvolupar molt de pressa, es van aprovar modificacions de crèdit extraordinàries per poder fer front a la inversió que suposava una obra tan gran, que de 500.000 euros va passar ràpidament a gairebé 1 milió d’euros; només es va disposar –lamenta Bazan– d’una petita subvenció de la Diputació, de 75.000 euros, i des del nostre grup vam insistir molt que abans d’aprovar el projecte s’hauria hagut de disposar d’un estudi de viabilitat del manteniment de l’equipament, així com un estudi de mercat, i una anàlisi dels costos i de la previsió d’ingressos per veure com mantenir-ho en el temps sense haver de suportar un dèficit econòmic.” En canvi, segons l’equip de govern, la piscina va costar 478.000 euros, que es cobreixen amb una subvenció de la Diputació de 115.000 euros i amb recursos propis del municipi. El ball de xifres es deu al fet que el PDeCAT vincula la inversió de la construcció dels vestidors únicament a la piscina, mentre que l’equip de govern considera que aquella despesa s’ha d’imputar també al camp de futbol i a les pistes de tennis, ja que els usuaris d’aquests dos equipaments també fan servir els vestidors. En qualsevol cas, l’alcalde, Francesc Castañer, manté que la piscina és un èxit. “Hem superat els 1.450 abonats i els ingressos ronden els 57.000 euros, superen les despeses anuals de gestió”, assegura.

El porta a porta

L’altra gran iniciativa d’aquest mandat ha estat la posada en marxa, el febrer d’aquest any, de la recollida d’escombraries porta a porta. El govern municipal mostra amb satisfacció l’increment del 38% al 78% de recollida selectiva des de la implantació del sistema i el fet que, deixant de banda les primeres setmanes, s’han anat corregint els problemes que van anar apareixent. L’increment s’ha notat principalment en l’orgànica. Abans es recollien 180 tones d’aquesta fracció en un any, i ara la xifra és de 37 tones mensuals. Aproximadament el 80% dels veïns col·laboren activament en el porta a porta. Quant a la resta dels ciutadans, es vol donar un any de marge abans d’intervenir-hi i mirar que també compleixin, segons explica el regidor de Medi Ambient, Jordi Burch. Com que els cubells estan codificats, a l’Ajuntament poden identificar de seguida qui hi participa i qui no. El nou mètode resulta més car que el tradicional, atès que s’hi han de dedicar més hores. El sobrecost, però, es compensa, d’una banda, amb els ingressos de les deixalles que es porten a reciclar i, d’una altra banda, amb la davallada del cost d’entrar escombraries a l’abocador comarcal. “I pensem que això últim anirà creixent cada any”, fa notar Burch.

Per al PDeCAT, és necessària la recollida selectiva i el reciclatge, però no estan d’acord que es faci d’aquesta manera. Lamenten, a més, que no s’hagi treballat de manera conjunta amb la resta del Pla de l’Estany. “El Consell Comarcal i la resta de municipis estan treballant amb la comarca de la Garrotxa per a la construcció d’una planta de triatge que donarà servei a les dues comarques i, de fet, el Consell Comarcal ja ha rebut la subvenció de l’Agència Catalana de Residus i han començat els treballs de construcció de la planta de transferència, que servirà per emmagatzemar temporalment les deixalles abans de dur-les a la planta de triatge de la Garrotxa”, argumenten. “A més –hi afegeixen–, hem de pensar que hem de mantenir l’abocador 30 anys més i que l’hem de pagar entre tots; allà és on va el rebuig de tots els municipis.”

El futur

Al marge de la piscina i del porta a porta, l’alcalde destaca d’aquest mandat els projectes de prolongació del carrer Isaac Albéniz, l’ampliació del centre de serveis a la gent gran i la pista coberta de l’escola L’Entorn, a executar a curt termini. “Una assignatura pendent és l’urbanisme”, admet Castañer. Es refereix a sectors on es podria edificar i es podrien obrir vials que facilitessin la connexió interna al municipi. A Porqueres –assenyala– li interessa créixer fins als 5.000 habitants (ara en té uns 4.600) perquè a partir d’aquesta xifra l’Estat augmenta la seva aportació econòmica.

Cultura i esports

Al marge dels cercles polítics locals, l’opinió sobre la tasca de govern sol ser positiva. L’artista plàstic Xicu Cabanyes, creador del popular bosc d’escultures de Can Ginebreda, els aplaudeix. A Cabanyes, l’Ajuntament li va adquirir el bosc a canvi d’un vitalici. A qualsevol, aquesta circumstància el convertiria en un incondicional de l’equip de govern, però qui conegui l’artista sabrà que aquest home no es casa amb ningú. “Han connectat molt bé amb el poble, són gent jove i s’impliquen molt en tot”, afirma. “Suposo que hi haurà qui no trobarà bé que hagin prioritzat el món de la cultura i l’esport, però és impossible acontentar tothom”, hi afegeix.

Lluitar per l’institut

Membre de l’Amipa de l’escola El Frigolet, Oriol Sallent agraeix que el consistori els escolti i que hagi estat al seu costat quan ho necessitaven, per exemple en la recent polèmica per la gestió dels menjadors. Tot i això –matisa– és inevitable que se sentin com “l’escola petita” del poble en comparació amb L’Entorn. “El que els demanaria és que apostessin fermament per El Frigolet”, manifesta, i concreta: “Anem fent reformes parcials a l’edifici, pedaços, però el que es necessita de veritat és una ampliació com cal.” I hi afegeix: “Cal que l’Ajuntament lluiti per tenir institut a Porqueres.”