Un jove català de 26 anys estudiant francès a la capital europea. Podria ser qualsevol estudiant d’Erasmus, però l’Adri és l’enèsim exiliat del procés que ha vingut a Brussel·les per reivindicar els seus drets polítics i civils. Un membre més dels CDR va escapar d’Esplugues cap a Bèlgica quan les autoritats espanyoles el volien detenir per acusacions de rebel·lió i terrorisme. El mateix dia que Tamara Carrasco, membre del CDR de Viladecans, va ser detinguda a l’Audiencia Nacional i actualment no pot sortir del seu municipi. L’Adrià Carrasco va optar per fugir a l’exili per por de no tenir un judici just i ara, amb l’ajuda de diversos col·lectius de suport, mira de continuar la seva vida a l’estranger.
Què fas d’ençà que vas arribar, l’abril passat?
Treballar com a tècnic de so, conèixer gent i intentar militar aquí també.
Com?
Aquí també hi ha un problema amb els CIE. Estic intentant ajudar. L’altre dia vam fer una acció a l’ambaixada australiana perquè hi ha una companyia aèria australiana que es presta molt a fer deportacions.
T’estàs integrant en els moviments socials belgues!
Ja que no puc estar allà lluitant, lluito aquí.
Com portes els idiomes?
Estic estudiant francès.
Amb Valtònyc?
Vam anar a la mateixa escola però no vam coincidir mai.
Et sents com si fessis un Erasmus?
En un Erasmus, un cap de setmana que estàs ratllat tornes a casa, fas una farra amb els amics i tornes a pujar. La diferència és aquesta i moltes d’altres. No tinc la sensació d’estar de vacances ni d’Erasmus.
A Esplugues, com era la teva vida?
Treballava a l’Fnac i vivia a casa dels meus pares encara.
I aquí vius sol?
Sí.
Quan creus que podràs tornar?
Quan em retirin els càrrecs.
Quan calcules que serà?
No soc gaire optimista, m’estic mentalitzant que no tornaré en anys.
No hi ha cap altra sortida?
Si rebaixessin els càrrecs a una multa, llavors sí que ens plantejaríem que pogués tornar.
I la Tamara?
A l’últim recurs per aixecar-li les mesures cautelars li van respondre que no, argumentant que els CDR segueixen en actiu. Judicialment no té cap sentit. Fent veure que és la líder que no és i basant les cautelars d’una persona amb actes d’altres.
T’imaginaves mai que passaria això?
No. T’imagines que hi ha la possibilitat, però no que et tocarà a tu. Però c’est la vie.
Com ho porten els teus pares?
Jo ho porto millor. Per a ells de la nit al dia és com si hagués marxat indefinidament. Però la meva mare és molt forta i el meu pare també.
La teva mare va fer un discurs molt emotiu per la Diada.
Sí! Millor això que es quedi trista o apagada i no faci res.
Què penses dels aldarulls d’aquest 1-O?
Quins aldarulls? Jo no en vaig veure. La policia pegant a la gent, això vaig veure. No sé quin era l’objectiu d’aquell dia, però el Parlament és de tots.
Va ser una imatge lletja?
Sí, com la repressió i la brutalitat policial. Estem acostumats que la violència només sigui legítima quan ve de la policia.
Per què creus que va passar?
És claríssim que el poble vol i està disposat a desobeir i ho estem pagant. Ens estem sacrificant i hi ha la sensació que la gent que és al poder ara ens està donant allargues. No estan obeint el que demana el poble.
La generació política actual pot portar a la independència?
No ho sé. En tot cas, si Catalunya ha de ser independent serà perquè la gent ho vol i se’n sent responsable. Cap estratègia oculta ni pla mestre ens en farà.
Els independentistes esperen això?
El problema que tenim és que la gent creu que el seu paper és fer pressió al govern perquè facin la república, però potser ells tampoc saben com fer-ho. Hem de canviar de mentalitat i pensar cadascú què pot fer com a poble per avançar cap a la república més enllà de fer pressió.