Suport europeu a Guaidó
Dinou països de la Unió Europea reconeixen el líder de l’oposició com a “president interí”
Itàlia bloqueja una declaració conjunta sobre Veneçuela
Europa gira l’esquena a Nicolás Maduro. En un moviment contundent, però sense unanimitat, els països del club europeu van apostar ahir pel líder opositor veneçolà Juan Guaidó quan es complien els vuit dies d’ultimàtum concedits a Maduro per convocar eleccions. Més de la meitat dels estats de la Unió Europea –dinou a l’hora de tancar aquesta edició– van dir prou al seu règim, que ha ignorat les demandes d’un canvi polític, i van decantar la balança dels suports occidentals a favor de Guaidó. Menys de quinze dies després d’autoproclamar-se president en una manifestació als carrers de Caracas, el president de l’Assemblea Nacional veneçolana ja té a la butxaca la majoria de capitals europees, que han acabat seguint els passos del precoç president dels Estats Units, Donald Trump, i d’un Parlament Europeu al límit de les seves competències.
Un degoteig constant de reconeixements europeus. Així va ser la jornada d’ahir per a Guaidó. Al capdavant de l’onada de suports, pesos pesants dins del bloc europeu com l’Estat francès, l’Estat espanyol i el Regne Unit. En una breu declaració institucional a La Moncloa, el president espanyol, Pedro Sánchez, anunciava ahir a mig matí el pas de l’estat amb els interessos i els vincles més robustos amb Veneçuela dins la UE. Una decisió de pes en la política exterior espanyola que no va poder ser escrutada pels periodistes per la negativa de Sánchez a acceptar preguntes. Tampoc el seu ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, va concretar quins seran els pròxims passos que implicarà el reconeixement a Guaidó.
Al llarg del dia, a poc a poc, s’hi van anar afegint altres països també importants com ara Alemanya, Polònia, Suècia, Finlàndia i Bèlgica, fins que van ser gairebé una vintena els estats membres que concedien el vistiplau a Guaidó i el reconeixien com a “president interí” un cop acabat l’ultimàtum de vuit dies donat a Maduro per convocar eleccions. Això sí, tots feien èmfasi que el seu encàrrec havia de ser únicament portar el país a uns nous comicis presidencials. Per exemple, els belgues van assegurar que donen suport a Guaidó “en la seva missió” d’organitzar unes eleccions “lliures i transparents” i “portar la reconciliació a Veneçuela”.
Desunió
La reacció del Vell Continent va quedar tacada, però, per la falta de consens entre els estats de la UE. Almenys deu països europeus no es van pronunciar ahir sobre Guaidó, entre els quals hi havia Itàlia, Grècia, Irlanda i Romania. Així, es desmarcaven dels seus socis i posaven en evidència, un cop més, les dures dificultats del bloc per articular una política exterior comuna, especialment per fer front a crisis que requereixen una solució ràpida. Ja ho va dir la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, la setmana passada: coordinarien “al màxim” la resposta dels estats, però la decisió última era seva.
Si bé ahir la UE volia almenys signar una declaració de suport comuna a Guaidó, ni tan sols va poder fer això per la negativa dels italians. Dividit, el govern de coalició entre la Lliga i el Moviment 5 Estrelles es va oposar taxativament a aquest gest institucional que pretenia dissimular la desunió del club respecte a la crisi veneçolana.
Rússia, enfurismada
Els veïns russos es van rebotar per l’alineació dels europeus amb la Washington de Trump en el conflicte de Veneçuela. L’aliat més fort de Maduro en l’escena internacional, Vladímir Putin, els va acusar ahir de perpetrar una “ingerència directa i indirecta” al país sud-americà per haver “intentat legitimar una usurpació del poder”. El seu ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, va criticar que la UE hagi gestionat aquesta crisi imposant ultimàtums i “dictant” les condicions de la mediació internacional.
L’ONU no es mulla
Les Nacions Unides lluiten per mantenir un paper neutral en una crisi que no només ha dividit la societat veneçolana, sinó també la internacional. Així, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va anunciar ahir que no pensa adherir-se a cap de les iniciatives que hi ha sobre la taula –inclosa l’europea– per resoldre el conflicte. Guterres evita involucrar-se en altres grups per “donar credibilitat” a la seva oferta de mediació.
Per la seva banda, Brussel·les tira endavant els plans per engegar el “grup de contacte” amb què vol crear “les condicions necessàries” perquè se celebrin eleccions a Veneçuela en un termini de 90 dies. Tanmateix, el clar suport que la majoria dels estats membres han donat ara a un dels dos bàndols en conflicte genera dubtes sobre la capacitat que tindrà la UE per facilitar aquesta sortida democràtica a la confrontació.