Roma no paga traïdors

Han quedat tancades les llistes electorals del 28 d’abril. Mai com ara s’havia fet tan efectiva la frase feta de Roma no paga traïdors. Han estat premiats els fidels al dictat. En el cas del PSOE, tots aquells que van donar suport a Susana Díaz han estat eliminats per a la pròxima legislatura. Pedro Sánchez no perdona.

Li ho van fer passar malament, el van ridiculitzar i ara passa factura a tots aquells que no el volien com a secretari general. Aquells que no li van donar suport i no apostaven per un candidat que consideraven cremat li van girar l’esquena en els seus pitjors moments polítics. Com a conclusió, més de la meitat dels diputats de l’anterior legislatura no repeteixen com a candidats el 28-A. Sánchez vol fidelitats i companys de partit perquè els adversaris i enemics els tindrà molt a prop a l’hora de fer pactes en el cas que pugui governar. Pedro Sánchez té molt clar que no és Ferraz el que mana en el PSOE. Es Sánchez qui ho fa des de La Moncloa. En el cas que Sánchez no arribi a governar després del 28 d’abril, el sanchisme desapareixerà sense pena ni glòria.

En el PP està passant quelcom similar. Els que donaven suport a Soraya Sáenz de Santamaría han quedat fulminats. Pablo Casado es considera guanyador i ha fet i desfet les llistes electorals. Un cas àmpliament comentat ha estat el de la designació de Cayetana Álvarez de Toledo com a cap de llista de Barcelona. Una política fidel a Aznar que la volia de número dos de Casado a Madrid i que finalment serà visualitzada en les eleccions a Barcelona encara que al PPC hagin arrufat el nas.

Les fidelitats han prevalgut al PSOE i al PP i també en altres formacions com ara Junts per Catalunya. L’antiga Convergència deixa a la cuneta Carles Campuzano i Jordi Xuclà. Tots dos, històrics diputats nacionalistes que no són del grat de l’actual direcció situada a Bèlgica.