Política

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS

ALCALDE DE TARRAGONA

“La gratuïtat del transport públic s’acabarà aplicant a tot Europa”

  • Josep Fèlix Ballesteros, fotografiat davant els estudis d’El Punt Avui TV de Barcelona JUANMA RAMOS.
  • VÍDEO: Ferran Espada entrevista l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Ballesteros repassa l’actualitat política com ara la convocatòria d’eleccions generals o el judici de l’1-O i l’afectació que la moció de censura que va portar al govern a Pedro Sánchez ha tingut en el seu pacte de govern amb el PP. L’alcalde tarragoní també fa balanç dels principals temes de la ciutat com la seva proposta de gratuïtat pels autobusos urbans, la remodelació del front marítim amb la remodelació del passeig marítim del Miracle o altres aspectes que han marcat el mandat com ara els Jocs del Mediterrani o les acusacions per suposada corrupció en el cas Inipro.. El Punt Avui TV
Els Jocs del Mediterrani van ser un gran esdeveniment per a Tarragona i per a Catalunya, amb rècord de proves esportives i participants, i també va ser un projecte territorialment compartit
Creu oportuna la convocatòria d’eleccions generals per al 28-A?
Crec que ens la podíem haver estalviat, aquesta convocatòria, si s’haguessin aprovat els pressupostos generals. Fins i tot això hauria permès que hi hagués pressupostos a la Generalitat. No ha estat possible i, amb coherència, el president Sánchez ha dissolt les Corts. I aprofitar aquest final de legislatura per implementar les polítiques socials a què es va comprometre en la moció de censura mitjançant decrets crec que és una bona decisió.
Els partits independentistes catalans podien aprovar els pressupostos generals després del desencontre en el tema del relator?
Sí. Havíem de separar els dos plànols: el de plantejar-ho tot alhora o el d’assegurar uns mínims en polítiques socials, d’inversió, etcètera. Molta gent del sobiranisme no entén per què no s’ha pogut fer. És una oportunitat perduda després del suport majoritari a la moció de censura.
Si defensa la coherència de Sánchez, creu que Torra també ha de convocar eleccions sense pressupostos?
També, és clar. No sé si ara o a la tardor, però és evident que ha de convocar eleccions si no té pressupostos.
Com veu el judici de l’1-O?
Sempre he dit que em sap molt greu la presó provisional que pateixen alguns encausats. És desproporcionada. D’altra banda, que s’hagi decidit televisar el judici és bo per a la credibilitat de la democràcia. Puc no estar d’acord amb algunes decisions de la justícia, però crec en ella.
Vostè va ser molt crític amb les càrregues policials de l’1-O. Com ho va viure com a alcalde?
Jo vaig viure molt malament els cops de porra i la violència que es va generar. Així ho vaig denunciar i em vaig queixar. I vaig intentar aturar l’actuació contra una gent que estaven exercint un dret d’expressió, dins les meves possibilitats com a alcalde, parlant amb diverses autoritats. Un referèndum que ja havia estat qualificat de no vàlid no mereixia ni l’atenció ni la tensió que va generar. El que és evident és que hi ha una certa desafecció de la població catalana amb la política i amb l’encaix de Catalunya en el conjunt de l’Estat a la qual s’han de donar solucions i respostes. Crec que és possible posar-nos d’acord i fins i tot votar en un referèndum sobre un possible encaix federal amb competències clarament acotades i una millora del finançament.
Creu que aquest seria un referèndum possible?
N’estic convençut, encara que, com tot, no serà fàcil.
Com va viure Tarragona l’arribada d’un dels vaixells del dispositiu policial al port?
Hi va haver alguna protesta però poca repercussió real. Cal dir que la presidència de l’Autoritat Portuària de Tarragona depèn de la Generalitat.
Tot plegat va fer que el regidor de l’antiga UDC que era al govern deixés l’executiu...
Sí, però l’estabilitat s’ha mantingut i la prova és que he pogut aprovar tots els pressupostos. És cert que el regidor d’Units per Avançar es va sentir incòmode al govern amb el PP i va decidir deixar el govern, però no va deixar de donar suport a les qüestions principals.
S’ha sentit incòmode amb el PP al govern, especialment després de la moció de censura a Rajoy?
