La dreta guanya al Quebec amb un discurs antiimmigració

Terratrèmol polític al Quebec. Per primera vegada en gairebé 50 anys, tindrà un govern que no serà ni del Partit Liberal ni del Partit Quebequès. Impulsats per un desig de canvi, els quebequesos van donar la seva confiança al partit de dretes Coalició Avenir del Quebec (CAQ) en les eleccions celebrades dilluns. Amb el 37,41% dels vots, la coalició hauria aconseguit 74 escons, onze per sobre de la majoria absoluta. Un resultat que permetrà a aquesta formació –constituïda fa només set anys, el 2011– governar en solitari i convertir el seu cap de files, François Legault, en el proper primer ministre del Quebec. “Hem fet història”, va proclamar el líder de la CAQ, envoltat de dotzenes de seguidors eufòrics en un acte al Palau de Congressos del Quebec, davant del Parlament, en el qual va afirmar que farà un Quebec “més fort dins del Canadà”.

Darrere de la CAQ va quedar el governant Partit Liberal del Quebec (PLQ) del primer ministre, Philippe Couillard, que hauria aconseguit 32 diputats amb un 24,82% dels vots, el pitjor resultat en la història de la formació federalista, que des del 2003 ha format govern durant 13 dels últims 15 anys.

El gran perdedor dels comicis, però, hauria estat l’independentista Partit Quebequès (PQ), que podria deixar de tenir grup parlamentari propi, ja que no va arribar als dotze diputats necessaris. Amb el 17,06% dels vots, la formació sobiranista quedaria reduïda a només nou diputats. El seu líder, Jean-François Lisée, va encaixar una doble derrota, ja que també va perdre el seu escó per Mont-real, la qual cosa el va empènyer la mateixa nit electoral a presentar la dimissió. Es tracta del pitjor revés electoral que rep la formació sobiranista, que va governar el Quebec per última vegada entre el 2012 i el 2014, quan va obtenir 54 diputats i un 31,95% dels vots.

Per contra, l’altra formació sobiranista que concorria en aquests comicis, el socialista Quebec Solidari (QS), hauria triplicat els resultats de les últimes eleccions, amb un 16,09% dels vots i deu diputats, set més respecte a la legislatura anterior. Aquest increment es deu en part al suport de l’electorat jove.

La derrota del federalista PLQ i l’esfondrament del PQ materialitzen la principal renovació política quebequesa des de fa generacions, ja que han dominat l’escena política francòfona des dels setanta. A diferència de les anteriors campanyes electorals, aquesta no va estar marcada per la qüestió independentista, sinó per la migratòria. Legault, un empresari nacionalista que en el passat va ser independentista però que ara és contrari a la secessió, va saber capitalitzar el cansament i els anhels de canvi dels quebequesos. Es va presentar com un gestor eficient i va recórrer al discurs identitari, amb la promesa de restringir l’arribada d’immigrants i fer un examen per determinar si un estranger es pot quedar al territori francòfon. Caldrà veure ara què significarà la victòria de Legault per a la relació del Quebec amb el govern federal del primer ministre Justin Trudeau (Partit Liberal), que en un comunicat va felicitar l’empresari pel seu triomf. “El poble del Quebec ha decidit elegir un govern de majoria liderat per la Coalició Avenir del Quebec. En nom del govern del Canadà, ofereixo les més sinceres felicitacions als nous membres electes de l’Assemblea Nacional del Quebec i a François Legault, que tindrà l’honor i el privilegi de ser el primer ministre”, va dir. La victòria de la CAQ arriba després del triomf del Partit Conservador Progressista de Doug Ford a Ontario, al juny. Els conservadors de Ford van derrotar els liberals a Ontario després de quinze anys al poder. El canvi de color polític del Quebec, el segon territori més poblat del Canadà, és transcendental i podria anar més enllà de les seves fronteres.