“En privat, els jutges reconeixen que això de la rebel·lió, no”

Ho estic dient des del minut u. Crec que tot el judici continua perquè la llei hi obliga, és requisit necessari per dictar una sentència, però la sentència ja està decidida, i no dependrà ni dels resultats de les declaracions ni del que facin els advocats, que ho estan fent molt bé. Aquesta querella la posa qualsevol advocat normal i ni l’admeten a tràmit. Aquí s’ha construït aquest relat amb els guionistes de la Guàrdia Civil i amb l’entusiasta adhesió dels magistrats de la sala.

Amb l’agreujant que el president Marchena va decidir que no hi deixava posar vídeos. És una altra innovació del dret processal. En la confrontació, té raó Marina Roig i mana Marchena. Tinc la hipòtesi que el que van decidir és correcte i que no volien testigos opinantes, és a dir, que a un testimoni li posin un vídeo i digui si hi va haver molta o poca violència, perquè això ja ho jutjaran ells. Però que a un testimoni sobre un document, un vídeo o una fotografia se li requereixi si és ell i determinats fets, clar que sí.

És un despropòsit tot. Ens han canviat totes les regles; s’ho estan inventant tot. És evident que s’hi poden posar vídeos, que els testimonis de l’acusació han d’anar després dels de la defensa... La instrucció va estar viciada. Ho ha dit algun magistrat jubilat; en actiu no s’hi atreveixen... En privat, molts jutges i magistrats et reconeixen que això de la rebel·lió, no. Però que ens hem passat. Sí, però si no és delicte, no és delicte.

El presentem divendres a Girona, amb Lluís Llach, Benet Salellas i Marcela Topor. És una idea del meu editor, perquè veia que anava als platós a contestar respostes jurídiques; estem fent un màster de dret. He intentat posar ordre al que és una causa política vestida de càstig policial i donar-ne les claus.

En les eleccions del 21-D, la JEC va prohibir el mot democràcia. El groc està prohibit. No em penso treure la corbata groga vagi on vagi; és la Junta Inquisitorial Central.