Sí, es clar, és incòmode governar amb algú amb qui has tingut clares diferències a Madrid. Però nosaltres des del principi del pacte entre el PSC i el PP vam deixar molt clares dues coses: que aquest pacte estava fet en clau local i que estava obert a tots els partits polítics excepte la CUP. Després de molts mesos de converses amb tothom, els únics que van decidir fer un pacte amb objectius clarament de ciutat van ser el PP i Units per Avançar. En les mocions el PSC i el PP discrepem gairebé en tot perquè els nostres principis ideològics en política general són radicalment diferents. Ara, en els objectius de ciutat ens hem posat d’acord i n’estic orgullós.
Però que el PP equipari Pedro Sánchez amb un narcotraficant i li digui traïdor i altres insults, deu ser complicat d’assumir...
La sobreactuació és sempre pitjor per al que actua que per al que rep. Jo també he criticat molt els senyors Casado i Rajoy. Tot plegat no ens ha incomodat perquè tenim molt clar que els objectius són exclusivament els de ciutat.
Què li sembla la paraula ‘Tabarnia’?
No m’agrada.
Per què?
Inicialment semblava una cosa simpàtica, però no m’agrada perquè Catalunya és el que és. La unitat cívica i la convivència del poble català és un objectiu fonamental, pensis com pensis. És tan legítim que hi hagi gent que pensi que Espanya és una sola nació com que altres pensin que Catalunya hauria de ser independent, com aquells que pensem que Catalunya és una nació que pot estar federada amb un projecte comú que és Espanya. Tabarnia ha passat de ser un intent d’ironitzar contra l’independentisme a ser un esperpent.
Havia anunciat que no es presentaria a la reelecció i ha rectificat. Per què?
Perquè aquest era el meu pensament, però fa un any vaig començar a rebre moltes peticions de dins del meu partit, però també de fora, de molta gent que em demanava que m’ho repensés. I sobretot la gent que no és del partit em van convèncer, i em torno a presentar amb tota la il·lusió del món.
La seva proposta més destacada és la gratuïtat dels autobusos municipals?
La gratuïtat serà només per a les persones censades a la ciutat. Quan l’alcalde Nadal, anterior a mi, va decidir fer de Tarragona la primera ciutat amb transport públic gratuït per als jubilats, ja es va dir que era una barbaritat perquè no es podria finançar. Però jo li vaig donar suport perquè era una aposta forta però un avenç social. Quan vaig arribar a l’alcaldia vaig incrementar la gratuïtat als nois i noies en edat d’escolarització obligatòria i també em van dir el mateix, però ha funcionat molt bé. La tercera fase lògica era la gratuïtat per a tots els veïns i veïnes de Tarragona, i si hem tardat a fer-ho ha estat per la crisi econòmica. No tinc cap dubte que la gratuïtat del transport públic s’acabarà aplicant a tot Europa. La idea va començar a Tallinn, i a Luxemburg o a París ja s’està estudiant.
L’Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona té un dèficit de més de 9 milions. Ara s’incrementarà?
No, perquè la gent de fora continuarà pagant i això suposa entre 1,5 i 2 milions. I estem renovant la flota d’autobusos, que comportarà menys despeses en taller i combustible. Amb autobusos més grans i més agilitat gràcies a l’intercanviador central de línies que farem al costat de l’estació d’autobusos de la plaça Imperial Tarraco, que ens permetrà reduir la flota, està estudiat que es completa l’estalvi per compensar els ingressos perduts.
La gratuïtat s’anirà completant progressivament i han començat amb un descompte del 25%. Com està funcionant?
Prop de 5.000 persones ja han renovat la targeta per aconseguir el descompte i només fa un mes que està en marxa la mesura. Cada any anirà reduint-se un altre 25%, fins a l’exercici 2022-23, quan la gratuïtat serà total.
L’oposició acusa la proposta d’electoralista i populista...
Era imaginable. Ja ho van dir amb la gratuïtat dels escolars i ha anat molt bé. En tot cas, són debats que m’agraden perquè són clau per a la ciutat. Si volem reduir el trànsit de cotxes al centre de les ciutats, les administracions hem de donar alternatives. També amb els molts aparcaments dissuasius als accessos que hem anat construint.
