Comença a França el judici de l’exministre Tapie
El també empresari està acusat d’estafa i desviament de fons públics
La vista pot tancar un dels grans casos de corrupció de la V República, que esquitxa des del cercle de Mitterrand al de Sarkozy
La instrumentalització política de la justícia. Aquesta pràctica que malauradament és tan de moda a l’Estat espanyol també es reprodueix en d’altres països, com ara a França. Així ho reflecteix el judici del cas Tapie, que va començar ahir a primera hora de la tarda a París.
Fins al 5 d’abril, el Tribunal correccional de la capital francesa afrontarà un procés judicial que pot representar l’epíleg d’un dels casos de corrupció més importants en la història de la Cinquena República, que esquitxa des de les elits socialistes de l’era de François Mitterrand fins als cercles sarkozistes. L’exministre i empresari Bernard Tapie, de 75 anys, és acusat “d’estafa” i “desviament de fons públics” per la fosca resolució del cas Adidas.
L’origen d’aquest afer es remunta al 1992. Aleshores, Tapie, que acabava de ser elegit ministre per Mitterrand, va vendre Adidas a l’empresari Robert Dreyfus. La banca semipública Credit Lyonnais s’encarregaria d’aquesta transacció, per la qual obtindria una gran plusvàlua, deu vegades superior a la del seu client. Des d’aleshores, aquest cas va tenir ocupats els tribunals francesos. Amb l’arribada de Nicolas Sarkozy a la presidència francesa el 2007, però, va produir-se un gir crucial en l’afer Adidas. En lloc de la justícia ordinària, un tribunal d’arbitratge (privat) va assumir aquest dossier. Aquest va condemnar el juliol del 2008 el consorci de realització —l’organisme públic encarregat de gestionar els recursos passius del Crédit Lyonnais— a pagar una indemnització de 404 milions a Tapie.
Segons la interlocutòria del procés que va començar ahir, “tota una part de l’aparell de l’Estat” hauria actuat en benefici de Tapie. A més del controvertit empresari, també s’asseuen en el banc dels acusats Maurice Lantourne, l’històric advocat de Tapie; Pierre Estoup, un dels tres jutges del tribunal d’arbitratge; Stéphane Richard, l’actual president d’Orange i que aleshores exercia com a director de gabinet de la ministra d’Economia, Christine Lagarde; Jean-François Rocchi, l’aleshores president del consorci de realització, i Bernard Scemama, un alt funcionari.
No obstant això, el gran absent d’aquest procés és Sarkozy. La interlocutòria judicial assenyala que l’estratègia per portar el cas Adidas al tribunal d’arbitratge “hauria estat validada i fomentada pel president de la República”.
Entre el 2007 i el 2012, l’expresident s’hauria reunit amb Tapie una cinquantena de vegades. Gairebé un cop al mes. Després que el 2015 la justícia ja va anul·lar la indemnització multimilionària percebuda pel magnat pel cas Adidas, ara els tribunals hauran de dirimir els nivells de corrupció judicial i política en aquest afer. Tapie podria ser condemnat a cinc anys de presó per estafa, o fins i tot a deu per desviament de fons públics.
Partit de futbol comprat
“L’estafador no sóc jo, sinó els lionesos”, es defensava ahir Tapie en una entrevista al diari Le Figaro. De fet, el multimilionari, que té un càncer d’estómac, difícilment serà empresonat. Aquest Berlusconi a la francesa, que va passar de ser un jove d’orígens modestos a convertir-se en un cantant, pilot de curses i president de l’Olymplique de Marsella, té un llarg historial judicial. Però només ha estat detingut una vegada: el 1993, quan fou empresonat durant uns pocs mesos per la compra d’un partit de futbol.