Èxode de bancs del barri financer de Londres

Passi el que passi el pròxim 11 de desembre en la votació de l’acord de Theresa May al parlament britànic, el sector empresarial i financer pren les seves pròpies decisions. La fugida de treballadors de la City és constant i s’incrementarà durant els primers mesos de l’any vinent perquè, encara que la cambra dels comuns aprovi l’acord del Brexit de May, la incertesa continuarà durant els 21 mesos del període de transició.

Una trentena de bancs i firmes financeres —entre les quals Lloyds, Standard Chartered, Credit Suisse, Citigroup i Nomura— van confirmar ahir que traslladaran la seva seu a Frankfurt (Alemanya) durant els primers mesos de 2019 abans que es produeixi el Brexit, el 29 de març. Segons el grup de pressió alemany Frankfurt Main Business, fins a 37 entitats es podrien traslladar en aquest període de temps. En total Londres podria perdre 800.000 milions d’euros en actius en favor del centre financer alemany. Altres bancs com JP Morgan, Goldman Sachs i Morgan Stanley han decidit repartir les operacions entre diverses ciutats europees, com ara París i Dublín. També hi ha companyies que s’estan traslladant totalment o parcial a Amsterdam (Països Baixos). No hi ha, per ara, una ciutat clara per agafar el relleu de Londres dins la Unió Europea (UE). Més aviat s’està diversificant.

S’espera una pèrdua d’entre 5.000 i 13.000 llocs de treball a la City abans del 29 de març —del total de 300.000 persones que hi treballen—, segons previsions del govern del barri financer londinenc. Alguns auguris més pessimistes preveien que la xifra sobrepassaria els 75.000, però, per ara, aquestes previsions no s’estan complint.

Tot i que l’acord del Brexit de May inclou un període de transició, les empreses no volen arriscar-se que es produeixi una sortida desordenada sense pacte, que és la sola alternativa que consent el govern de Theresa May i que provocaria la pèrdua del passaport financer que els permet operar dins el mercat únic.

“La City trobarà la manera de progressar, passi el que passi amb el Brexit, si es converteix en un centre de baixos impostos i escassa regulació fora de la UE, trobarà la manera de progressar, però per les empreses europees l’impacte serà més profund”, va declarar el ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, fa alguns mesos. El 2017 el sector financer va deixar 81.000 milions d’euros a les arques públiques, l’11% de tots els impostos. El govern necessita garantir aquests diners en el futur.

Pel que fa al sector empresarial, cap de les grans empreses del país ha descrit l’acord May com un “bon acord”. De fet, fa una setmana es va filtrar un correu electrònic d’un dels directors de la patronal que assenyalava precisament el contrari. Tant la patronal com la federació de petites empreses i l’Institute of Directors —l’organització que aplega directius i emprenedors— es van alegrar de l’acord aprovat per la UE perquè allunyava una mica la possibilitat d’una sortida sense acord, però no per les condicions de l’acord en si. Encara més, les empreses estarien encantades si el país no arribés a un acord amb la UE durant els 21 mesos de transició i es quedés de manera indefinida dins la unió duanera. Curiosament, el 46% dels directius d’empreses estan a favor d’un segon referèndum del Brexit, per comparació al 44% que hi està en contra.