Política

Enric Domènech

Alcalde de Mieres

“Hem desdibuixat la figura de l’alcalde”

No celebren juntes de govern perquè tot passa i es decideix als plens

S’han fet i es faran més consultes al poble que mai

Enric Domènech Mallarach (1987) és llicenciat en història i, professionalment, es dedica al turisme rural. És militant de la CUP, vinculat a l’associacionisme.

Amb 28 anys es va con­ver­tir en l’alcalde més jove de la Gar­rotxa i va acon­se­guir –per 13 vots de diferència– tren­car l’hege­mo­nia de CiU al muni­cipi. Vivim Mie­res és una llista que suma per la CUP al Con­sell Comar­cal i a la Dipu­tació, però que té el suport d’ERC i d’inde­pen­dents.

Com prova ser alcalde?
És una mas­ter class d’experiència política. Però també des­co­brei­xes els límits de la ins­ti­tució: que no pots fer gaire d’allò que vol­dries amb volun­tat trans­for­ma­dora.
Fa tres anys van acon­se­guir una doble fita: tren­car l’hege­mo­nia de CiU i con­ver­tir-se en el pri­mer muni­cipi de la comarca on governa la CUP. S’ha notat algun canvi en la manera de gover­nar, com pro­me­tien?
Jo penso que sí, tant en la manera de gover­nar com en el poble. Hi ha més impli­cació de la gent, més asso­ci­a­ci­ons, més vida comu­nitària, més acti­vi­tat i més dina­misme. Hem vol­gut tei­xir molts vin­cles pri­o­rit­zant les per­so­nes. Ha cal­gut un canvi de con­cepció: el cen­tre és la gent! La gover­nança és també el que la gent vol fer. En l’àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal, ja no hi ha jun­tes de govern: totes les deci­si­ons pas­sen pel ple, i per això ara ja no són de caràcter tri­mes­tral, sinó que en fem cada mes. Totes les fac­tu­res pas­sen pel ple i es pen­gen al web. És un exer­cici de trans­parència envers l’opo­sició.
Van pro­me­tre una gestió en què l’opinió i la par­ti­ci­pació dels veïns seria fona­men­tal.
Hem fet tres con­sul­tes dels pres­su­pos­tos par­ti­ci­pa­tius, una con­sulta del càmping i una per esco­llir el jutge de pau. I en farem més, perquè el canvi en la manera de fer també s’ha notat amb la par­ti­ci­pació dels veïns: el seu paper no només s’ha de per­ce­bre quan voten cada qua­tre anys. Per ara les xifres de par­ti­ci­pació, d’un 40%, són molt bones.
Un poble amb poc més de 300 habi­tants, on tot­hom es coneix, és més fàcil o més difícil de gover­nar?
La relació és bona, sobre­tot si no es fa política mal entesa. Fem poble.
I la relació amb l’opo­sició?
L’opo­sició no ha fet d’opo­sició. No han posat tra­ves; al con­trari: fins i tot han votat a favor d’algu­nes pro­pos­tes. És a dir, no apor­ten res, però dei­xen fer. Ara que s’acos­ten les elec­ci­ons, pot­ser es des­per­ta­ran.
En el pro­grama pre­sen­tat hi havia tres eixos: les per­so­nes, l’Ajun­ta­ment i el ter­ri­tori. L’han seguit?
El pro­grama ha estat la nos­tra brúixola, el nos­tre com­promís i el que ens ha guiat. Al cap de dos anys de gover­nança, vam repas­sar els punts i ja n’havíem asso­lit més de la mei­tat, i crec que aca­ba­rem el man­dat com­plint-lo al cent per cent.
A més de les for­mes, han con­cre­tat algun pro­jecte?
El pro­jecte més gros, i que no esperàvem, és el de Can Mus­quera, un edi­fici de qua­tre plan­tes que ens van rega­lar dos veïns del poble. Per la festa major, més d’un cen­te­nar de per­so­nes han visi­tat la casa i a través d’un procés par­ti­ci­pa­tiu en defi­ni­rem els usos. Dis­po­sem de 100.000 euros per con­di­ci­o­nar-lo en una pri­mera fase i després bus­ca­rem sub­ven­ci­ons. Hem arre­glat el camí vell a Santa Pau i n’hem recu­pe­rat l’accés als veïns i en cas d’incendi. Hem actuat en el marc de l’eficiència energètica fent millo­res per a l’estalvi i l’any que ve posa­rem pla­ques solars a l’ajun­ta­ment. Hem defu­git les grans obres; pre­fe­rim cui­dar els petits detalls com ara poten­ciar les acti­vi­tats de la gent gran.
I què els que­da­ria per fer?
Hi havia una manera de fer i ara nosal­tres n’estem llau­rant una de nova. Algú l’haurà de sem­brar i, més enda­vant, reco­llir-ne els fruits.
Es tor­narà a pre­sen­tar?
Hem des­di­bui­xat la figura de l’alcalde. El que importa és el que farem, no pas qui ho haurà de fer. Tots som neces­sa­ris, però ningú és impres­cin­di­ble. La clau de la nos­tra can­di­da­tura és que som un grup humà d’una poten­ci­a­li­tat immensa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia