El govern veu “estètics” els acords del Consell de Ministres
Artadi recorda que el 2009 es va fer un reconeixement a Companys i que les obres anunciades fa anys que estan sobre la taula
Considera que el Prat té problemes més importants que el nom
El govern va considerar molt insuficients els acords “estètics” presos pel Consell de Ministres espanyol, alguns del quals es plantejaven des de La Moncloa com un gest cap a Catalunya. És el cas de la “declaració de reparació” en què es rebutja i condemna el consell de guerra que el 1940 va condemnar a mort el president Lluís Companys a mans del franquisme. La mesura, simbòlica, va rebre crítiques per haver quedat curta de l’executiu català i d’entitats com la Comissió de la Dignitat.
La portaveu del govern, Elsa Artadi, va recordar que el reconeixement a Companys “ja s’havia fet el 2009” amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. I també va lamentar que no serveixi per anul·lar el judici sumaríssim, que s’hauria de fer per llei al Congrés. De fet, el PSOE es va comprometre amb ERC i el PDeCAT a anul·lar el consell de guerra a Companys i les altres víctimes del franquisme a canvi de donar suport en el tràmit al Congrés al decret llei per exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos.
També la consellera de Justícia, Ester Capella, va considerar que la condemna “arriba quaranta anys tard” i és “únicament un gest”. Capella va insistir en la necessitat d’una llei estatal “que anul·li els procediments sumaríssims i que anul·li la sentència del president Companys”. El govern espanyol, a parer de la consellera de Justícia, hauria, a més, de “demanar perdó per l’assassinat del president Companys” de la manera com “ho van fer l’estat alemany i l’estat francès”.
La tardança del Congrés a moure fitxa per anul·lar els judicis dels tribunals franquistes contrasta amb el Parlament, que el juny del 2017 va donar llum verd a per unanimitat a una llei pionera en què invalidava els gairebé 64.000 consells de guerra del franquisme.
Canvi unilateral
Des de la Generalitat tampoc va ser ben rebut el canvi de nom de l’aeroport del Prat, rebatejat unilateralment pel Consell de Ministres com a Josep Tarradellas. Artadi va subratllar que la modificació de la denominació s’havia fet sense “cap tipus d’acord” amb l’executiu català. “El Prat té reptes i problemes a resoldre, però no sobre el nom, sinó per altres temes importants”, destacava. L’Ajuntament del Prat de Llobregat va rebutjar entrar en polèmica pel canvi de nom, que atribueixen a l’etapa de “simbolisme“ que viu la relació entre el govern espanyol i català, però es van mostrar convençuts que la gent el continuarà anomenant “el Prat”.
Mesures ja anunciades
Ni la declaració de reparació, ni el canvi de nom de l’aeroport ni tampoc els 112 milions anunciats per a conservació i explotació en carreteres de l’Estat a Catalunya per més de 85,3 milions i 27,5 milions més per condicionar el traçat de l’N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva. Artadi va recordar que es tracta d’infraestructures que fa més de deu anys que estan damunt de la taula i que encara no s’han executat.
“Venir a Barcelona per canviar el nom de l’aeroport, repetir una frase que ja vas dir el 2009 i per a unes promeses d’infraestructures de fa deu anys que no s’han executat... Potser no calia venir aquí a Barcelona, pel cost que ha suposat el desplaçament”, resumia la portaveu del govern després de la reunió del Consell de Ministres a Barcelona. I posava en dubte que per aquests acords “estètics o sectorials” valgués desplaçar tot el govern espanyol fins a Barcelona, atès “el cost” de l’operació.