Entitats i alcaldes reclamen millores substancials en la llei de vegueries

El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué –a la foto–, va ser un dels més clars a l'hora de defensar la seva posició i va demanar que la vegueria de Barcelona tingui un «reconeixement» especial amb un marc competencial i financer «adequat per poder garantir els serveis de qualitat». Fogué va puntualitzar que no es refereix a «privilegis», sinó a condicions diferents. També va reclamar que es vetllés perquè les comarques que s'integrin a la Catalunya central no se sentin menyspreades i tinguin el mateix suport que ara els dóna la Diputació. Per la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va dir que l'actual sistema de «províncies ha provocat la desertització d'algunes parts del territori» i que el model de vegueries pot canviar aquesta situació i afavorir zones com l'Alt Pirineu. També va mostrar-se favorable a abolir els consells comarcals des d'un punt de vista polític i que només hi hagi tres instàncies: municipis, vegueries i Generalitat. Finalment, el seu homòleg de Girona, Enric Vilert, va lloar les vegueries, però va comentar que li hauria agradat que el finançament ja estigués resolt.

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) van coincidir que al territori hi ha un cert malestar amb la llei de vegueries i que s'ha de potenciar més el debat, però aquest va ser l'únic punt en comú entre les dues entitats, perquè les seves conclusions van ser completament divergents. El president de la FMC, Manuel Bustos –a la foto–, va assegurar que un cop s'ha arribat a aquest punt del procés parlamentari, els partits han de fer pinya i tirar endavant la llei. «Els demano l'esforç polític que el país espera», va pregar Bustos als diputats. El també alcalde de Sabadell hi va afegir: «Alguns alcaldes potser no comparteixen posicions, però és una llei necessària.» La intervenció del president de l'ACM, Jordi Moltó, va estar als antípodes. Moltó va afirmar que el projecte no té ni «solidesa» jurídica ni política, perquè, segons la seva opinió, «no recull el paper rellevant que l'Estatut atorga a les vegueries» i, a més, «fan falta altres lleis de règim local». És per això que va reclamar que es refusés el projecte i va estar d'acord a fer una consulta al territori, com va proposar CiU.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va expressar la seva disconformitat perquè la llei divideix en tres vegueries l'actual demarcació de Lleida: l'Alt Pirineu i l'Aran, Lleida i Catalunya central. Com a alternativa a la fragmentació, Ros va defensar la creació d'àrees funcionals per garantir l'«especificitat» de l'Alt Pirineu i l'Aran. Tot plegat hauria d'estar sota el paraigua, va argumentar, d'un ens supramunicipal que abasti la demarcació sencera i absorbeixi les competències dels consells comarcals. Des d'una posició oposada, Amadeu Gallart –a la foto–, en representació del Manifest per la Vegueria de l'Alt Pirineu, va defensar la creació de la vegueria pirinenca basant-se en diversos criteris: més reequilibri territorial; apropar l'administració i fer-la més eficient i simplificar els tràmits. A la Cerdanya, però, no hi ha consens per integrar-se a l'Alt Pirineu. Hi va insistir Esteve Maurell, president del Consell Comarcal. Una altra comarca que no vol perdre pes és la del Solsonès, integrada a la Catalunya central. El president del seu Consell Comarcal, Marià Chaure, va reclamar el dret dels ciutadans de poder decidir a quina vegueria volen ser.

