Política

POLÍTICA

Raül Romeva escriu la “Carta 5.000”

El conseller d’Exteriors fa pública la missiva escrita des de la presó de Lledoners. La reproduïm íntegre.

El con­se­ller d’Exte­ri­ors Raül Romeva con­ti­nua amb la seva redacció de car­tes des dela presó. Avui ha fet pública la que fa número cinc mil. A con­ti­nu­ació la reproduïm ínte­gre.

Carta 5.000

Aquesta és la carta número 5.000 que escric des de la presó, tan­ma­teix és impos­si­ble res­pon­dre per­so­nal­ment a totes les car­tes rebu­des. M’agra­da­ria que servís per agrair-les totes i la gene­ro­si­tat que supo­sen, però també per expli­car el valor que tenen.

A la presó es per­me­ten visi­tes, nor­mal­ment una el cap de set­mana: un locu­tori, un vidre, qua­ranta minuts de con­versa. A la pare­lla i als fills, se’ls per­met el con­tacte físic, un o dos cops al mes, noranta minuts. No obs­tant, per absurd que sem­bli en l’era de les comu­ni­ca­ci­ons digi­tals, la via que dona a les per­so­nes empre­so­na­des una con­nexió tan­gi­ble amb la soci­e­tat de la qual se’ls ha apar­tat són les car­tes que reben. Són les que cada dia tenen el poder de tra­ves­sar el for­migó i d’irrom­pre en la soli­tud de la cel·la.

La presó és un lloc de man­can­ces. Les per­so­nes empre­so­na­des viuen sense la inti­mi­tat, els ser­veis de salut, la lli­ber­tat de movi­ments o l’ali­men­tació salu­da­ble que la majo­ria dels que estan a l’altra banda donen per supo­sats. Però la prin­ci­pal man­cança és l’aïlla­ment. Als reclu­sos se’ls separa de les seves famílies i de les per­so­nes que esti­men. Ni la causa més llo­a­ble immu­nitza davant l’aflicció d’aquesta sepa­ració, perquè la nos­tra huma­ni­tat sor­geix de les rela­ci­ons, de l’afecte, de la pro­xi­mi­tat. La capa­ci­tat de sepa­rar algú de les per­so­nes que estima és l’expressió més clara del poder d’un Estat.

A Espa­nya la fri­vo­li­tat amb què s’acos­tuma a decre­tar i man­te­nir la presó pre­ven­tiva incon­di­ci­o­nal, és a dir sense la pos­si­bi­li­tat d’elu­dir-la abans del judici amb altres mesu­res cau­te­lars alter­na­ti­ves, agreuja i inci­deix encara més en aques­tes situ­a­ci­ons de vul­ne­ra­bi­li­tat.

El seu ús exten­siu no ser­veix per evi­tar que els delinqüents peri­llo­sos seguei­xin lliu­res, sinó que pro­pi­cia con­di­ci­ons de con­gestió i de risc a les pre­sons; eleva els cos­tos de la gestió peni­ten­ci­a­ria; té un impacte major en les per­so­nes amb menys recur­sos per la difi­cul­tat d’acce­dir a una defensa ade­quada o pagar una fiança; genera un incen­tiu per allar­gar els pro­ces­sos i també per dic­tar sentències con­dem­natòries, que jus­ti­fi­quin els llargs períodes de reclusió pre­ven­tiva.

Soci­al­ment i ins­ti­tu­ci­o­nal­ment cal con­ce­bre la presó pre­ven­tiva como una mesura extrema, excep­ci­o­nal, de dar­rer recurs. Perquè on impera l’estat de dret, no s’avan­cen les penes, ni es san­ci­ona abans de con­dem­nar, i on impera la democràcia, per norma gene­ral, els judi­cis s’afron­ten des de la lli­ber­tat. No podem assu­mir una rea­li­tat en què la presó pre­ven­tiva sigui uti­lit­zada com una forma de justícia sumària.

La política peni­tenciària s’ha d’enten­dre com una política social. Només des de la lògica de la rein­serció i de la superació de les cau­ses que por­ten gran part dels reclu­sos a la presó és admis­si­ble la pri­vació de lli­ber­tat.

A nosal­tres ens ha tocat conèixer en pri­mera per­sona la vida peni­tenciària, però no obs­tant som molt afor­tu­nats. Ho som perquè, mal­grat la des­pro­porció que patim, us sen­tim a prop i el vos­tre afecte ens enco­ratja. Gràcies per ser-hi i gràcies per fer-nos-ho saber. En cada sobre hi ha un bocí de la bon­dat, de la fer­mesa i de les espe­ran­ces que com­par­tim, que carta a carta con­ti­nuen crei­xent i des­bor­den els murs del nos­tre con­fi­na­ment. Perquè mal­grat tot algu­nes coses sen­zi­lla­ment no es poden empre­so­nar.

Però arreu de l’Estat i del món, mili­ons de per­so­nes patei­xen en la invi­si­bi­li­tat situ­a­ci­ons d’injustícia social que van més enllà de la natu­ra­lesa o de les cau­ses de la seva reclusió. Per això aquesta carta alhora és per a totes elles; que segur espe­ren també, soles a la seva cel·la, el cor­reu del dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia