‘Gewalt? Nein’

El fes­ti­val de cinema policíac amb les “cares d’odi” i el “clima insur­rec­ci­o­nal” que el Tri­bu­nal Suprem havia pro­gra­mat a par­tir de la sisena set­mana del judici i fins al 22 d’abril, amb una nòmina d’actors sense ros­tre i que figu­ren als títols de crèdit amb el número de placa o TIP, va patir ahir un abrupte canvi de pro­gra­mació. Sense que el jutge del tri­bu­nal de l’1-O Manuel Marc­hena pro­curés una acli­ma­tació suau, el Suprem va sal­tar del “yo no me chapo la ins­trucción” del tinent coro­nel de la Guàrdia Civil Daniel Baena del dia abans a la llen­gua de Goethe amb la veu de Bern­hard von Grünberg, exdi­pu­tat ale­many soci­al­demòcrata que for­mava part dels obser­va­dors inter­na­ci­o­nals el dia 1 d’octu­bre.

Amb l’ajuda d’un intèrpret que li feia de tra­duc­tor con­se­cu­tiu de l’ale­many al cas­tellà i del cas­tellà a l’ale­many –si algú no ente­nia per què els acu­sats van renun­ciar a uti­lit­zar el català si no era amb tra­ducció simultània, ahir ho va enten­dre–, Von Grünberg va obli­gar el saló de plens a escol­tar per pri­mer cop l’idi­oma ale­many. Una llen­gua de sono­ri­tat traumàtica al Suprem, perquè per al jutge ins­truc­tor Pablo Lla­rena i per al fis­cal Zara­goza és la llen­gua del nein (no). Per no reo­brir el trauma dels seus viat­ges a L’Haia per convèncer els fis­cals ale­manys de l’entrega de Car­les Puig­de­mont, Zara­goza es va inhi­bir en favor de Madri­gal. I la fis­cal Madri­gal, que el dia abans va assu­mir que no es publi­carà un DVD com­me­mo­ra­tiu amb el seu inter­ro­ga­tori a Baena, ahir es va endin­sar en la dimensió des­co­ne­guda de l’inter­ro­ga­tori lost in trans­la­tion. Quan el tes­ti­moni va dir que venia de Rin del Nord-Westfàlia, però, els fis­cals van res­pi­rar i van dei­xar de cre­uar els dits, perquè esta­ven dis­po­sats a sen­tir el nom de qual­se­vol dels setze lands que no fos el de Sch­leswig-Hols­tein.

Després que Benet Sale­llas –lle­trat de Jordi Cui­xart– conduís Von Grünberg pel camí excul­pa­tori, Madri­gal va sal­tar-li a la jugu­lar. “S’ha interes­sat al seu país per pro­ble­mes simi­lars com, per exem­ple, a Bavi­era?”, va etzi­bar-li al tes­ti­moni. Que Madri­gal sug­gerís que el tes­ti­moni no té valor si no omple l’Okto­ber­fest de Munic amb este­la­des abans de venir, a Marc­hena li va sem­blar exces­siu. “Si després vol des­qua­li­fi­car el tes­ti­moni ho fa en l’informe...”, va tallar-la. “Sí, el vull des­qua­li­fi­car”, va reve­lar Madri­gal en to irat.

Com en l’acu­dit dels dos espa­nyols que a Nova York par­len al taxi en cas­tellà a poc a poc pen­sant que ja par­len en anglès, de sobte Madri­gal li va per­dre la por a l’ale­many quan el tes­ti­moni el par­lava a poc a poc. “No sabem què està dient...”, li va fer veure Marc­hena quan ella recu­pe­rava el vici de tre­pit­jar les res­pos­tes. “Una mica sí”, es va dir ella com si es regalés l’apro­vat a l’Ins­ti­tut Goethe. Al final, Madri­gal va mirar de cara la ferida i li va pre­gun­tar a Von Grünberg per la violència, gewalt en ale­many. Però la res­posta va ser la que conei­xia Lla­rena: nein. “Va veure poli­cies ferits al col·legi Ramon Llull?”, va exi­gir la fis­cal. “No vaig veure cap poli­cia ferit, però sí que vaig veure molts ciu­ta­dans ferits”, va etzi­bar el tes­ti­moni. “No hi ha més pre­gun­tes”, va con­cloure Madri­gal sense neces­si­tar intèrpret, perquè tot­hom va enten­dre que si el tes­ti­moni no veia violència i es pagava la visita a Cata­lu­nya l’1-O ell, era millor per a ella que passés el següent.

Si Vox aspi­rava a con­ver­tir el judici en espot elec­to­ral, l’advo­cat Javier Ortega Smith va rega­lar el moment còmic del dia quan va fer tra­duir a l’ale­many “con­se­llers de la Gene­ra­li­tat” per saber si l’exdi­pu­tat ale­many s’hi va reu­nir, i Marc­hena va exi­gir una tra­ducció fidel. “Mem­bre del govern pot ser com un minis­tre, oi?”, va dir l’intèrpret. La ria­lla a la sala davant l’estruc­tura d’estat va ser gene­ral. El pre­si­dent del Gipuzko Buru Bat­zar del PNB, Joseba Egi­bar, es va per­me­tre riure sense dis­si­mu­lar després de fer el viatge en autobús d’Euskadi a Madrid per pre­sen­ciar el judici dimarts i també ahir. Amb el llaç groc a la solapa, Egi­bar no va aban­do­nar el Suprem sense entrar al club dels amo­nes­tats per Pie­dad, la secretària de la sala que veta qual­se­vol con­tacte amb el mòbil i també un som­riure si és ostentós.

Al final de cada recés dic­tat per Marc­hena, com està suc­ceint a par­tir de la pre­sent set­mana –la setena– de judici, els acu­sats no es van poder acos­tar al públic a salu­dar els polítics, fami­li­ars i amics que abans podien salu­dar quan el senyal tele­vi­sat dei­xava d’eme­tre’s. Assu­mint el paper de des­dra­ma­tit­za­dor ofi­cial, el líder d’Òmnium, Jordi Cui­xart, va ser el que va des­a­fiar el cordó poli­cial de més a prop en veure cone­guts. “No ens dei­xen ja... Tenen por que ens esti­mem! Però ens esti­mem igual!”, va pro­cla­mar Cui­xart amb un som­riure que no es va con­ta­giar a ningú del cordó poli­cial.