«Com totes les persones adultes, tenim dret a emancipar-nos.» Les reivindicacions de Fèlix Simón, el president de la plataforma que reclama una vegueria pròpia al Penedès, es van sentir altes i clares ahir durant la seva intervenció en la comissió que aborda aquesta llei. Va fer un discurs basat en l'emotivitat i també en la singularitat del seu territori en un intent de fer caure el mur del tripartit i, sobretot, del PSC, que per activa i per passiva ja ha dit que només hi haurà set vegueries a Catalunya i que, de moment, no es farà la del Penedès. «No ens poden esquarterar i repartir-nos en tres vegueries», va exclamar Simón, qui també va intentar tocar alguna fibra sensible quan va mencionar que el sentiment del Penedès i la seva identitat es podria comparar amb les «reivindicacions que Catalunya fa davant d'Espanya.» Simón va puntualitzar que no volen ser un «satèl·lit» de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, i per això és tan important tenir un espai propi. També va apel·lar al tòpic que la unió fa la força i va explicar que els consells comarcals de la zona han donat suport a la iniciativa de la plataforma i també 63 dels 73 ajuntaments. En aquest context, va afegir-hi un argument més per intentar convèncer els diputats. «El Penedès serà la quarta vegueria amb més massa social.» En la part final de la intervenció, Simón va deixar els sentiments de banda i va advertir als partits que es poden trobar una desagradable sorpresa a les eleccions en funció de la posició que prenguin amb la vegueria del Penedès.

Les paraules de Simón, però, no van servir per canviar gaire res. ERC es va mostrar favorable a les tesis de la plataforma del Penedès, però, per contra, els socialistes van continuar ferms amb la seva actitud: «Estem convençuts que el Penedès té molt de camí a recórrer amb una aliança estratègica amb les altres comarques de Barcelona.» Mentrestant, ICV-EUiA va assenyalar que en aquest mandat tenen un pacte de govern signat i han de ser coherents amb les set vegueries que van acordar, però va obrir una porta per al futur. CiU i PP sí que van apostar per aquesta vuitena vegueria.

Davant d'aquestes declaracions del PSC, Fèlix Simón no es va estar de recordar: «Des del govern sempre ens demanen que justifiquem la viabilitat de la vegueria, però ells mai no ens han donat ni mig full argumentant per què no podem tenir aquesta organització.»

No hi haurà disputa per la capitalitat de la vegueria del Camp de Tarragona mentre no hi hagi capital. Aquest és l'avís que va llançar ahir l'alcalde de Reus, el socialista Lluís Miquel Pérez, satisfet pel fet que Tarragona sigui la seu institucional del consell de la vegueria tarragonina –no pas la capital– i de la denominació que en recull la llei: la del Camp de Tarragona. Pérez va fer una defensa ferma de la descentralització dels òrgans i serveis atenent a la «multipolaritat» del territori i va criticar la «jerarquia» i la connotació de «supeditació d'un territori envers un altre», que es desprèn del concepte de «capital». Per això, va avisar que, en cas que la denominació canviï, Reus es tornarà a posar en peu de guerra i reclamarà de nou ser cocapital. L'advertència no era perquè si. Minuts abans, l'alcalde de Tarragona, el també socialista Josep Fèlix Ballesteros, havia demanat la recuperació d'aquest terme. Per Ballesteros, la definició de seu institucional és «confusa» i el concepte de capital no es contradiu, va dir, amb «la prestació de serveis» ni amb la «connexió en xarxa». L'alcalde de Tarragona, a més, va demanar que la vegueria es rebategi amb el nom de la ciutat.

En una alineació perfecta amb les tesis de CiU, el president de la Diputació de Tarragona, el convergent Josep Poblet, va mostrar la seva total disconformitat amb les «presses» amb què es tramita la llei, en un moment en què la prioritat hauria de ser la crisi econòmica, i la seva «falta de solidesa jurídica». Poblet va revelar, a més, que el mateix líder d'ERC, Joan Puigcercós, li va confessar quan era conseller de Governació que era «molt difícil que aquesta llei pogués tenir vigència». Va ser un dels seus arguments de pes per expressar el convenciment que ningú confia en l'eficàcia de la norma.

Quant a les Terres de l'Ebre, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va constatar el conegut consens que hi existeix per a la creació de la vegueria. Bel (CiU), però, va exigir-la amb «condicions dignes», cosa que al seu criteri no es desprèn d'un text legislatiu amb «força mancances i limitacions». Concretament, va criticar que el projecte «obviï» els recursos financers de què disposaran les vegueries. I, conscient de les dificultats que existeixen per arribar al consens, va assenyalar que potser hauria estat preferible aprovar una llei transitòria de creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre.