Dolors Bassa
Mobilitzats
El trasllat de Dolors Bassa al centre penitenciari de Figueres ha convertit la presó en un nou punt de concentració de suport i de denúncia
La ciutadania ha mantingut la reivindicació i el clam de llibertat al carrer, però el feixisme s’ha fet visible buscant l’enfrontament
La consellera Dolors Bassa (Torroella de Montgrí, 1959) fa deu mesos i vuit dies que és a la presó. Hi va entrar el 23 de març quan el jutge Llarena va cridar-la a Madrid i, junt amb Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Carme Forcadell, els va revocar la llibertat provisional. La primavera, Bassa, que va ser cap de llista d’ERC a les comarques gironines en les eleccions del 21-D, tornava a la presó madrilenya d’Alcalá Meco, on ja havia passat trenta-dos dies l’hivern passat: del 2 de novembre al 3 de desembre del 2017. A principis de juliol, va ser traslladada a la presó del Puig de les Basses, a tocar de Figueres, que aquest any s’ha convertit en un nou punt de concentració i de denúncia de la ciutadania gironina. “Des del meu mòdul només sento la gent que ve a sopar els dimarts quan el vent hi ajuda. M’encoratja molt que vinguin”, deia la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies del govern de la Generalitat destituït pel 155 en una entrevista publicada el 25 de setembre a El Punt Avui. Des de l’estiu, s’han promogut sopars col·lectius al centre penitenciari per donar-li suport. Afirmava ser un ostatge de l’Estat espanyol i no entendre que en el segle XXI hagi d’estar en presó preventiva. Bassa, que dedica el temps a la lectura i a l’escriptura, i que ha après a gestionar els sentiments i les enyorances, explicava que no volia ser cap heroïna: “Vull anar a casa amb llibertat, dignitat i el cap ben alt. L’exconsellera afronta el judici amb confiança i alhora reclama ser conseqüents amb els resultats de l’1-O, la mobilització del 3-O i els resultats dels comicis imposats del 21-D; tres esdeveniments del 2017, però que han continuat marcant la mobilització ciutadana del 2018.
Any d’homenatges
Commemoració i reivindicació han estat els dos fils conductors del procés a les comarques gironines. El president Quim Torra va encoratjar els CDR a mantenir les mobilitzacions que havien marcat el país en l’acte institucional al pavelló de Sant Julià de Ramis al cap d’un any de la brutalitat policial de l’1-O. “Feu bé de pressionar”, va dir Torra. En els últims tres mesos han vingut altres d’aniversaris en els quals la capital gironina ha sortit de nou al carrer. L’última gran mobilització va ser el divendres 21 de desembre, un any després de les eleccions catalanes imposades per Rajoy. Milers de gironins es van manifestar, al migdia i al vespre, sota el lema Tombem el règim i amb el punt d’inici que ja s’ha fet tradicional: la Subdelegació del Govern espanyol.
Però el punt de trobada, el lloc on es fa més visible el suport als presos i als exiliats i de denúncia de la repressió de l’Estat és la plaça del Vi de Girona, en les concentracions de cada dilluns. Una trobada que ha consolidat la plataforma unitària Girona Vota, formada per una vintena d’entitats i partits polítics. “S’ha convertit en un punt de trobada de diferents lluites socials. Ens hem anat trobant les diferents lluites compartides i transformades de la societat. Conscients que cal mobilitzar-se per aconseguir alguna cosa més”, destacava el president d’Òmnium Gironès, Sergi Font, una de les cares visibles de les manifestacions. La concentració dels dilluns ha configurat una certa litúrgia, amb parlaments, música i un ambient “encoratjador”. També s’ha fet permanent la concentració dels divendres dels treballadors públics als migdia a les escales de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà a la seu de la Generalitat a Girona.
Arreu de les comarques gironines, al llarg d’aquest any, s’han impulsat accions reivindicatives regularment. A principis d’octubre i un any i una setmana després de l’1-O, l’ANC Gironès va realitzar una cadena humana que enllaçava diferents municipis de la comarca, amb l’inici a Sant Julià de Ramis i el final a Aiguaviva. El lema? Fer efectiva la República. Ha estat una de les proclames més repetides. L’espai públic també ha estat protagonista d’accions reivindicatives de gran format, com ara la que es va fer el cap de setmana del 20 i el 21 d’octubre al riu Onyar, on es van instal·lar cadenes negres a la llera per escenificar la repressió. I els veïns de Torroella van pujar al Montgrí el 25 de novembre per reclamar la llibertat de la seva veïna Dolors Bassa.
El feixisme es fa veure
La guerra del groc a l’espai públic s’ha escenificat, sobretot a l’estiu, amb l’arrancada d’estelades i llaços a diverses localitats del Baix Empordà a més de pintades contra polítics catalans; imatges amb repercussió a les xarxes. El feixisme es va fer veure en la concentració del 6 de desembre a la plaça U d’Octubre de Girona convocada per la plataforma Borbònia amb el suport de Vox, el PP i Plataforma per Catalunya. Hi va haver incidents i càrregues policials quan els manifestants antifeixistes van trencar el cordó policial. Davant dels fets, l’alcaldessa, Marta Madrenas, va assegurar, a través d’un missatge a les xarxes socials, que “la ultradreta busca la confrontació social i l’agitació, i alimenta el conflicte”.