Què cal esperar del ‘Brexit’?
Després de l’ampli rebuig del Parlament a l’acord sobre el Brexit (432 vots en contra i 202 a favor), i superada la moció de no confiança al govern, Theresa May té de temps fins demà per presentar un altre full de ruta sobre el procés de sortida de la UE.
Hi ha diverses opcions, des d’una renegociació del seu acord –la Comissió Europea s’hi oposa i només ofereix més garanties sobre el backstop (o salvaguarda) irlandès–, fins a una revocació unilateral de l’article 50 (sol·licitud per sortir de la UE) del Parlament britànic.
Entre les opcions més extremes, la sortida sense acord ha perdut moltes probabilitats, i un retard de la data de sortida (fixada actualment en el pròxim 29 de març) amb una pròrroga no aniria gaire lluny a causa de la constitució del nou Parlament Europeu, el 5 de juliol.
En paral·lel, en el front polític també hi ha molts escenaris oberts, des de la convocatòria d’eleccions anticipades, que abocaria a uns comicis incerts tenint en compte els resultats ajustats de les enquestes (les últimes atorguen un 38,1% als laboristes i un 37,8% als conservadors), fins a un nou referèndum sobre el Brexit, molt poc probable, ja que requeriria un alt grau de consens entre laboristes, liberals, nacionalistes escocesos i conservadors europeistes, a més dels problemes logístics i de calendari per preparar-lo (de 5 a 6 mesos). Arribats a aquest punt, l’escenari central seria el de l’aprovació d’un acord semblant al que s’ha votat aquesta setmana, que mantingui l’actual statu quo per 2-4 anys, reconeixent la llibertat en el comerç de béns però amb traves al flux de serveis i persones. Això afavoriria certa apreciació progressiva de la lliura esterlina enfront de l’euro els pròxims mesos fins a 0,8650 en el millor dels casos, amb episodis de volatilitat. Mentrestant, la incertesa política continuarà llastant els indicadors avançats i de confiança i complicarà la recuperació del creixement. Fins ara, l’índex borsari britànic FTSE 100 ha mantingut la complaença respecte al risc d’un Brexit dur i ha registrat revaloracions el 2019 en línia amb l’Euro STOXX 50 i una valoració relativa en termes de ràtio PER que continua sense deixar la Borsa anglesa en nivells prou atractius. Històricament, l’índex s’ha beneficiat de depreciacions de la lliura per l’elevada exposició al sector exterior (54% dels ingressos), sobretot en energia i béns de consum. Com que la correlació entre la lliura i el FTSE ha disminuït recentment i, en canvi, la del FTSE amb el PIB es manté en nivells molt elevats, es dona la paradoxa que un Brexit suau perjudicaria el FTSE, ja que implica una apreciació de la lliura sense evitar el deteriorament macro (menor ritme de creixement del G7).
Per contra, l’Íbex seria un dels més afavorits per la seva exposició al Regne Unit davant d’aquesta possible apreciació de la lliura. En l’Euro STOXX 50, la major exposició es concentra sobretot en bancs, viatge i oci, automòbils, serveis financers i immobiliari. Per companyies, destaquen per l’import dels seus resultats en lliures Iberdrola, IAG, Ferrovial, Telefónica i Santander entre les espanyoles grans; Munich Re, Airbus i L’Oréal, Danone i AXA entre les europees. Entre les companyies espanyoles més mitjanes/petites, destaquen Vidrala, CAF y FCC.