El gran esdeveniment del mandat per a Tarragona han estat els Jocs del Mediterrani del 2018?
Per a Tarragona i per a Catalunya. Vam aconseguir posar d’acord en el projecte totes les administracions independentment del color polític. I hem organitzat els Jocs tot i ser la ciutat més petita que mai els ha acollit. Vam tenir rècord de participants i de proves esportives. I sobretot ha estat un projecte territorial amb la participació de fins a 16 municipis que van compartir el projecte. Ha estat excel·lent. Sense oblidar la gran repercussió pública que ha suposat per a Tarragona.
I ha estat una bona inversió?
Els comptes de despesa corrent els tancarem amb un lleuger superàvit. I només cal pensar que Tarragona va invertir 12 milions en totes les instal·lacions i va rebre prop de 70 d’altres administracions.
També hi va haver problemes d’imatge amb diversos nyaps, polèmica pel públic o tensió política...
Respecte a la tensió política no vam poder fer-hi res donat el context en què es van celebrar els Jocs. Pel que fa a petites errades, als Jocs de Barcelona n’hi va haver moltes més, però no es van magnificar mediàticament com a Tarragona. Per exemple, vam tenir un problema en una cerimònia d’entrega de medalles, però en vam fer 500. I quant al públic, cal dir que en esports minoritaris com ara l’esgrima és molt difícil omplir l’estadi, però en atletisme, futbol, natació o aixecament de peses hi va haver entrades altes.
L’ajornament d’un any per falta d’inversió de l’Estat va perjudicar els Jocs de Tarragona?
No, perquè la Generalitat, que va fer un esforç important, va tenir temps d’acabar el pavelló i el govern de l’Estat no podia aprovar partides extraordinàries perquè estava en funcions, malgrat que és veritat que podien haver-ho previst abans. El Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani van veure que nosaltres havíem fet la feina i ens van fer confiança per ajornar-los un any perquè la valoraven molt bé.
Tenen concretada la gestió de l’Anella Mediterrània?
Totes les instal·lacions són municipals excepte el pavelló de la Generalitat i ja tenim un acord entre administracions pendent només de la redacció del document jurídic.
El pla d’inversions de l’Ajuntament de Tarragona per al període 2019-22 és de 54 milions. S’ha acabat l’austeritat?
Quan vaig arribar a l’alcaldia hi havia un endeutament de més del 110% i moltes factures per pagar. En aquests moments hem rebaixat molt l’endeutament i estem al dia de pagaments. Això ens ha permès sortir del pla econòmic i financer en què estàvem molts ajuntaments i accedir a crèdits per fer nova inversió.
Quins són els eixos d’actuació d’aquesta inversió prevista?
En primer lloc, l’eix comercial principal de la ciutat que va des de la Rambla i el carrer Unió fins a la plaça Prim, carrer Apodaca, plaça dels Carros i carrer Reial. Aquest és l’eix perifèric de l’entorn del mercat que cal transformar en un eix comercialment atractiu. El segon projecte serà la transformació en un vial urbà de l’antiga carretera de Barcelona-Via Augusta entre el camp del Nàstic i la Mora. La carretera ja ens ha estat traspassada per l’Estat i el nou vial permetrà que les urbanitzacions de Llevant puguin connectar-se amb el centre de la ciutat amb carril bici o de vianants. I a Ponent hi ha també previstes diverses obres de millora de connectivitat que inclou la connexió entre el centre i l’antiga Universitat Laboral. També reformes en les escoles amb un acord amb Ensenyament, etcètera.
Com està funcionant el nou mercat central que s’ha estrenat després de deu anys d’obres.
Molt bé. Aquesta és la inversió més gran que ha fet mai la ciutat de Tarragona, amb 47 milions d’euros. Les obres han estat llargues, però també ha passat el mateix amb el mercat de Sant Antoni a Barcelona o en d’altres ciutats. Ara ja està en marxa, als paradistes els funciona molt bé i ha esdevingut un centre de comerç però també de vida ciutadana. És el tercer monument més visitat de la ciutat, com a edifici modernista preciós que és. I la cirereta del pastís és el carilló que hem incorporat com a element atractiu. A les dotze del migdia molta gent espera a la plaça Corsini que el carilló es posi en marxa amb l’Amparito Roca.
