El Regne Unit s’encamina cap a un ‘Brexit’ llarg
El Parlament britànic vota avui diversos plans alternatius per desbloquejar la crisi
Els unionistes del DUP mantenen el rebuig a l’acord de May, cada cop més feble políticament, i aposten per un ajornament ampli
El Regne Unit s’encamina cap a un Brexit llarg. Primer, perquè la primera ministra, Theresa May, va descartar dilluns la sortida sense pacte, que era l’única alternativa al seu acord, i va dir que el més probable és que hagin de demanar, contra la seva voluntat, una pròrroga llarga a la Unió Europea (UE). La pròrroga podria ser fins a l’any 2021 i implicaria presentar-se a les eleccions europees de finals de maig.
En segon lloc, perquè ahir els unionistes nord-irlandesos del Partit Unionista Democràtic (DUP), els vots dels quals són clau per aprovar el pacte de May, van dir que prefereixen que la primera ministra demani una pròrroga llarga abans que donar-li suport. Mantenen que el seu acord podria deixar Irlanda del Nord dins de la UE i provocar l’escissió del Regne Unit.
I en tercer lloc, perquè avui el Parlament vota una sèrie de plans alternatius després que dilluns a la nit hagués aprovat una esmena laborista-conservadora per agafar el control del Brexit. Cal tenir en compte que dues terceres parts del Parlament són europeistes; és a dir, que si agafa el timó, és molt probable que es dirigeixi cap a un Brexit suau o fins i tot la revocació. La reacció de la UE a l’aprovació de l’esmena va ser molt positiva. “Esperem que hi hagi una cooperació entre partits a partir d’ara”, va declarar ahir Guy Verhofstadt, coordinador del Brexit del Parlament Europeu.
La UE posa com a condició per acceptar una pròrroga llarga que May posi altres alternatives sobre la taula. És a dir, que elimini les seves línies vermelles, que són desvincular-se de la unió duanera i el mercat únic i que la UE deixi de tenir jurisprudència sobre el Regne Unit.
Les votacions d’avui no són vinculants i May ja ha avisat que en cap cas aplicarà els resultats i els portarà a la UE. Legalment, no hi estaria obligada, però sí moralment. “Crec que la primera ministra dimitiria abans de decidir no fer cas del Parlament”, va declarar ahir Richard Harrington, exsecretari d’estat de Negocis i un dels tres viceministres que van dimitir dilluns a la nit després de votar a favor de l’esmena laborista-conservadora i desafiar així les ordres de la mateixa primera ministra.
Tot i que encara no estan confirmades, avui es votarien fins a set propostes, que podrien incloure el pla de May, un Brexit sense pacte, un acord de lliure comerç estàndard, un segon referèndum i la revocació de l’article 50. És molt probable que, com va dir May, cap de les propostes obtingui la majoria, però és el primer cop en dos anys i mig que es debaten altres plans al Parlament britànic i que es busquen solucions que no impliquen només el Partit Conservador. De fet, una de les crítiques que es fan a May és que només hagi intentat salvar el seu partit.
Hi ha un altre factor que fa pensar que s’està produint un canvi de rumb i és el nerviosisme del Grup de Recerca Europeu (ERG), facció antieuropea del Partit Conservador, que fins dilluns apostava pel trencament amb la UE i que ahir es va pronunciar a favor de l’acord de la primera ministra. El líder d’aquesta influent facció tory, Jacob Rees-Mogg, va donar a entendre que es plantegen donar suport a l’acord de May com a mal menor per evitar la pròrroga llarga, que considera que acabaria revocant el Brexit.
Només hi hauria dues maneres d’evitar la pròrroga llarga, la primera de les quals seria la sortida sense acord, que es produiria per defecte el 12 de març, i que és l’opció que defensen els brexiters conservadors, com Boris Johnson i Dominic Raab. L’oposició laborista diu que tenen segrestat el govern i el país, mentre que els unionistes del DUP van criticar ahir que l’ERG posi el Brexit al davant de la unitat del país.
La segona opció seria que s’aprovés l’acord de May. Aleshores marxarien el 22 de maig. Aquest és un desenllaç complicat, ja que li cal el vistiplau del DUP, els socis unionistes nord-irlandesos del govern, que ja han dit que no donaran suport a l’acord de la primera ministra.
Tampoc és clar qui hauria de liderar el país en cas que s’opti per una pròrroga llarga. May està sent qüestionada pel seu govern, pel Parlament i pels britànics per haver permès que s’arribés a aquesta situació. El Partit Conservador creu que necessita un altre líder per a la pròxima fase, però no saben com poden fer-la dimitir. Diversos ministres del seu gabinet creuen que l’única opció per desbloquejar la crisi és convocar eleccions, però no hi ha unanimitat. I a mesura que el Parlament es fa fort, May es debilita.
LES FRASES
Falta de confiança
Les enquestes publicades ahir al Regne Unit són demolidores i evidencien una pèrdua total de confiança en Theresa May. Segons un sondeig del Centre Nacional d’Investigació Social (NatCen), el 81% dels britànics consideren que el govern no està conduint bé les negociacions, en contraposició amb un escàs 7% que opinen que sí. Segons l’estudi, el 63% dels enquestats consideren que el govern aconseguirà un mal acord, mentre que un 6% opinen el contrari. Un altre estudi mostra que, si ara hi hagués un nou referèndum, el 55% dels votants optarien per continuar a la UE, un 7% més que el 2016. El guru de les enquestes John Curtice interpreta que els “els votants del leave [sortir de la UE] estan tan decebuts com els del remain [seguir-hi]” i que “els que van votar sortir-ne, que són els que May diu que està protegint, són tant o més crítics amb ella que els proeuropeus”. Segons Curtice, si es fes un nou referèndum, els del leave tornarien a votar el mateix, amb la diferència que ara aniria a votar la gent jove a favor de la UE.