Asens defensarà al Congrés un diàleg sense condicions

Frenar un possible govern de l’extrema dreta o controlat per l’Íbex 35, i tornar als grans consensos del dret a decidir per entrar en un diàleg “sense condicions”. Aquests seran els grans eixos programàtics de la candidatura de Catalunya en Comú al Congrés, que es va presentar ahir, liderada pel fins ara tinent d’alcaldia a Barcelona, Jaume Asens, que agafa així el relleu al guanyador dels dos últims comicis estatals a Catalunya, Xavier Domènech. Aina Vidal i el també regidor a la capital Gerardo Pisarello completen els tres primers llocs per Barcelona. Els deu primers de la llista, que ara s’ha d’acabar de tancar amb Podem, van reivindicar el llegat municipalista de les que anomenen “ciutats del canvi” per enfortir l’estat del benestar i lluitar contra els grans lobbies, i van demanar als independentistes que no bloquegin aquestes reformes.

En un acte al Camp de la Bota, al Fòrum de Barcelona, i amb el lema Més drets, més democràcia, per un futur en comú, Asens va voler enviar tres missatges: a la ultradreta, al PSC i a l’independentisme. Als primers els va dir que “no passaran”, com l’autobús d’Hazte Oír antifeminista, que l’Ajuntament de Barcelona ha multat i vetat per a properes ocasions. Als socialistes catalans els va demanar que recuperin la reivindicació del dret a decidir de Gabriel Alomar i Josep Pallach, la dels anys trenta i els setanta, i fins i tot de fa 15 anys. “Ara no tenen cap proposta federal creïble, ni pacte fiscal”, insistia, mentre els retreia que s’hagin negat a parlar d’autodeterminació. “Hem d’obrir una taula de diàleg sense condicions”, subratllava. Això sí, en aquest punt també instava el PDeCAT i ERC a deixar la unilateralitat: “Ara és temps de diàleg, ja n’hi ha prou de cops al pit, tacticisme compulsiu i retòrica del «nosaltres sols»”, demanava. Per això, els instava a “tornar als grans consensos” del 80%, i a fer front comú amb ells per un referèndum pactat, reivindicant-se com la “força útil del republicanisme pragmàtic i progressista”.

Asens va explicar que la seva campanya tindrà tres eixos fonamentals: l’agenda social, que reivindicarà el “municipalisme transformador”, els serveis públics, l’estat del benestar i l’oposició als poders fàctics; l’eix democràtic, per frenar l’extrema dreta, “que no es venç al carrer o amb cordons sanitaris, sinó guanyant i governant”, i l’agenda territorial, per impulsar el diàleg, la plurinacionalitat i la fi de la “repressió” a l’independentisme. “Som en un moment de cruïlla històrica“, anunciava, davant del qual descrivia tres possibles escenaris postelectorals. El de “l’esperança”, que és el preferit, ja que apel·laria a la majoria que va donar suport a la moció de censura contra Rajoy; l’escenari “reaccionari”, en al·lusió al tripartit d’ultradreta, amb l’Espanya de “la plaça Colón de Madrid” i l’“¡A por ellos!”, que “no vol gais, independentistes, feministes ni migrants”, i l’escenari “conservador de l’Íbex 35”, que podria fer aparèixer “la pitjor cara dels socialistes”, ja que suposaria un pacte entre Cs i el PSOE dels barons, el mateix que va aplicar els articles 135 i 155 de la Constitució per donar prioritat al retorn del deute i a la intervenció del govern de Catalunya.

Pel seu cantó, Pisarello va refermar que volen desbloquejar el diàleg entre Catalunya i l’Estat, “avançar en l’autogovern i posar fi a l’excepcionalitat judicial”. Les candidates Aina Vidal i Maria Freixanet van reivindicar l’ecologisme i el feminisme, van defensar la feina dels últims anys als ajuntaments i al Congrés, i van lamentar que no s’hagin tocat les pensions, la reforma laboral i la llei mordassa.