Com pot ser que a un equipament nou com és el Teatre Tarragona li caigui el sostre?
Ha caigut una petita part del fals sostre, però els tècnics aconsellen canviar-lo tot. Demandarem l’empresa constructora. En tres mesos, a principis d’estiu, el teatre estarà funcionant.
L’oposició el critica perquè té deixats els barris. És així?
S’equivoquen radicalment. El 70% de les inversions dels darrers anys s’han fet als barris. L’asfaltat integral de l’avinguda del Mediterrani de la Móra. La plaça de les Lletres Catalanes a la Rabassada, la plaça de les Amèriques a Sant Pere i Sant Pau, la plaça de l’Església i voltants a Sant Salvador, la rambla de Ponent a Campclar, la transformació del Serrallo d’acord amb l’Autoritat Portuària, la reforma dels parcs i el mercadet de Bonavista, el palau d’esports de Riuclar, són només alguns exemples. En política i més en campanya, es pot dir tot, però és mentida.
Hi ha un abans i un després pel que fa al front marítim de Tarragona amb les passarel·les d’accés des del centre al mar i amb la remodelació del passeig del Miracle que ha costejat el port?
Totalment. A Tarragona els ciutadans teníem unes magnífiques vistes del mar però no hi podíem accedir amb facilitat. Gràcies a la col·laboració entre l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament hem fet una passera extraordinària, i sobretot la transformació del passeig del Miracle ha permès que Tarragona no només miri sinó que també toqui el mar. Era un contrasentit que una de les ciutats més mediterrànies del país no pogués tenir el mar a tocar per gaudir-lo en el dia a dia. El cap de setmana passat hi havia més gent a la platja del Miracle que a la Rambla. Entre el port i l’Ajuntament hi ha hagut un gran esforç de col·laboració, lleialtat i reciprocitat per transformar el front marítim de Tarragona.
El pla urbanístic de la Budallera continua encallat. Això frena el creixement de Tarragona?
Tard o d’hora serà la zona de creixement de la ciutat. Aquest pla va generar suports però també protestes i vam decidir no aprovar-lo i fer modificacions, d’acord també amb la Generalitat, per fer-lo més atractiu des del punt de vista mediambiental i equilibrar les altures dels edificis. Ens podem plantejar fer-ho per fases, però el creixement urbanístic a Tarragona és totalment necessari. Tarragona ha perdut població que ha hagut d’anar a viure a municipis veïns perquè a la ciutat no hi havia habitatge. Per això necessitem un creixement urbanístic racional.
El projecte per implantar un Ikea a Tarragona ha estat un fiasco?
La veritat és que la gent d’Ikea es va portar fatal. Tenien molt interès i vam estar treballant amb ells molts anys. És veritat que han canviat els plans d’expansió i tampoc faran altres centres, però sorprenentment ens vam assabentar que no vindrien sense cap comunicació oficial. El pla parcial està pràcticament acabat de dissenyar quan ens n’assabentem i, per tant, no perilla. Els promotors de la part privada del pla han rebut tres ofertes d’inversors i demà decidiran quin tria per fer una instal·lació comercial i desenvolupar el pla parcial. També tenim altres inversors per fer residències i un petit hospital i es manté l’atractiu d’aquest sector de la ciutat que tirarà endavant enguany segur.
El cas Inipro ha estat el seu malson aquest mandat?
No. Jo confio en la justícia i estic absolutament segur que anirà bé. No em preocupa en absolut aquest tema. El meu malson ha estat la crisi, que ha afectat molta gent.
Però vostè ha estat encausat. Pot garantir que les contractacions que es van fer són correctes?
Puc garantir que les meves actuacions, és a dir els decrets que vaig signar, tenien l’informe del secretari i de l’interventor i eren legals totalment. Els responsables sempre han admès que administrativament les contractacions no estaven ben fetes. Però d’aquí que se’n derivin responsabilitats penals, és una barbaritat.
Tem que aquest cas li pugui passar factura electoral?
No. La gent a Tarragona em coneix perfectament.
Quin és el futur d’un edifici emblemàtic com el del Banc d’Espanya, en desús des de fa molts anys?
