“Cal una regidoria de feminisme i LGTBI”

No tenia una percepció gaire exacta de si sí o de si no. Mirat amb perspectiva històrica, amb unes o altres sigles, el nostre espai polític és difícil que tingui un suport majoritari a Olot. Espero no ferir ningú, Olot és una ciutat bastant conservadora.

Positivament. Tot i ser un sol regidor a l’oposició he fet propostes reals. He defugit el postureig, no he fet grans declaracions ni grans propostes... He treballat sempre pel consens i no només als plens, sinó en les comissions de treball de les diferents àrees, una feina que no surt a la llum pública.

Algunes. Ens sentim molt satisfets per haver plantejat i fer prosperar el projecte de piscina coberta i la tarifació social. L’hem formulat en un grup de treball amb tots els grups municipals i està força consensuada.

El concepte és que es paguin impostos i serveis municipals d’acord amb els ingressos. Es començarà per l’escola de música i la d’expressió i s’estendrà a tota la imposició. No és lògic que qui va a veure una obra de teatre i té molts diners li cobrem un preu subvencionat. I, per contra, el preu no hauria de ser la barrera per accedir a tots els serveis municipals. Això és molt necessari, perquè anem a una desigualtat social molt accentuada.

Nosaltres hauríem pogut presentar mocions en solitari, però hem preferit consensuar-les amb altres grups en la línia d’anar adobant el terreny per a un govern d’esquerres.

No hi aprofundeixo per no posar pals a les rodes. Per si de cas.

Sí, quan ha fet propostes raonables. No hem fet una oposició de no a tot.

Sí, perquè inclouen propostes que compartim o que s’han matisat a canvi del nostre suport.

Sobretot una partida per a la piscina coberta i un increment de 50.000 euros per al pla integral d’actuacions de millora de Sant Miquel i 50.000 euros més per al del nucli antic.

No, perquè és anterior a la nostra entrada al consistori. Sí, quant al del nucli antic, del qual ens sentim pares, germans o, en tot cas, corresponsables amb tothom que hi ha participat, que és molta gent.

La proposta, per exemple, de rehabilitar el carrer dels Sastres recuperant l’esperit de fa anys de l’especialització artesanals. Per tant, enfocant-la cap a artesans que hi puguin treballar, vendre i, si cal, viure-hi.

Un programa que posa la persona al centre de tot el gruix de la nostra acció política. Penso que hem de defensar un Olot del treball. El treball no deixa de ser la principal activitat que forma la nostra vida. Cal tenir un treball digne, no precari, amb uns salaris justos, que faciliti un habitatge digne, un entorn de barri amb serveis adequats, uns serveis de formació, educatius, sanitaris adequats al moment que vivim. I també penso en la diversitat, en la gent gran, tenim molta població envellida. En comptes de veure-ho com un problema, cal veure-hi una oportunitat.

Hi ha força persones amb pensions bones que són consumidores d’oci i de serveis. No són els típics jubilats d’abans que van a jugar a alguna cosa i cap a casa. Fan esport, turisme, consumeixen, etc.

Sí, i més a Olot, que som una ciutat molt diversa, sobretot durant els últims 20 i 30 anys. Cal incloure més totes les cultures en tota l’activitat que es fa a la ciutat. A vegades no les tenim prou en compte. A més, promourem tot el tema de la dona en un sentit molt transversal. Totes les polítiques ho han de tenir en comte, cal una regidoria de feminisme i de LGTBI.

Fer una bona política d’habitatge. En una reunió, un API ens va dir que hi havia prou pisos per atendre la gent, però que no hi ha sous per poder pagar els lloguers. A més, a la ciutat hi ha pisos de més de 60 anys, i cal promoure’n la revisió, la millora energètica i la renovació en general. Per això, ja aquest mandat hem insistit molt en el pla local d’habitatge i també en l’actualització del pla d’ordenació municipal urbana. Caduca el 2023, però la situació de la ciutat ha canviat molt en tots els àmbits. Ens cal una ciutat més densa. Hem crescut amb un model de cases adossades i això vol dir més càrregues per a la ciutat.

Hem criticat durant quatre anys que n’hagin quedat al marge molts petits industrials i autònoms i, en aquest sentit, llançarem la proposta d’una aliança amb ciutats de la mateixa dimensió per impulsar propostes comunes i cercar finançament a la Unió Europea. Penso en Vic, Figueres, Manlleu... i de més enllà del nostre entorn.