Política

Crida a omplir la via gironina

L’inici, a Sant Julià de Ramis, i el final, a Aiguaviva, ja estan plens

Hi ha 3.600 inscrits a la cadena humana de diumenge

Insta a fer efectiva la República

L’organització calcula que es necessiten 16.000 persones

L’ANC Gironès fa una crida a la mobi­lit­zació per omplir aquest diu­menge 7 d’octu­bre la cadena humana que a par­tir de les 17.14 h unirà Sant Julià de Ramis amb Aigua­viva. La ini­ci­a­tiva Fem-ne via consta de 27 trams de 500 metres cadas­cun i quan fal­ten qua­tre dies per dur-la a terme tenen plens els dos trams ini­ci­als –comença al pavelló de Sant Julià i con­ti­nua fins a la rotonda del car­rer Major de Sarrià a l’ajun­ta­ment– i els dos finals –que s’ini­cia al quilòmetre 4,5 de la car­re­tera de Santa Coloma fins a la plaça 1 d’Octu­bre, a Aigua­viva–. S’ha esco­llit com a punt d’ori­gen de l’iti­ne­rari el pavelló de Sant Julià i com a punt d’arri­bada la plaça d’Aigua­viva perquè van ser llocs refe­rents de les càrre­gues poli­ci­als l’1 d’octu­bre a les comar­ques giro­ni­nes. A banda de denun­ciar, un cop més, la bru­tal repressió poli­cial de l’Estat espa­nyol, la ini­ci­a­tiva, una rèplica a escala giro­nina de la Via Cata­lana de la Diada del 2013, “vol recla­mar que es faci efec­tiva la República gua­nyada a les urnes”.

L’orga­nit­zació ha cal­cu­lat que es neces­si­ten 16.000 per­so­nes per poder ager­ma­nar els qua­tre muni­ci­pis (Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Girona, Vila­bla­reix i Aigua­viva). De moment, hi ha ins­cri­tes 3.600 per­so­nes. Fonts de l’ANC Gironès con­fien que pas­sats els actes de com­me­mo­ració de l’1 d’octu­bre “els ànims con­tinuïn amunt” i que aug­menti el nom­bre d’ins­crip­ci­ons. Amb tot, fan una crida gene­ral, no només als veïns dels muni­ci­pis giro­nins sinó també als de la Selva i el Pla de l’Estany, a afe­gir-se en uns trams deter­mi­nats, i per extensió, també dema­nen la impli­cació de totes les comar­ques giro­ni­nes.

Zones per reforçar

Dema­nen als par­ti­ci­pants que s’ins­cri­guin per omplir espe­ci­al­ment els trams cen­trals, del 16 –la car­re­tera de Santa Coloma a la ben­zi­nera Cepsa– al 19 –a la mateixa car­re­tera de Santa Coloma, des del dipòsit de la poli­cia muni­ci­pal a la rotonda del res­tau­rant Tem­po­rada–. Aquests qua­tre trams estan pen­sats per als veïns de For­nells de la Selva, Salt, Quart, Lla­gos­tera, Cassà de la Selva, Bes­canó i també per als veïns de la Selva i el Pla de l’Estany. A la web s’indi­quen les zones d’apar­ca­ment i ser­veis que hi ha dis­po­ni­bles a cada tram per faci­li­tar la mobi­li­tat dels par­ti­ci­pants. Quant a la ciu­tat de Girona, si bé el cen­tre està “força cobert”, entre el tram 10 i el 13 –que cor­res­po­nen al car­rers Santa Clara, Pom­peu Fabra, Col·legi Verd i parc del Mig­dia– fa “falta fer un esforç” a l’entrada nord de la ciu­tat, con­cre­ta­ment a par­tir del tram 3 –de Pont Major a la Riera de Can Cama­ret con­ti­nu­ant per Pedret i fins al Cul de la Lle­ona–. L’ANC fa una crida als vila­tans de Sant Gre­gori, Celrà, Bor­dils, Mollet i Flaçà per impli­car-se en aquests trams. Per ins­criure-s’hi cal entrar a la web girona.assem­blea.cat/cadena-humana-fem-ne-via .

