el repunt

El sentit comú i la moral

«En el camp de la política grossa, es troben molt a faltar el sentit comú i la moral. Potser per això, la defecció de la societat, que amb aquesta actitud també perd sentit comú i relaxa la moral»

Hi ha dos con­cep­tes que en el món actual sem­bla que han per­dut pis­to­nada. Em refe­reixo al sen­tit comú i a la moral. Dos con­cep­tes que, si fos­sin més usats quo­ti­di­a­na­ment, ens estal­vi­a­rien molts mal­de­caps, enfron­ta­ments i, fins i tot, ens pro­por­ci­o­na­rien estalvi econòmic.

El dic­ci­o­nari diu que el sen­tit comú és la facul­tat atribuïda a la gene­ra­li­tat de les per­so­nes de dis­cer­nir rao­na­ble­ment les coses. Si les coses, doncs, es dis­cer­nei­xen rao­na­ble­ment entre les per­so­nes, podem afir­mar que resoldríem molts dels pro­ble­mes que aflo­ren cons­tant­ment en els dife­rents nivells de les rela­ci­ons huma­nes. Els jut­jats per­drien feina. Cal con­ve­nir, però, que el sen­tit comú d'una per­sona pot dife­rir del d'una altra: no és precís i exacte. No tot­hom forçada­ment ha de coin­ci­dir en un mateix cri­teri per regu­lar i jut­jar les coses. Amb la moral passa el mateix. Per això s'hau­rien de fer les lleis i s'hau­rien de dic­tar les dis­po­si­ci­ons, tot i que no sem­pre ha estat així, no sem­pre és així. En el millor dels casos, en el de la ple­ni­tud de l'exer­cici democràtic, les lleis i les dis­po­si­ci­ons són usa­des pels qui tenen pre­sent en la seva con­ducta de vida el sen­tit comú i la moral i pels qui no els hi tenen. També pels poca­ver­go­nyes que tiren pel dret i espre­men la legis­lació bus­cant camins i esclet­xes per a l'exclu­siu bene­fici per­so­nal. Ja ho sabem prou, en dic­ta­dura, només uns quants s'hi tro­ben bé. En democràcia, tota cuca viu. Sovint podem veure com fins i tot per­so­nes i col·lec­tius de dubtós espe­rit democràtic se n'emple­nen la boca per impo­sar, mit­jançant la fal­se­dat pro­gra­mada, els seus interes­sos, per crear, si més no, opinió i per­cepció esbi­ai­xada o falsa, la que a ells els convé. En les coses de la llen­gua, per exem­ple, quanta difa­mació i men­tida s'aboca cons­tant­ment per uti­lit­zar, des de la immo­ra­li­tat més pre­gona, majo­ries desin­for­ma­des que impe­dei­xin apli­car el sen­tit comú. A vega­des sem­bla que l'apli­cació de les lleis, per més rao­na­des que siguin, aparti el sen­tit comú i malau­ra­da­ment també una sòlida moral. És a dir, que davant d'un text legis­la­tiu no es valori la seva bon­dat sinó la con­veniència egocèntrica. Massa sovint es pro­du­eix un auto­ma­tisme que no té en compte l'espe­rit i l'objecte de la llei. Feta la norma per faci­li­tar la con­vivència, el que es pri­o­ritza és la norma i no la con­vivència.

En el camp de la política grossa es tro­ben molt a fal­tar el sen­tit comú i la moral. Pot­ser per això, la defecció de la soci­e­tat, que amb aquesta acti­tud també perd sen­tit comú i relaxa la moral. Podem posar l'exem­ple que afecta alts repre­sen­tants de les dites comu­ni­tats autònomes de ter­ri­to­ris ger­mans en la llen­gua: el País Valencià i les Illes. Els símpto­mes de cor­rupció que van escla­tant en mem­bres actius i pode­ro­sos de deter­mi­nats par­tits no hau­rien estat pos­si­bles amb una con­cepció moral de pedra picada de la política, ni l'exer­cici del sen­tit comú hau­ria fet pos­si­ble negar, jus­ti­fi­car, dis­si­mu­lar i per­me­tre el fet fins que l'esclat de podri­dura fos tan evi­dent com inne­ga­ble. El més greu de tot no és el mal que els jut­jats poden –o no– repa­rar. El més greu és que, amb l'exem­ple, una part impor­tant de la soci­e­tat hagi entès que no tenir moral i per­dre el sen­tit comú els pot pro­por­ci­o­nar bene­fici indi­vi­dual. Vaja, que és pos­si­ble. Per això, els escàndols d'aquesta mena, no necessària­ment –ni molt menys– pas­sen fac­tura als grups polítics en què s'han ori­gi­nat. No tenir moral, per­dre el sen­tit comú, esdevé exem­ple, con­ducta i sis­tema. I això és real­ment pre­o­cu­pant, el més greu de tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.