Les dues ànimes d’Algèria
El règim de Bouteflika intenta un canvi controlat per sobreviure a la revolta
L’oposició critica el presumpte intervencionisme del govern francès
Costa imaginar que les actuals elits puguin guiar una transició
Algèria està immersa en una revolta popular. Alguns desitgen que aquesta sigui una vertadera revolució política; d’altres, que es converteixi en una revolució lampedusiana —canviar-ho tot per no canviar res—. Però no hi ha cap dubte que a Algèria té lloc una mobilització d’unes dimensions desconegudes en aquest país des de la seva independència, el 1962.
Les protestes de divendres —el quart de mobilitzacions— van ser les més nombroses des de l’inici d’aquest moviment, el 22 de febrer. Si les manifestacions massives del 8 de març ja van suposar un electroxoc per al règim i van forçar la renúncia del president Bouteflika a ser reelegit, les d’abans-d’ahir encara van ser més importants.
Segons diferents mitjans algerians, el nombre de manifestants va augmentar respecte a les setmanes anteriors. Els carrers es van inundar de gent a Alger, Orà (la segona ciutat del país), Constantina... Una marea humana que il·lustra la desconfiança popular envers la transició anunciada dilluns pel règim de Bouteflika. “Aneu-vos-en tots”, “volíem eleccions sense Boutef i ara ens trobem amb Boutef sense eleccions”, “els nostres somnis no caben en les vostres urnes”, “tu allargues el mandat, nosaltres allarguem el combat”... Són eslògans d’unes manifestacions que van demostrar que la renúncia de Bouteflika, de 82 anys, no ha calmat la indignació popular.
La majoria dels manifestants perceben com una maniobra la decisió del president –greument malalt des del 2013– de no tornar-se a presentar a uns nous comicis, després de vint anys en el poder. Desconfien de la suspensió de les presidencials i del període de transició impulsat per l’executiu, remodelat aquesta mateixa setmana, per aprovar una nova Constitució. “Lúcids, els algerians no s’han deixat distreure per les maniobres ni per d’altres argúcies”, defensava ahir en el seu editorial Liberté Algérie, un dels diaris de l’oposició. A més, aquesta publicació criticava la compareixença, dijous, de Ramtane Lamamra, un reputat diplomàtic ara elegit com a vicepresident del govern, en què va descriure amb gran vaguetat el procés de transició, del qual es desconeix fins quan s’allargarà.
“Abdelaziz Macron”
També és objecte de befa —les armes principals d’aquest moviment són l’humor, la creativitat i el pacifisme— Lakhdar Brahimi, 85 anys, probable futur president de la conferència que ha d’elaborar la nova Constitució.
Després de reunir-se amb Bouteflika dilluns, Brahimi, antic destacat dirigent de l’ONU, va realitzar unes controvertides declaracions sobre l’estat de salut del president algerià, en què va assegurar que “la seva veu és feble i això no li permet pronunciar discursos davant de la televisió, però ha recuperat al 100% les seves facultats intel·lectuals”. Com la resta de les elits del règim, Brahimi paga ara la seva desconnexió respecte a la societat algeriana. Així ho reflecteix el fet que, el desembre de l’any passat, afirmés que “a Algèria ningú s’oposa realment a Bouteflika”, en una entrevista per a la revista francesa Jeune Afrique. Costa d’imaginar com unes elits tan allunyades del clam popular podran dirigir una transició tan delicada, i seguida amb gran interès pels governs occidentals.
“Algèria en l’àmbit internacional és un país clau, ja que ocupa una posició estratègica en la lluita contra el terrorisme al Sahel i respecte a la qüestió migratòria”, recordava aquesta setmana l’historiador Benjamin Stora, un dels principals experts sobre Algèria a França, a la revista Marianne. De fet, Macron segueix de prop la revolta. Sobretot, pels interessos econòmics en joc en un país en què les exportacions franceses estan valorades en 4.980 milions d’euros.
Després d’un silenci inicial, el govern francès va ser el primer a reaccionar a la renúncia de Bouteflika. “S’obre una nova pàgina per a la democràcia algeriana”, va felicitar-se Macron. Una reacció molt criticada per l’oposició algeriana i caricaturitzada per Ali Dilem, un dels dibuixants satírics més famosos al país, que ha presentat el líder francès com a “Abdelaziz Macron”. Una mostra més que el pas de Bouteflika no satisfà el poble algerià. Ni tampoc clou aquest espinós dossier pel govern francès.