La Guàrdia Civil hauria d’haver deixat votar l’1-O segons una interlocutòria de l’Audiència de Barcelona
Els magistrats de la Secció Cinquena argumenten que els agents “van incórrer en excessos” en referència a les càrregues al col·legi de Sant Joan de Vilatorrada
La Secció Cinquena de l’Audiència de Barcelona ha dictat una interlocutòria en el qual assegura que els agents de la Guàrdia Civil que van actuar l’1-0 en un col·legi de Sant Joan de Vilatorrada “van incórrer en excessos”, “van colpejar a ciutadans sense finalitat aparent”, i que la falta de “proporcionalitat” va posar en risc la imatge de les institucions.
La resolució, per la qual s’ordena a un jutjat de Manresa que practiqui diligències per identificar als agents, va més enllà i argumenta que podia haver-se deixat celebrar la votació perquè “el resultat de la mateixa no hauria tingut les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors, per no ser conforme amb l’ordenament jurídic constitucional espanyol”. I defensa que això “era sabut per la força actuant”.
L’acte incideix que en altres punts de Catalunya “no va haver-hi actuacions policials, les votacions es van realitzar, i es van subministrar resultats, sense conseqüència jurídica alguna”. El tribunal argumenta que els comandaments policials “haurien d’haver valorat” que per a aconseguir el seu objectiu, “era altament probable” lesionar a algun ciutadà. Els fets van ocórrer a Sant Joan de Vilatorrada, on van resultar ferides 14 persones en la càrrega policial.
La resolució ha estat dictada amb el tribunal dividit. Un dels tres magistrats ha fet un vot particular contrari als seus dos companys, entre els quals es troba José María Assalit Vives. Aquest jutge va signar en el 2014 un manifest en favor del dret a decidir.
Amb aquesta interlocutòria, l’Audiència de Barcelona accepta el recurs presentat per 14 denunciants al que es va sumar la Generalitat.