De les porres a Lledoners

Totes les pors i la ràbia vis­cu­des l’1-O a Sant Joan de Vila­tor­rada (Bages) rebro­ten aquests dies de nou a la bibli­o­teca Cal Gallifa. El peri­o­dista Aleix Soler­nou hi exposa fins a final de mes una quin­zena de foto­gra­fies impac­tants d’aque­lla jor­nada de quan tre­ba­llava al diari Regió7 que li van supo­sar que­dar el ter­cer en el premi Clic Foto­pe­ri­o­disme Jove 2018 de Per­pinyà. Ho fa en l’únic dels tres col·legis elec­to­rals que no va patir l’agres­si­vi­tat poli­cial, i mos­tra les càrre­gues que van aca­bar amb 15 denúncies acom­pa­nya­des del cor­res­po­nent informe mèdic. Entre elles la de l’alcalde, Gil Ariso (PDe­CAT), o del regi­dor de Cul­tura, Jordi Pes­ar­ro­dona (ERC), que es va fer popu­lar pel nas de pallasso al cos­tat d’un guàrdia civil el 20 de setem­bre a la con­se­lle­ria de Gover­nació. Els dos van ser agre­dits durant les càrre­gues a l’ins­ti­tut Quer­cus i a l’escola Jon­ca­de­lla, i són les cares més cone­gu­des, però a d’altres més anònims, com en Joan Bargués, encara li tre­mola la veu quan recorda que gai­rebé perd un dit de la mà quan la Guàrdia Civil inten­tava esbot­zar una de les por­tes de l’escola quan havien inten­tat entrar per la prin­ci­pal, on, pre­ci­sa­ment, van col­pe­jar a l’engo­nal Pes­ar­ro­dona. “Eren vuit guàrdies civils que amb un ariet ana­ven fent torns cada tres o qua­tre cops per obrir la porta”, diu amb la veu entre­ta­llada, i explica que li va que­dar un dit entre els dos batents de la porta i va veure “que s’aguan­tava per la pell”. Una infer­mera el va aten­dre allà, el van tras­lla­dar en ambulància, l’endemà l’ope­ra­ven i fins a l’1 d’agost no li van donar l’alta i ha per­dut un 40% de mobi­li­tat. “No ho obli­daré mai”, asse­gura, i reco­neix: “Abans em pre­o­cu­pava poc la política i ara soc un inde­pen­den­tista total.” L’únic que li sap greu és no haver pogut votar.

També s’ha tor­nat inde­pen­den­tista l’expo­li­cia espa­nyol des del 1974 Neme­sio Fuen­tes, ara jubi­lat, que s’ha fet popu­lar per l’escrit de res­posta crítica a la Jusa­pol per la mani­fes­tació de dis­sabte per home­nat­jar els poli­cies par­ti­ci­pants a l’1-O i que va pen­jar a les xar­xes el seu fill. A les cinc del matí va anar a l’ober­tura de Cal Gallifa, on la jor­nada va ser tran­quil·la, men­tre els arri­bava infor­mació del que pas­sava a l’escola Jon­ca­de­lla i al Quer­cus, on va anar cap a les dues. Allà la Guàrdia Civil hi va entrar i va requi­sar urnes, i ell s’hi va tro­bar dos dels seus fills, que van rebre un cop de porra a l’esquena un i l’altra a la cara. “Només han acon­se­guit que hi hagi més inde­pen­den­tis­tes”, sen­ten­cia.

L’agres­si­vi­tat al Quer­cus també la recorda Jordi Jorba, que, jun­ta­ment amb altres bom­bers, va haver de fer un cordó entre la gent i els agents, que abans s’havien enfron­tat als Mos­sos. “Vam anar a posar pau i volíem par­lar amb algun coman­da­ment i només ens insul­ta­ven”, recorda. L’alcalde també va aca­bar rebent un cop d’escut a l’ore­lla i un cop de porra per baix. “La gent del poble em va pro­te­gir” i el va fer recu­lar. “És un dia que ens va can­viar la vida”, sen­ten­cia Ariso, i afe­geix: “No hau­ria dit mai que hi hau­ria una repressió de l’Estat així al segle XXI.” El poble pre­para ara un acte de col·locació d’una placa com­me­mo­ra­tiva men­tre els dar­rers mesos el focus s’ha tras­lla­dat a la presó de Lle­do­ners, també a Sant Joan, on hi ha ingres­sats els pre­sos polítics. “És un espec­ta­cle de volun­tat i de suports diari”, diu Ariso.