“Hem volgut donar al poble un caràcter més amable”

Sempre ha estat molt cordial. Tenim una relació molt bona i fluida, i qualsevol cosa que hi hagi la comentem. El Ministeri de Defensa cada setmana ens envia extractes dels horaris de les pràctiques de tir que hi ha d’haver la setmana següent. Tot està pautat. També tenim una junta de seguretat en què hi ha representants dels Mossos, dels bombers i dels forestals, i un cop l’any valorem si la coordinació és bona...

Sí, el camp de tir té una circumscripció petita i tot el voltant, que és on hi pot haver zona de caiguda lliure de projectils, ha de tenir un perímetre de seguretat molt marcat, i alguna vegada, per algun error humà en la manipulació dels artefactes, han caigut i explotat bombes o material explosiu fora del perímetre de seguretat. Des que soc alcaldessa, hi ha hagut dos incidents d’aquesta mena. Deu fer dos anys i mig. Es van adoptar mesures: es va tancar la zona militar i es va ampliar el perímetre de protecció... I des de llavors no ens consta cap incident.

És cert que és un poble que molta gent coneix per la base militar. Durant molt de temps, molta gent del poble va generar un mitjà de vida al voltant de la base. Quan hi havia la mili, hi havia uns 4.000 o 5.000 soldats de lleva a la base, que venien cada dia al poble i donaven una activitat econòmica. Quan va desaparèixer la lleva, d’alguna manera això va afectar l’economia del poble. No hem d’oblidar, però, que Sant Climent és un poble bàsicament agrari i que la gent ho combinava. A més, també tenim una gran activitat comercial. Tenim tres cellers, cases rurals i tot tipus d’establiments de tot el que una persona pot necessitar sense haver d’anar a Figueres.

Jo dividiria la feina que hem fet en dos blocs, i no et sabria dir quin dels dos és més important, perquè han anat agafats de la mà. L’un ha estat l’acció de govern i l’altre, endreçar el que era l’estructuració interna de l’Ajuntament, el sistema de treball i el deute que tenia.

Sí, els primers 12 mesos ens hi vam haver de centrar molt. Ens va portar molts maldecaps, vam haver de demanar auxili a Xaloc... Van estar a punt d’intervenir-nos l’Ajuntament, però ho vam evitar in extremis. Era un consistori en què no hi havia cap auxiliar administratiu, només un secretari. Ens vam trobar que teníem factures endarrerides de més de 18 mesos que es devien a proveïdors i que teníem un deute bancari per valor d’uns 180.000 euros. Això feia que es perdessin un munt de subvencions, perquè, com que no es presentaven les obligacions fiscals al dia, les subvencions que t’havien concedit no les podies justificar i no les cobraves. Llavors, vam crear una plaça d’auxiliar administratiu i a partir d’aquí vam començar a fer el canvi radical. De tal manera que a hores d’ara hem liquidat tots els préstecs que hi havia amb el banc i devem zero a proveïdors. El nostre període mitjà de pagament aquest últim trimestre és de 3,14 dies. Gràcies a això, hem pogut recuperar subvencions que no havíem cobrat. Ara tenim una situació més que sanejada: sanejadíssima.

Sí, com que veiem Sant Climent com un poble una mica gris, hem volgut fer-hi una mica d’endreça, donar-hi un caràcter més amable. Per exemple, hem condicionat edificis municipals com ara el bar La Societat i l’antiga cooperativa. També hem rehabilitat dues places del poble. Una era una placeta molt cèntrica. On hi havia contenidors, els hem apartat. Hem fet enjardinament, una pista de petanca, amb uns bancs... Intentem que la imatge que es doni del poble sigui curosa, sigui endreçada. També hem fet un parc infantil, ja que no n’hi havia cap; hem posat unes jardineres al llarg de tota la carretera que travessa Sant Climent; hem fet una reforma integral del cementiri... Mirem de cuidar molt sobretot els detalls. També vull destacar l’aposta que hem fet per l’administració electrònica. Ens va suposar molt d’esforç, però ha valgut la pena. Som dels pocs pobles que són en la tercera fase d’implementació.

Teníem un consorci amb Espolla, Cantallops i Capmany, que era el Consorci dels Aspres, i amb l’entrada en vigor de l’RSAL no va poder continuar. Crec que és clau a l’hora de potenciar la zona fer-ho junts. Quant al dia a dia del poble, continuem apostant pel manteniment de zones, per deixar qualsevol racó que hi hagi ben endreçat... Hem fet molta cosa i hem de continuar. Evidentment, al maig hi ha eleccions i ara aprovarem un pressupost, que hem deixat una mica obert perquè hem de veure què passa al maig. Tenim, però, diversos projectes al cap: hi ha el barri disseminat, que es diu Vilartolí, que requereix unes pavimentacions; l’edifici de l’ajuntament necessita una remodelació...

Sí, sí. Vaig decidir tornar-me a presentar. Ja tenim, de fet, tancada la que serà la propera llista, tot i que encara no l’hem acabat de dir. Continuen tots els que hi anaven i hi ha noves incorporacions. Ara a l’equip de govern som quatre i entre pocs hem de fer molta feina. Necessitem que, si tornem a guanyar, els regidors que entrin tinguin una àmplia disponibilitat i capacitat per dedicar-s’hi.