“Som optimistes de cara als Jocs del 2030”

Sí, tot el que ens havíem proposat ho hem anat aconseguint. La remodelació del teatre municipal encara no l’hem feta, però tenim el tema ben encaminat perquè hem aconseguit el finançament a través d’ajudes europees, canalitzades a través del Consell Comarcal (els ajuts del programa Feder no els poden tramitar directament els ajuntaments), i això ens permetrà començar les obres a principis de l’any que ve.

Seria pitjor si no tinguéssim aquest sector tan potent, és una sort tenir una cosa i que ens en puguem queixar. Però és cert, de fet fa anys que la Cerdanya viu del turisme. Durant un temps, el ram de la construcció també va ser molt important arran de l’establiment de segones residències. Va tirar molt i al seu voltant va generar feina a lampistes, jardiners... A partir de la crisi, això es va parar i encara no s’ha recuperat, es fa alguna cosa, però no té res a veure amb l’activitat que hi havia hagut, i això fa que avui dia visquem del turisme i prou. Però bé, no hem d’interpretar-ho de manera negativa. Hem de mirar de diversificar a base d’allargar les temporades i anar a nous mercats perquè d’alguna manera no acabem depenent d’un sol públic com pot ser el de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Sí, crec que les inversions que hi van fent encaixen bé amb el creixement natural de l’estació. A més, estem observant en els darrers deu o quinze anys que la Generalitat està insistint molt a no parlar d’estacions d’esquí sinó d’estacions de muntanya, i en això nosaltres ens hi sumem perquè és molt interessant que vagi creixent l’activitat de l’estiu, que esdevingui un gran sector lúdic que acabi beneficiant tota la comarca. I pel que fa a l’hivern penso que també s’està fent bé, es construeixen noves instal·lacions amb un creixement racional. Ja s’ha començat una gran obra, com és l’allargament del telecabina de la Molina fins al Niu de l’Àliga. La setmana passada van estar col·locant les pilones i les obres s’acabaran la primavera de l’any que ve. Serà una instal·lació que per a l’hivern anirà molt bé, però sobretot a l’estiu el fet de poder pujar fins al cim de la Tosa d’una manera còmoda serà molt important.

Els contenciosos que aquesta plataforma va posar contra l’Ajuntament són temes molt antics, de fa 15 o 20 anys. De sentències contundents que hagin acabat condemnant l’Ajuntament, no n’hi ha cap. El màxim que ha arribat a dir el contenciós en algun dels casos és que o bé no hi havia hagut cap delicte o bé mana a l’Ajuntament obrir un expedient per acabar veient si hi ha o no hi ha alguna irregularitat urbanística. Ara estem enmig d’aquest procés. No hi ha cap condemna.

Crec que sí. El nou reglament ha suavitzat alguns aspectes del que es demana, en relació amb les exigències per al 2022. Per exemple, pel que fa a les instal·lacions de les competicions de trineu o bobsley, que són unes instal·lacions que no existeixen en cap punt del nostre Pirineu i que són molt costoses i no tenim una massa de practicants que les faci rendibles, el Comitè Olímpic ara diu que si no es disposa d’aquests equipaments, cap problema, que els esportistes es podran desplaçar a Suïssa o on faci falta. Aquest canvi va en el sentit que els Jocs siguin cada cop més sostenibles, que no s’hagin de fer infraestructures que només serveixin per als Jocs. Si per al 2022 ja ens vèiem capacitats per organitzar-los, ara encara ens ho posen més bé. Per tant, som optimistes.

És clar que tot el que signifiqui millora de les comunicacions ho defensarem. Aquestes dues infraestructures depenen de l’Estat i no sé si les veurem mai. De totes maneres, un esdeveniment com uns Jocs Olímpics serveix per accelerar projectes que d’una altra manera quedarien molt lluny en el calendari. Una de les coses que es defensaven en el dossier per al 2022 era la millora de les comunicacions per tren. Ara mateix, d’aquesta línia no en traiem gaire profit perquè tardes gairebé tres hores per anar a Barcelona i tres hores més per tornar; o sigui, que si vas a fer-hi una gestió hi has de dedicar tot el dia. Si el trajecte durés un temps més raonable, segurament molta més gent no faria servir el cotxe. I el túnel de Toses seria molt útil per augmentar la relació amb el Ripollès. En aquest sentit, els Jocs Olímpics podrien accelerar aquestes inversions.

No, encara no. M’agrada aquesta responsabilitat, aquests set anys estan sent molt enriquidors, una experiència molt bona. Si estic dubtant no és per no repetir, sinó per veure què vol fer la gent del meu equip.