Crida a omplir la via gironina
L’inici, a Sant Julià de Ramis, i el final, a Aiguaviva, ja estan plens
Hi ha 3.600 inscrits a la cadena humana de diumenge
Insta a fer efectiva la República
L’ANC Gironès fa una crida a la mobilització per omplir aquest diumenge 7 d’octubre la cadena humana que a partir de les 17.14 h unirà Sant Julià de Ramis amb Aiguaviva. La iniciativa Fem-ne via consta de 27 trams de 500 metres cadascun i quan falten quatre dies per dur-la a terme tenen plens els dos trams inicials –comença al pavelló de Sant Julià i continua fins a la rotonda del carrer Major de Sarrià a l’ajuntament– i els dos finals –que s’inicia al quilòmetre 4,5 de la carretera de Santa Coloma fins a la plaça 1 d’Octubre, a Aiguaviva–. S’ha escollit com a punt d’origen de l’itinerari el pavelló de Sant Julià i com a punt d’arribada la plaça d’Aiguaviva perquè van ser llocs referents de les càrregues policials l’1 d’octubre a les comarques gironines. A banda de denunciar, un cop més, la brutal repressió policial de l’Estat espanyol, la iniciativa, una rèplica a escala gironina de la Via Catalana de la Diada del 2013, “vol reclamar que es faci efectiva la República guanyada a les urnes”.
L’organització ha calculat que es necessiten 16.000 persones per poder agermanar els quatre municipis (Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Girona, Vilablareix i Aiguaviva). De moment, hi ha inscrites 3.600 persones. Fonts de l’ANC Gironès confien que passats els actes de commemoració de l’1 d’octubre “els ànims continuïn amunt” i que augmenti el nombre d’inscripcions. Amb tot, fan una crida general, no només als veïns dels municipis gironins sinó també als de la Selva i el Pla de l’Estany, a afegir-se en uns trams determinats, i per extensió, també demanen la implicació de totes les comarques gironines.
Zones per reforçar
Demanen als participants que s’inscriguin per omplir especialment els trams centrals, del 16 –la carretera de Santa Coloma a la benzinera Cepsa– al 19 –a la mateixa carretera de Santa Coloma, des del dipòsit de la policia municipal a la rotonda del restaurant Temporada–. Aquests quatre trams estan pensats per als veïns de Fornells de la Selva, Salt, Quart, Llagostera, Cassà de la Selva, Bescanó i també per als veïns de la Selva i el Pla de l’Estany. A la web s’indiquen les zones d’aparcament i serveis que hi ha disponibles a cada tram per facilitar la mobilitat dels participants. Quant a la ciutat de Girona, si bé el centre està “força cobert”, entre el tram 10 i el 13 –que corresponen al carrers Santa Clara, Pompeu Fabra, Col·legi Verd i parc del Migdia– fa “falta fer un esforç” a l’entrada nord de la ciutat, concretament a partir del tram 3 –de Pont Major a la Riera de Can Camaret continuant per Pedret i fins al Cul de la Lleona–. L’ANC fa una crida als vilatans de Sant Gregori, Celrà, Bordils, Mollet i Flaçà per implicar-se en aquests trams. Per inscriure-s’hi cal entrar a la web girona.assemblea.cat/cadena-humana-fem-ne-via .
La via gironina també implicarà les ràdios locals. Els participants hauran d’escoltar les diferents emissores municipals de Cassà, Llagostera, Celrà, Vilablareix, Sant Gregori, Sarrià i Salt per seguir les indicacions.
LES XIFRES
Cinc municipis, cinc símbols
Es demana als participants que a les quatre de la tarda connectin la ràdio i arribin als respectius trams a dos quarts de cinc de la tarda. L’hora en punt per realitzar la cadena humana és a les 17.14 h. Està previst que un quart d’hora més tard es clogui l’acte amb els parlaments de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i els alcaldes dels municipis de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió; Sarrià de Ter, Narcís Fajula; Girona, Marta Madrenas; Vilablareix, David Mascort, i Aiguaviva, Joaquim Mateu. La via gironina ha triat com a imatge gràfica cinc municipis amb cinc conceptes que marquen el camí cap a l’autodeterminació: Sant Julià de Ramis és la dignitat del poble després de la repressió; Sarrià de Ter, el clam de llibertat; Girona representa la defensa de la democràcia; Vilablareix, el vot a la independència, i Aiguaviva, la República. Recorden, però, que els cinc conceptes són identificatius en tots els municipis del país. A banda dels parlaments de la presidenta de l’ANC i dels alcaldes, està previst que hi intervinguin Anna Arqué, vicerectora de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE); Albert Carreras, representant dels Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa, i representants dels presos, concretament de Jordi Sànchez, Dolors Bassa i Joaquim Forn. A Aiguaviva s’hi celebrarà una festa reivindicativa a partir de les sis de la tarda, amb una botifarrada i actuacions musicals. Hi haurà Adrià Puntí, Titot, Fal·lera Gironina, la Cobla la Bisbal Jove, Empordanet, Jordi Pesarrodona, Ramon Mitjaneta, Fok, Daltabaix i Crimage.
La desobediència en la independència catalana
G. Busquets
En el torn de preguntes, des del públic es va demanar al catedràtic nord-americà Allen Buchanan , un dels teòrics sobre els processos de secessió més reconeguts internacionalment, si permetria la desobediència civil en el cas que hi hagués una majoria persistent del 50% a favor de la independència i es mantingués la inflexibilitat i el rebuig constant del govern espanyol. Buchanan, mesurant molt les paraules i havent exposat prèviament que per ell la independència és l’últim recurs abans d’haver esgotat totes les vies de negociació, entre una regió i un estat, per millorar l’autonomisme, va respondre que “la desobediència civil és millor que una revolució violenta”, tot matisant quin tipus de desobediència és la “més responsable”. “Si fos català i estigués frustrat sobre el no a una secessió consensuada, em preguntaria si la desobediència civil és eficaç”, va reblar l’expert, tot preguntant-se, a partir de campanyes de drets civils a Alabama, si “el fi justifica els mitjans”. En relació amb el cas català, Buchanan també es va demanar si ja havíem arribat al punt de la desobediència civil, com a última alternativa.
Convidat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, i en una conferència oberta al públic ahir al vespre, l’endemà de l’1-O, a La Mercè, Allen Buchanan va reflexionar sobre els processos d’independència. Buchanan va subratllar la necessitat de buscar un mediador, “un tercer amb poder en l’opinió pública” per negociar i esgotar fins a l’últim moment un nou acord. El professor és reticent a la secessió en casos de diferències culturals o nacionals i també discuteix, perquè no és una evidència palpable com sí que ho són les injustícies en drets humans, l’argument de redistribució econòmica.