La violència policial de l’1-O va ser desproporcionada i injustificada
Laia Bruguera - barcelona
El moviment dels armilles grogues ha desencadenat una repressió policial i judicial sense precedents, adverteix Claire Dujardin, advocada d’alguns dels ferits en les protestes. Tot i el diferent context històric i polític, Dujardin veu semblances entre el cas català i el francès perquè demostren que “el dret a protestar o fins i tot la desobediència civil són drets fonamentals que són cada cop més qüestionats pels estats”. Dujardin va veure en directe les declaracions dels primers testimonis polítics del judici al procés.
Què ha vist, aquests dies, al Tribunal Suprem?
És obvi que l’Estat espanyol vol criminalitzar l’acció política. El judici té totes les aparences d’una comissió parlamentària contra el govern català. Les preguntes estan orientades políticament i qüestionen sobretot el funcionament de les institucions democràtiques i la relació entre el govern espanyol i Catalunya.
S’estan respectant els drets dels acusats?
Des de l’associació d’Advocats Europeus Democràtes fa temps que alertem sobre les greus violacions detectades, com ara al dret a un judici just, a la defensa i a la prohibició de detenció arbitrària. A més, no haurien de ser jutjats pel Tribunal Suprem i tampoc hauria d’existir una acusació popular liderada per un partit d’extrema dreta. Tot plegat és inacceptable.
Dijous, el president del tribunal, Manuel Marchena, va vetar un vídeo de les càrregues policials de l’1 d’octubre i, de fet, ha avisat que no permetrà veure’n cap més durant la fase d’interrogatori als testimonis. Com afecta això el dret de defensa?
No estem davant un judici normal: no està garantit el dret a defensa i tampoc la serenitat en els debats. El judici ha d’acabar abans de les eleccions generals, cosa que en condicions normals seria impossible. Amb tants acusats i testimonis, requeriria més de tres mesos. El president del tribunal vol anar ràpid i no està disposat a permetre a la defensa demostrar que els acusats són víctimes, que l’Estat espanyol ha comès errors i que la violència policial va ser desproporcionada i injustificada. Aquest judici està manipulat des del principi, és una farsa.
És advocada de diversos ferits en les protestes dels ‘armilles grogues’ a Tolosa. Hi veu semblances amb la manifestació davant la conselleria d’Economia i altres fets jutjats?
Els contextos històric i polític són diferents, i les reivindicacions van aquí més enllà de les demandes socials dels armilles grogues però sí que hi ha la mateixa relació entre democràcia i repressió. A França hi ha hagut una onada de repressió policial i judicial sense precedents, amb 489 informes de ferits, 203 lesions al cap, més de 8.500 arrestats i més de 1.800 condemnes.
És especialista en el dret de protesta. Què significa i com està protegit a Europa?
El dret a protestar o fins i tot la desobediència civil són drets fonamentals que són cada cop més qüestionats pels Estats. A França, com a Espanya, Itàlia o Alemanya, la legislació va ser esmenada per restringir aquest dret i la legislació contra el terrorisme s’utilitza per criminalitzar els moviments socials.
Com es criminalitzen?
La pregunta que es fan els estats és com es gestionen les multituds: Com es respecta l’exercici efectiu de drets com el de protesta i al mateix temps s’evita que hi hagi persones violentes o es cometin danys? A França, el govern i molts mitjans de comunicació posen en el mateix nivell la violència física i la degradació de monuments o cotxes, fent servir vocabulari específic del trauma físic o psicològic. Aquesta amalgama és part de la propaganda per desacreditar el moviment dels armilles i fer-los passar per violents. En el cas català, està clar que la fiscalia no pot demostrar la naturalesa violenta dels actes dels acusats.
Existeix el dret d’autodeterminació dels pobles?
El dret dels pobles a disposar d’ells mateixos és un dret fonamental, consagrat a la Carta de les Nacions Unides. Les revolucions dels pobles i la independència s’han aconseguit després de llargues batalles culturals i històriques. En tot cas, l’aplicació del dret no pot obtenir una resposta judicial.
Per què aquest cas és important per a Europa?
El cas català és emblemàtic perquè parla de la desobediència civil, l’estat de dret i la judicialització de la política i els moviments socials. El que està passant aquí és un assumpte europeu que pot tenir conseqüències greus per a l’estat de dret. Si es tipifica com a delicte la desobediència civil pacífica, tots els moviments socials han de témer a Europa pel seu futur.