Un ‘Brexit’ amistós amb mal regust

Els dirigents europeus blinden un divorci amistós que s’aguanta per un fil per la incerta ratificació parlamentària britànica. Els 27 estats membres de la Unió Europea i el govern britànic fan pinya amb l’acord del Brexit que ahir van beneir políticament en una cimera extraordinària, i que estableix els termes de la separació pactada amb Theresa May. Esquivant l’última pedra en el camí plantada per l’Estat espanyol, Brussel·les va donar ahir per acabada la seva part de la feina, i ara resa perquè Westminster no la tiri per terra.

Un dia trist per al club europeu, que permet al seu tercer soci més ric abandonar el vaixell de bones maneres. “Una tragèdia”, es lamentava ahir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. La majoria de líders europeus van reconèixer la seva tristesa per la pèrdua d’un membre en la família europea. Menys dramàtica va ser la cancellera alemanya, Angela Merkel, que també va admetre un cert “alleujament” pel fet de poder deixar enrere el maldecap d’aquestes complexes i esgotadores negociacions. Encara menys afligits estaven May i Pedro Sánchez, els dos polítics que veuen perillar el seu capital polític amb els pactes d’ahir i que no es podien permetre gaires laments.

Brussel·les va triar la cançó Friends will be friends, de Queen, com a banda sonora de la cimera del Brexit, però May devia preferir The show must go on. Per dins, el seu govern s’està trencant (i també el club europeu), però ella manté el somriure.

La líder tory es va declarar “plena d’optimisme” i convenciment que seguiran sent “amics i veïns” amb els companys europeus i que la nova vida fora de la bombolla europea serà positiva. Davant el clar risc que la Cambra dels Comuns no voti el seu pacte amb Brussel·les i que el Regne Unit s’aproximi al precipici d’un divorci sense papers pel mig, May posa bona cara per afrontar la campanya a favor del sí.

A l’altra banda del canal de la Mànega, malfiats de la capacitat de convicció de May, ahir ja pensaven en els 650 diputats britànics que han de ratificar el divorci amistós.

Brussel·les passa de tirar floretes a l’hostil Cambra dels Comuns i, ras i curt, avisa: és això o res. Com deia Juncker, els polítics europeus creuen que és l’únic pacte “possible”. També el primer ministre holandès, Mark Rutte, que anhela convertir Amsterdam en la nova City d’Europa després del Brexit, va enviar un missatge als britànics: “Si fos un polític del Regne Unit, votaria a favor de l’acord.”

Els intents retòrics del govern espanyol per vendre les promeses europees sobre Gibraltar no van amagar el seu fracàs a l’hora d’incloure el vet sobre el penyal en l’acord del Brexit. Era l’objectiu que s’havien marcat a principis de setmana, quan van amenaçar de boicotejar la cimera. Finalment, Sánchez es va conformar amb un compromís a part. Un text que, segons fonts diplomàtiques, “no té valor jurídic”, però que Sánchez diu que té “tota la base jurídica” per garantir les seves prerrogatives.

Fins i tot, la presidenta de Lituània feia broma davant de càmera sobre com han colat un gol als espanyols amb “trucs” diplomàtics: “Prometem que prometrem.”

“Amb el Brexit, hi perdem tots. Però, amb relació a Gibraltar, l’Estat espanyol hi guanya”, era la lectura del líder del PSOE, que es juga aquesta setmana el seu feu històric, Andalusia. Segons Sánchez, ara estan en una “posició de fortalesa” en les futures negociacions sobre la relació entre la UE i el penyal. A més, defensa que la reivindicació sobre Gibraltar es va fer amb “sentit d’estat”, una visió que no comparteixen alguns països crítics amb les peticions espanyoles “d’últim minut”. “No tenen cap justificació factual”, comentaven fonts diplomàtiques.

L’obsessió dels espanyols amb les qüestions territorials irrita Brussel·les. Alguns socis europeus van acabar “enfadats” amb les demandes de Sánchez sobre Gibraltar i el fet que reclamés un vet que ja té ell i la resta d’estats membres de la UE perquè el futur acord s’ha de pactar per unanimitat. “Si aconsegueixes una declaració política que diu que al matí surt el sol, que és el que diu, de qui és la victòria?”, ironitzaven ahir les mateixes fonts.

L’acord per Gibraltar, afirmen, “diu el que és obvi”. El mateix equip de Sánchez havia confessat, divendres, que en qualsevol cas “al final tindran dret de vet”. D’aquí ve l’enuig dels socis europeus, que encreuen els dits perquè la gesticulació dels espanyols “no hagi fet encara més difícil per a May” superar el test parlamentari. “Seria molt desafortunat”, temen.