Política

Veneçuela

Crisi política i social

L’ajut humanitari com a arma

L’autoproclamat Guaidó organitza l’arribada d’aliments i medicines des de Colòmbia enviats per la comunitat internacional

El president Maduro hi veu al darrere una possible intervenció militar orquestrada pels EUA

Centenars de tones d’aliments i medicines estan preparades a Colòmbia per ser enviades a Veneçuela. La crisi al gegant petrolier ha fet necessària l’arribada d’ajuda humanitària als milers de veneçolans que gairebé no tenen res per menjar o que, afectats per greus malalties cròniques, han vist interromputs els seus tractaments. La recollida d’ajuda ha estat responsabilitat de l’oposició al president de Veneçuela, Nicolás Maduro, més concretament de Juan Guaidó, autoproclamat president interí del país i reconegut per una quarantena de països. Guaidó ha desafiat Maduro a deixar entrar el carregament, però el cap d’estat considera que darrere de l’ajuda hi ha la mà negra dels Estats Units, als quals acusa de planejar una intervenció militar. L’ajuda humanitària ha arribat des dels Estats Units i el Canadà, líders de l’envestida diplomàtica contra Caracas.

Dilluns, el president canadenc, Justin Trudeau, va anunciar l’enviament de 35 milions d’euros “per al poble veneçolà”. Washington ha promès 18 milions d’euros. El carregament d’ajuda humanitària, que s’acumula a Cúcuta, a la frontera entre Colòmbia i Veneçuela, és la medul·la espinal de l’estratègia de pressió contra Maduro, molt més que l’amenaça d’intervenció armada llançada pel president nord-americà, Donald Trump. La qüestió és que qualsevol mercaderia que es pretén fer entrar al país necessita del vistiplau de les forces armades veneçolanes, a càrrec del control fronterer. Guaidó fa dies que exigeix als militars que permetin l’entrada dels carregaments d’ajuda i que, fins i tot, participin en el repartiment.

L’estratègia té només beneficis. La població demana ajuda a crits i els militars no volen quedar davant dels ulls del món com els responsables de bloquejar la seva entrada. Però obrir les fronteres els posa en situació de desobediència a Maduro. “Aquí, a Veneçuela, ningú entrarà”, va dir el president, convençut que els carregaments d’ajuda humanitària són la punta de llança d’una intervenció armada. “Volen enviar dos camions petits; Veneçuela no té per què demanar almoina. Si volen ajudar, posin fi al bloqueig i a les sancions”, va afegir, en al·lusió a la decisió de Washington de bloquejar tots els comptes a l’exterior de la petroliera estatal PDVSA, responsable del 94% d’ingressos de divises al país, i de suspendre la compra de cru veneçolà el 28 d’abril passat. Els Estats Units van advertir, a més, que prohibiran l’ús del seu sistema financer per a qualsevol operació vinculada a PDVSA.

Per Juan Guaidó, en canvi, l’ajuda s’ha convertit en la seva principal arma contra Maduro, a qui ha instat a convocar eleccions lliures com més aviat millor. “Apel·lo al nostre exèrcit: en pocs dies hi haurà l’oportunitat de demostrar si està de la banda d’algú que cada cop està més aïllat o si està de la banda de centenars de milers de veneçolans que necessiten aliments bàsics i medicines”, va reiterar. L’anomenat opositor es va dirigir als comandaments intermedis i baixos de l’exèrcit, mentre ataca els alts càrrecs, principal suport del règim. Guaidó els va acusar d’intentar “robar” l’ajuda acumulada a Colòmbia per repartir-la en nom del govern. Com a simples espectadors hi ha els més de 2,3 milions de veneçolans que han abandonat el seu país fugint de la crisi, i els milions que s’hi han quedat però esperen el suport des de l’exterior.

2,3
milions
de veneçolans han abandonat el seu país per la crisi, segons les Nacions Unides.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.