Tenim acabat un projecte que presentem als Feder. Serà un centre de difusió de la recerca i el coneixement de la universitat i els centres d’investigació que tenim a Tarragona, en química, arqueologia, medicina i paleontologia. Serà punter perquè només n’hi ha un a Dublín i va en la línia que potencia Europa de col·laboració entre administracions, universitats i el sector del coneixement. Abans de final d’any estarà a punt el projecte constructiu i si ens falla el finançament europeu ho cobrirem des del pla d’inversions.
I el de la Tabacalera?
Acabem de presentar amb la Generalitat i l’acord de l’Estat un pla d’inversions per a la reforma del conjunt de Tabacalera, en un complex de 38.000 metres quadrats, on pretenem crear una gran ciutat de la cultura. Finalment serà traslladat el Museu Nacional Arqueològic, crearem una gran biblioteca pública que no tenim, una rambla comercial dedicada a la cultura, equipaments destinats als col·lectius artístics de la ciutat, una extensió de la necròpolis paleocristiana i uns espais que per fi s’obriran a la ciutat per la banda contrària a la que era la porta principal que donava al riu; a més de traslladar allà el Museu d’Història de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
Té el compromís de Salut de tirar endavant el nou hospital Joan XXIII?
La setmana passada la consellera Vergés i el vicepresident Aragonès ens van venir a confirmar la inversió per al nou hospital Joan XXIII, que necessitàvem com l’aire que respirem. Tot sembla que respon al que jo vaig demanar, que és un hospital de referència i especialització del sud de Catalunya, reforçar el caràcter universitari de l’hospital, que ha d’incloure un espai de docència i recerca mèdica i un espai dedicat a administració i activitats ciutadanes. La primera actuació serà el nou hospital amb entre 45 i 50 milions de pressupost i que segons les previsions del govern serà una realitat el 2023.
El pacte de la Boella entre Tarragona i Reus suposa enterrar l’enemistat ancestral entre les dues ciutats?
Les enemistats de tertúlies de cafè no s’han acabat i les disputes de campanar continuaran.
Però servirà per unir esforços en projectes clau per al territori com ara el ferroviari i evitar que aquestes picabaralles comportin nyaps com l’estació de l’AVE?
Sí, per fi ens hem adonat tots plegats que discutint bajanades passen coses com el cas de l’estació de l’AVE que perjudica a les dues ciutats. I n’hi ha més, d’exemples. Efectivament, amb Reus i també amb Salou, Vila-seca i Cambrils, hem aconseguit tancar un pacte ferroviari per definir quin model volem per al territori. Fins ara cadascú s’ho mirava des de la seva ciutat i anàvem a negociar sols amb Foment. I també hem començat a parlar d’altres projectes, per exemple en transport públic, o la creació d’una regió del coneixement que vagi fins al Garraf i l’Alt Penedès. En definitiva, generar la segona gran àrea metropolitana de Catalunya.
Sota el lideratge de Tarragona?
Sí, però sense imposar-ho a ningú. De manera col·laborativa. Fent pinya.
Com valora veure els carrers plens de cotxes amb el nom de la seva ciutat?
El Seat Tarraco és una gran satisfacció. Primer, perquè és una firma catalana; segon, perquè va ser triat per votació popular entre 10.000 noms, i és molt important per a l’autoestima dels tarragonins, però sobretot per a la marca Tarragona. Els Jocs del Mediterrani, l’èxit del Concurs de Castells i la presentació del Seat Tarraco, són tres fets consecutius que han donat a Tarragona una projecció mundial que no podríem pagar ni amb el pressupost de comunicació de 50 anys.

Experiència de sobra

Encara que somriu quan li ho dius, Josep Fèlix Ballesteros s’ha convertit en un històric de la política local tarragonina i, per extensió, de la política catalana. És llicenciat en ciències de l’educació per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i ha estat professor d’educació integrada de l’ONCE. Ballesteros és membre de la direcció del PSC i coneix com pocs l’Ajuntament de Tarragona, que ara dirigeix, ja que ha estat membre del consistori des del 1983 amb l’única excepció del mandat entre el 1999 i el 2003. És l’alcalde de Tarragona des de l’any 2007 i en l’actualitat governa mitjançant un pacte entre el seu partit, el PSC, i el PP del també tarragoní Alejandro Fernández.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.