Piulada represaliada

Soc un represaliat ideològic.” Així es defineix Felip Segura, veí d’Olesa de Montserrat de 40 anys, que està esperant que el jutjat de Terol fixi la data del judici oral per un delicte d’odi i injúries greu contra funcionaris de l’Estat espanyol. Tot per una piulada del 14 de desembre del 2017 comentant una notícia d’última hora del canal 324.cat en què s’informava de la mort de dos agents de la Guàrdia Civil a Albalate del Arzobispo després d’un tiroteig amb un criminal de Sèrbia. Segura va deixar-hi escrit: “Doncs que haguessin estudiat, en comptes d’allistar-se a un cos militar de perdonavides i estovaàvies. Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels 80. Ells han triat el camí que volien.” A partir d’aquí va començar el seu calvari personal amb una visita, el 3 de gener, de dos funcionaris amb una ordre de citació per anar a declarar al cap de cinc dies al jutjat de Terol. La família de les víctimes i l’Asociación Unificada de Guardias Civiles demanen per a ell quatre anys de presó, i la fiscalia en demana deu per delictes contra les institucions i contra la integritat moral. I s’hi sumen les multes, que pugen fins a 20.000 euros per responsabilitat civil.

Un amic el va posar en contacte amb l’advocat Carles Perdiguero, ja avesat en altres causes defensant els CDR del Penedès per l’aixecament de les barreres de la C-32 el 8-N o clonadors de webs del referèndum, que li va aconsellar anar a Terol però negant-se a declarar. Així ho va fer acompanyat de la família i tres coneguts d’Olesa i explica que les preguntes eren “molt capcioses”, com ara “si tenia alguna malaltia mental o si em tornaria a alegrar per la mort de més guàrdies civils”. Perdiguero va intentar que la causa s’arxivés, que passés als jutjats catalans i va presentar diversos recursos que “han anat tombant” fins que ha acabat la instrucció, i el 28 de febrer els van notificar que quedava pendent el judici oral, encara sense data. Li imposen una fiança de 145.000 euros, i també a tres persones més –una d’elles del Maresme i les altres de Saragossa– que també van fer piulades. Perdiguero assegura que és un “cas que se’n va dels paràmetres habituals sobre el delicte d’odi”, ja que s’utilitza “d’una manera elàstica” per sancionar conductes que no “tenen cabuda en aquest tipus de delicte” i formen part de la llibertat d’expressió.

Segura diu que busquen pactar, però no ho vol fer encara que li embarguin tot el que té per poder pagar, ja que considera que esdevé “un delinqüent amb tot el que comporta” i, a més, “suposarà que ells han guanyat”. Està disposat a entrar a la presó perquè creu que hi ha camí per recórrer fins que “hi hagi absolució”. Es considera “una persona amb valors, que burxo, però no traspasso mai la línia d’alegrar-me per la mort de ningú”. No es defineix activista, “només de la cultura tradicional popular”, i creu que és un altre cas de catalanofòbia de l’Estat que “vol reprimir tot el que sigui discordant amb el seu pensament i dogmes”.

Està agraït pels suports rebuts, sobretot pel de la gent d’Olesa que va fer una caixa de solidaritat local –diners que ha tornat– després que l’ANC i Òmnium li neguessin acollir-se a la Caixa de Solidaritat perquè era per a “accions col·lectives” promogudes per ells o els partits. Ha tingut el suport de Tamara Carrasco i Joan Mangues, processats per casos semblants, de la Casa de la República de Waterloo i de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, que li oferien assessorament jurídic mentre està recopilant casos semblants de repressió no coneguts per fer-los públics en roda de premsa.