Salvini i Le Pen faran un front ideològic comú en les eleccions europees

S’agraden, i molt. La seva sintonia no ha estat mai cap secret. Marine Le Pen va ser la primera d’apostar per Matteo Salvini quan va esdevenir secretari general de l’aleshores Lliga Nord. “Arribarà a governar el país, n’estic segura”, va dir, visionària, el 2014, quan el partit italià no superava el 10% dels vots i es definia federalista. Ahir, la presidenta de la francesa Agrupació Nacional i el viceprimer ministre italià van fer una roda de premsa a Roma per anunciar que faran un front comú en les europees del maig. El seu projecte s’anomenarà Front de la Llibertat: intentaran trobar candidats comuns però sense fer una llista única.

Des que el desembre del 2013 va agafar les rendes de la Lliga Nord, Salvini va tenir en Le Pen un referent i una còmplice. La francesa apareixia en els mítings de l’italià a través de videoconferència i ell assistia a tots els congressos de l’aleshores Front National que podia. En sortir, se n’anaven de festa. Salvini ha construït la seva Lliga, que ja no és la Lliga Nord, emmirallant-se en el Front National: un populisme ultradretà i ultranacionalista estatal. No és d’estranyar, doncs, que ara que Salvini és l’home fort del govern d’Itàlia, tots dos aprofitin per oficialitzar l’entesa.

Ahir van voler deixar ben clar d’entrada que la seva aliança no era una contingència electoral. “Fa molt anys que treballem per una idea comuna d’Europa”, va dir Salvini mentre Le Pen assentia al seu costat. Una Europa que “torni a posar al centre el valor de la família, de la vida i de la dignitat del treball”, hi va afegir. Per Salvini, “ha quedat demostrat de quina pasta” estan fets els dos líders en matèria d’immigració i seguretat, i per això va dir que ahir preferia centrar-se en altres arguments. Per exemple, la importància de les arrels judeocristianes d’Europa, que molts “han volgut amagar”, va dir, arrencant els aplaudiments del públic.

El lloc triat per fer la roda de premsa és clau per entendre la reeixida estratègia de la ultradreta europea. Salvini i Le Pen van comparèixer a la seu de la Unió General del Treball, (UGL), sindicat autodefinit “de dreta social” que té com a objectiu “superar el concepte ideològic de la classe social”. L’ex-vicesecretari general de l’UGL és diputat de la Lliga i sots-secretari d’estat del Treball. Salvini i Le Pen van carregar des de la seu sindical contra l’establishment europeu que “desprotegeix el treballador davant de la globalització”. El vincle vertical entre govern estatal i sindicat era a la base del projecte teòric de Benito Mussolini, l’estat sindical-corporatiu. “Nosaltres recollim el llegat de l’esquerra que ha traït els seus valors, que ha abandonat el treballador precari”, va resumir Salvini, calcant una retòrica que recorda la dels primers temps del feixisme mussolinià. “Nosaltres som els veritables salvadors d’Europa”, va concloure, amb un to tan ambiciós com amenaçador.