La via giro­nina també impli­carà les ràdios locals. Els par­ti­ci­pants hau­ran d’escol­tar les dife­rents emis­so­res muni­ci­pals de Cassà, Lla­gos­tera, Celrà, Vila­bla­reix, Sant Gre­gori, Sarrià i Salt per seguir les indi­ca­ci­ons.

LES XIFRES

16.000
persones
es necessiten per unir les dues poblacions símbol de les càrregues policials l’1-0.
27
trams
formen la via gironina. Les inscripcions es fan al web Femnevia.assemblea.cat.
500
metres
és la distància de cada un dels trams.
100
voluntaris
demana l’organització de ‘Fem-ne via!’ per fer possible la cadena.

Cinc municipis, cinc símbols

Es demana als participants que a les quatre de la tarda connectin la ràdio i arribin als respectius trams a dos quarts de cinc de la tarda. L’hora en punt per realitzar la cadena humana és a les 17.14 h. Està previst que un quart d’hora més tard es clogui l’acte amb els parlaments de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i els alcaldes dels municipis de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió; Sarrià de Ter, Narcís Fajula; Girona, Marta Madrenas; Vilablareix, David Mascort, i Aiguaviva, Joaquim Mateu. La via gironina ha triat com a imatge gràfica cinc municipis amb cinc conceptes que marquen el camí cap a l’autodeterminació: Sant Julià de Ramis és la dignitat del poble després de la repressió; Sarrià de Ter, el clam de llibertat; Girona representa la defensa de la democràcia; Vilablareix, el vot a la independència, i Aiguaviva, la República. Recorden, però, que els cinc conceptes són identificatius en tots els municipis del país. A banda dels parlaments de la presidenta de l’ANC i dels alcaldes, està previst que hi intervinguin Anna Arqué, vicerectora de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE); Albert Carreras, representant dels Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa, i representants dels presos, concretament de Jordi Sànchez, Dolors Bassa i Joaquim Forn. A Aiguaviva s’hi celebrarà una festa reivindicativa a partir de les sis de la tarda, amb una botifarrada i actuacions musicals. Hi haurà Adrià Puntí, Titot, Fal·lera Gironina, la Cobla la Bisbal Jove, Empordanet, Jordi Pesarrodona, Ramon Mitjaneta, Fok, Daltabaix i Crimage.

La desobediència en la independència catalana

G. Busquets

En el torn de preguntes, des del públic es va demanar al catedràtic nord-americà Allen Buchanan , un dels teòrics sobre els processos de secessió més reconeguts internacionalment, si permetria la desobediència civil en el cas que hi hagués una majoria persistent del 50% a favor de la independència i es mantingués la inflexibilitat i el rebuig constant del govern espanyol. Buchanan, mesurant molt les paraules i havent exposat prèviament que per ell la independència és l’últim recurs abans d’haver esgotat totes les vies de negociació, entre una regió i un estat, per millorar l’autonomisme, va respondre que “la desobediència civil és millor que una revolució violenta”, tot matisant quin tipus de desobediència és la “més responsable”. “Si fos català i estigués frustrat sobre el no a una secessió consensuada, em preguntaria si la desobediència civil és eficaç”, va reblar l’expert, tot preguntant-se, a partir de campanyes de drets civils a Alabama, si “el fi justifica els mitjans”. En relació amb el cas català, Buchanan també es va demanar si ja havíem arribat al punt de la desobediència civil, com a última alternativa.

Convidat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, i en una conferència oberta al públic ahir al vespre, l’endemà de l’1-O, a La Mercè, Allen Buchanan va reflexionar sobre els processos d’independència. Buchanan va subratllar la necessitat de buscar un mediador, “un tercer amb poder en l’opinió pública” per negociar i esgotar fins a l’últim moment un nou acord. El professor és reticent a la secessió en casos de diferències culturals o nacionals i també discuteix, perquè no és una evidència palpable com sí que ho són les injustícies en drets humans, l’argument de redistribució econòmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.