Política

ERC posarà la banya en un referèndum avalat pel món

Centra el detall de la proposta estratègica, que després vol posar en comú amb partits i entitats, a crear les condicions que forcin l’Estat a pactar-lo

Rovira reapareix en públic i Bosch és ovacionat

Cons­truir les con­di­ci­ons perquè l’exer­cici del dret a l’auto­de­ter­mi­nació “sigui ava­lat inter­na­ci­o­nal­ment i tot­hom pugui anar a votar lliu­re­ment i amb totes les opci­ons sobre la taula”. Aquest és l’objec­tiu prin­ci­pal sobre el qual pivo­tarà l’estratègia que ERC plan­te­jarà en els pro­pers mesos i que recull l’esbor­rany de la pro­posta que ahir es va expo­sar en el con­sell naci­o­nal del par­tit, que també va rati­fi­car els can­vis a l’exe­cu­tiva que situen Marta Vilalta i Marta Vila­ret com a noves vice­se­cretàries. Després d’apro­var l’1 de juliol la ponència política, la intenció és con­cre­tar-ne els pas­sos en aquest nou docu­ment que tre­ba­lla­ran les ter­ri­to­ri­als en les pro­pe­res set­ma­nes –algu­nes con­clu­si­ons ja es podrien sot­me­tre a votació en el debat de política gene­ral del Par­la­ment d’aquí a deu dies–, per tal que ser­veixi com a punt de par­tida per reu­nir-se amb altres for­ces polítiques i enti­tats sobi­ra­nis­tes per bas­tir una veri­ta­ble estratègia comuna.

“El repu­bli­ca­nisme només ha avançat quan ha estat capaç de tei­xir grans con­sen­sos, i avui té aquesta assig­na­tura pen­dent”, recor­dava la secretària gene­ral, Marta Rovira, rebuda amb una gran ovació quan es va con­nec­tar en directe des de Suïssa, per pri­mer cop en un acte públic des que, avui fa sis mesos, va mar­xar a l’exili. Això sí, Rovira recor­dava que “con­sen­suar no sig­ni­fica uni­for­mit­zar” sinó arri­bar a grans acords, que han de par­tir de l’exem­ple i el “punt de no-retorn” que va ser l’1-O, amb l’horitzó “clara­ment” situat en la “trans­ver­sa­li­tat” del 3-O.

Va ser el vice­pre­si­dent i adjunt a la pre­sidència d’ERC, Pere Ara­gonès, qui va deta­llar les línies bàsiques de la pro­posta estratègica, que pre­te­nen crear les “con­di­ci­ons objec­ti­ves” per obli­gar l’Estat a pac­tar el referèndum. “No ho accep­tarà de bona fe, per con­vic­ci­ons ideològiques: nego­ciarà quan no tin­gui cap més remei que fer-ho”, cons­ta­tava. I les con­di­ci­ons, segons ell, són asso­lir una majo­ria interna “ina­pel·lable”, molt més “forta i trans­ver­sal”, que faci que el con­junt de la soci­e­tat cata­lana “accepti el vere­dicte de les urnes”. A més, insta a tre­ba­llar per crear “con­tra­dic­ci­ons” en l’opinió pública esta­tal i mirar-hi de gene­rar un cor­rent més favo­ra­ble a les aspi­ra­ci­ons cata­la­nes, lli­ga­des “a la causa dels drets i les lli­ber­tats”. “La repressió ha de fer refle­xi­o­nar la soci­e­tat espa­nyola”, apun­tava. La ter­cera pota és “gua­nyar-se la sim­pa­tia inter­na­ci­o­nal” amb vista a un futur reco­nei­xe­ment, quel­com en què creu que l’1-O “es va avançar molt” i en què la presó i l’exili dels líders han permès inci­dir. Tot ple­gat ERC ho lliga a la defensa de la justícia per als repre­sa­li­ats i la imple­men­tació de polítiques de progrés, tant en el govern com en el muni­ci­pa­lisme.

Per créixer, el líder del grup par­la­men­tari, Sergi Sabrià, apos­tava per cons­truir una “xarxa de soli­da­ri­tat i llui­tes com­par­ti­des”, com ara el femi­nisme, el paci­fisme i l’anti­fei­xisme, i apel·lava a les for­ces i orga­nit­za­ci­ons que, fins i tot més enllà del sobi­ra­nisme, “no poden estar pas­si­ves davant la manca de lli­ber­tats”. “Si es vol tro­bar una sor­tida política cal can­viar cel·les per des­pat­xos, bar­rots per faris­tols i tau­les polítiques”, apun­tava la por­ta­veu, Marta Vilalta, que exi­gia la reti­rada dels càrrecs als encau­sats.

Mara­gall la vol dige­rir

A més de Rovira, les altres ova­ci­ons del dia van ser per al pre­si­dent del con­sell naci­o­nal, Josep M. Jové, a qui la fis­ca­lia del TSJC vol inves­ti­gar per qua­tre delic­tes, i per al cap de files a Bar­ce­lona Alfred Bosch, que la vigília va renun­ciar a ser alcal­da­ble en bene­fici d’Ernest Mara­gall. “Hem de créixer a tots els muni­ci­pis i això vol dir gene­ro­si­tat, no sacri­fi­cis. I ho estem inten­tant també a Bar­ce­lona”, sos­te­nia. Bosch també advoca per “bus­car el suport del món, no com a inde­pen­den­tis­tes sinó com a demòcra­tes”, i posava com a exem­ple la via que va recórrer Sud-àfrica per bus­car com­pli­ci­tats a fora“És una oferta que no es pot rebut­jar”, indi­cava al ves­pre l’encara con­se­ller d’Acció Exte­rior. Si bé deia que no ha pres una decisió defi­ni­tiva i s’ha pres uns dies per “dige­rir-la”, Mara­gall ja va avançar que apos­ta­ria per una llista amb “àmplia par­ti­ci­pació ciu­ta­dana”.

El republicanisme té aquesta assignatura pendent: cal que segui a parlar per trobar la via per avançar
Marta Rovira
secretària general d’erc
Catalunya avui forma part de l’Estat sense estar avalat democràticament per la seva ciutadania
Pere Aragonès
adjunt a la presidència d’erc
Per créixer i ser més forts ara cal ser més generosos, això ens portarà a la grandesa
Alfred Bosch
cap grup d’erc a barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.