L’onada Bolsonaro

“Com pitjor, millor”, ha de pensar Jair Bolsonaro, favorit per guanyar amb comoditat la segona volta electoral del Brasil, diumenge vinent. Lluny de virar cap al centre per guanyar vots, des del seu triomf amb el 46% en la primera volta, el 7 d’octubre passat, el líder de la ultradreta ha radicalitzat el seu discurs cap a posicions cada vegada més extremes. Bolsonaro va dir, fa uns dies, que, si guanya les eleccions contra l’esquerrà Fernando Haddad, deixarà el Brasil “com era fa 40 o 50 anys”, és a dir els anys de la dictadura militar. Tampoc ha suavitzat els seus atacs contra les minories, mentre es nega a fer entrevistes i es reclou en les xarxes socials, amb l’excusa que encara no s’ha recuperat de l’atemptat amb un ganivet que va patir durant la campanya. L’estratègia ha enfortit la seva candidatura i ara té el 52% d’intenció de vot, contra el 37% del rival que va escollir Luiz Inácio Lula da Silva per enfrontar-lo.

L’onada Bolsonaro no deixa de créixer cada dia. Fa una setmana, els sondejos li donaven 47 punts. En cada nova mesura, suma seguidors i Haddad en resta. La setmana passada, fins i tot, Ibope va mesurar que el rebuig del candidat de l’esquerra havia superat per primera vegada el de Bolsonaro: 47% contra 35%. Lluny ha quedat el temps en què l’esquerra confiava que el repudi a l’exmilitar serviria com a mur de contenció. Malgrat els esforços de Haddad per guanyar vots, cada dia li va pitjor. I Bolsonaro s’exhibeix imparable, enfortit per declaracions més dures i políticament incorrectes.

Els sectors conservadors brasilers, silenciats durant anys quan governaven Lula i el Partit dels Treballadors (PT), han trobat una veu que els representa i han perdut la vergonya. El suport dels evangèlics, molt poderosos al Brasil, ha fet la resta. Confien que Bolsonaro desterrarà per sempre qualsevol idea de progressisme social i cultural i posarà en pràctica una agenda basada en els valors de família que defensen des de les esglésies. El Brasil pot esperar un retrocés en drets civils i de les minories.

Els mercats també donen suport a l’exmilitar. No es fixen en els seus discursos incendiaris, sinó en la persona que ha escollit per guiar l’economia, el liberal Paulo Guedes, un home format a l’escola de Chicago que ha promès equilibrar els comptes i reduir al mínim la intervenció de l’Estat. La fórmula Guedes és la contracara de l’intervencionisme estatal que impulsa Haddad,i que molts brasilers vinculen a la crisi econòmica actual, la pitjor de la història moderna brasilera.

Mentrestant, Haddad fa esforços per sumar vots amb durs atacs contra el seu rival en la segona volta. Confia que podrà capgirar el resultat del 7 d’octubre passat, malgrat els mals auguris. “Vaig passar del 4% al 42% en 30 dies. No crec que sigui impossible arribar al 50%. És possible, sobretot si els brasilers perceben els riscos d’escollir una persona amb una visió del món que fins Marine Le Pen considera extremista”, va dir, en una entrevista recent. Però el temps atempta contra l’optimisme del candidat de l’esquerra.

El triomf de Bolsonaro serà el resultat d’un llarg procés de deteriorament institucional del Brasil, coronat per la destitució parlamentària de Dilma Rousseff, fa dos anys. El seu successor, el fins llavors vicepresident Michel Temer, un representant de la dreta política, quasi no ha sobreviscut al càrrec gràcies a la imminència de les eleccions. Temer entregarà el poder amb el 2% de popularitat i assetjat per causes judicials que només l’han respectat perquè és aforat.

La corrupció ha estat l’altre catalitzador de la campanya. Lula empresonat per suborns és ara l’exponent més gran del deteriorament del PT, un partit que va arribar al poder enarborant la bandera de l’honradesa i va acabar enfonsat en el fang del descrèdit. Bolsonaro s’ha colat com un messies entre milions de brasilers que ja no creuen en els polítics tradicionals i han perdut la fe en l’esquerra. Tots estan disposats, ara, a donar el seu vot al militar, sense important les conseqüències que això tingui.