Sardana i pregó geganter
Més d’un miler de persones encerclen la presó del Puig de les Basses per reclamar que cap presa política caigui en l’oblit
Les colles geganteres de Celrà i Torroella fan el pregó de la Mercè amb interns i internes
Cap a un miler de persones van encerclar ahir la presó del Puig de les Basses a Figueres, on hi ha tancada l’exconsellera de Benestar Social i Família Dolors Bassa, per formar una sardana groga i reivindicar una vegada més la llibertat de les preses i els presos polítics i el retorn de les exiliades. Degudament organitzats en dos grups, tots els participants van optar per escollir seguir els guies a través d’un dels recorreguts proposats –com les agulles del rellotge, els “xaiets”, i a la inversa, les “cabretes”– i poder formar la gran sardana groga, acte central d’una jornada que va estar farcida de moltes altres accions.
La jornada reivindicativa s’havia iniciat cap a les 11 del matí, ja amb més de 500 persones a l’esplanada del davant de la presó, quan la Jove Orquestra de Figueres, catorze músics grocs, va interpretar tres peces: una clàssica barroca, Hallelujah de Leonard Cohen i la popularitzada com Viva Puigdemont, que va arrencar complicitats dels assistents. En acabar, la Cobla per la Independència, amb onze músics més, va prendre el relleu. Dues sardanes i un reagrupament d’intèrprets per tocar, amb emoció, primer La Santa Espina i posteriorment Els segadors.
Mentrestant, l’aparcament ja s’havia anat omplint. Va ser llavors que van arribar els parlaments. L’exvicepresidenta del Parlament Anna Simó va ser la primera d’intervenir. Va iniciar el seu parlament presentant-se: “Soc Anna Simó, processada pel Tribunal Suprem per haver deixat que el Parlament de Catalunya complís el seu mandat.” Simó, però, no va fer el seu discurs, sinó que va llegir una carta de la presa de la cel·la 28 de la presó de Mas d’Enric, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
En la missiva que va llegir Simó, Forcadell es va declarar “culpable” de complir el seu “deure”, d’haver defensat la “sobirania del Parlament i d’haver complert el reglament”. Va encoratjar també els presents a continuar treballant per la llibertat i va manifestar que, al seu parer, el feminisme és una de les eines més potents per fer possible el canvi social: “Si volem millorar la societat fem-nos feministes.” Al final de l’acte, l’exvicepresidenta primera del Parlament Anna Simó es va mostrar “convençuda” que no es produirà cap petició d’indult, assegurant que “no li quadraria” després del que li han manifestat els mateixos afectats. “Si es demana un indult el que s’està fent és reconèixer un tribunal, un delicte i una pena, i això cap pres ho acceptarà”, va assegurar.
Va prendre la paraula també l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, que va reclamar la llibertat per a tots els presos i preses polítiques, exiliats i confinats, i va afirmar que “l’estat nació opressor monàrquic i imperialista, hereu del franquisme i que es basa en un sistema jurídic totalment pervertit amb una democràcia en descomposició, persegueix la llibertat d’expressió, no respecta la divisió de poders i té el sistema judicial descomponent-se”. Pilar Bosch, alcaldessa de Garrigàs, poble empordanès durament castigat per l’acció de la Guàrdia Civil l’1-0, va manifestar les seves conviccions feministes i va afirmar que “perdre la por és la força d’un poble”. Va recordar així mateix l’acció de violència exercida per la Guàrdia Civil l’1 d’octubre. “No miraven als ulls, miraven lluny mentre repartien. El resultat: ulls morats, cops, rascades i roba esparracada.” Va cloure la seva intervenció dient: “Ens volien agenollades i ens han trobat dretes, ens volien atemorides i ens han trobat valentes, en volien dividides i ens han trobat unides.”
Ahir, al Puig de les Basses hi va haver festa per a tothom. Fins i tot per als interns i les internes. Commemorant el dia de la Mercè, patrona de les presons, es va celebrar una festa de geganters a l’interior del centre penitenciari. Van entrar dins del recinte fins a 29 geganters de les colles de geganters de Torroella de Montgrí i de Celrà. La lentitud dels procediments de seguretat va provocar que els que havien d’entrar comencessin a fer-ho cap a les 3 de la tarda. Finalment, la festa de la Mercè, amb pregó inclòs, va començar a les 5 de la tarda i va durar una hora. Una sorpresa portada amb discreció des de feia dies.