Escepticisme a Mèxic

Andrés Manuel López Obrador –més conegut per les seves inicials, AMLO, i també per l’àlies El Peje– es va convertir, el cap de setmana passat, en el primer president progressista de Mèxic després de 80 anys d’hegemonia gairebé ininterrompuda del PRI. Però, tot i el poder absolut aconseguit en les eleccions de juliol –va obtenir també el control de les dues cambres parlamentàries–, pocs confien, a Mèxic, que AMLO pugui aplicar el programa de transformació que va defensar durant la campanya.

Mèxic, el segon país més important de Llatinoamèrica en pes demogràfic i econòmic, afronta reptes ingents. A la corrupció sistèmica de les institucions, s’hi afegeix la violència desbocada del narcotràfic –amb milers de víctimes mortals els darrers anys– i una desigualtat que ha deixat 55 milions de mexicans en condicions de pobresa.

És, precisament, per als “vulnerables” i els “desposseïts” que AMLO va prometre governar durant la cerimònia de presa de possessió, en què va fer pública la seva renúncia a privilegis del càrrec com ara l’avió i la residència presidencials. Però les paraules i els gestos grandiloqüents topen, a Mèxic, amb un escepticisme generalitzat. “No resoldrà cap dels problemes, no pot”, sentenciava en una entrevista al diari El Universal l’historiador i reconegut analista mexicà Lorenzo Meyer. “Mèxic és gairebé un estat fallit, és molt difícil que pugui canviar tots els interessos creats i les males pràctiques. A més, ho fa des d’una estructura institucional corrompuda”, opinava Meyer, per qui l’única transformació real que pot impulsar el nou president és la de “fer sentir al mexicà corrent que el govern és seu”. Això sol, assegurava, “ja significaria un gran canvi cultural”, fins i tot un “canvi de règim”. Tampoc Julio Boltvinik, professor del Colegio de México, confia que López Obrador aparti el país del camí neoliberal iniciat a partir de la dècada dels vuitanta del segle passat: “Està lligat de mans en gran mesura pel poder gairebé absolut del capitalisme, del capital financer i dels grans inversors”, alerta.

Per contra, la por que es consumi el gir a l’esquerra, en la línia del caudillismo veneçolà, ve de mitjans estrangers. John Paul Rathbone, cap de la secció de l’Amèrica Llatina del Financial Times, assegura que AMLO representa “una amenaça més gran a la democràcia liberal” que el seu homòleg brasiler, Jair Bolsonaro, que ha de ser investit al gener. A diferència de l’ultradretà, sosté, el nou president mexicà té un poder “gairebé il·limitat” per aplicar sense traves “la seva visió de canvi”. Quin president prevaldrà? El populista d’esquerres o el reformista condicionat pels poders fàctics? Fins on s’atrevirà a arribar? De moment, AMLO fa una primera declaració d’intencions amb un decret per aportar llum al cas dels 43 estudiants desapareguts el 2014 al municipi d’Iguala. La pitjor cara del Mèxic que s’ha proposat erradicar.