Joan Farré
Cap de llista de Ciutadans a Palafrugell
“El poble està en ‘stand-by’ i cal recuperar el lideratge”
Vol Palafrugell fora de l’AMI, sense llaços, amb la bandera espanyola a l’ajuntament i rètols bilingües
Demana innovació i habitatge social
Té 65 anys i en fa més de 15 que és a Palafrugell, com a mestre de primària de l’escola pública Barceló i Matas. Originari de la Plana de Vic, es va llicenciar en filosofia i ciències de l’educació. Va viure a Màlaga, a Madrid, a Astúries i fins i tot a les Filipines i Austràlia, com a professor de castellà. I parla cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i tagàlog, la llengua dels filipins.
Cs va aconseguir representació el 2015 en dues poblacions del Baix Empordà, Castell-Platja d’Aro i Palafrugell. Però en aquest segon municipi ha acabat amb l’edil electe fora del grup, un obstacle que els fa començar de zero, amb un perfil diferent, el de Joan Farré. Mestre de primària al municipi i enfilant la jubilació, avança un decàleg contrari al procés per a qui necessiti pactar-hi. Descarta els grups sobiranistes i posa el llistó amunt al PSC i ECP.
Quin balanç fa del mandat, vist com a veí?
El procés ha estat mentida, estafa i manipulació. I en clau local tampoc ens ha beneficiat, perquè ens han robat les institucions locals, grans inversions, la convivència. Hem acabat classificats entre botiflers traïdors i els que es creuen ètnicament superiors.
Detecta problemes de convivència a Palafrugell?
Molts dels nostres votants mostren certa exclusió de la vida pública. I molts europeus que viuen entre nosaltres, a més de no entendre què passa, manifesten desig de canviar d’aires. L’ajuntament, que és la casa de tots, ha esdevingut caserna de quatre, amb propaganda a la façana, a les nostres platges. Fins i tot la vara d’alcaldia s’ha utilitzat amb fins partidistes.
Dedueixo que no comparteix la moció de censura contra el PSC?
No la vaig entendre, i ha portat més decadència econòmica, social i moral. Palafrugell és brut, s’ha renunciat a inversions, ha baixat el calaix de comerços i establiments turístics, s’ha tancat l’escorxador i tenim la zona industrial i diverses obres privades deixades de la mà de Déu.
El 2015 van aconseguir representació, amb un 5% de vots, i el 2017, el 21-D, van ser segona força. Creuen que el resultat pot tendir ara a aquest darrer registre?
En les municipals participa menys gent, però les perspectives poden ser bones, de tres o quatre regidors. Presentarem una candidatura renovada, amb petits i mitjans empresaris, amb vocació europeista i internacional, i una gran estima pel nostre territori.
Quan es va implicar en el projecte de Cs?
En clau local, l’octubre de l’any passat, tot i que el 2006 vaig ser un dels firmants del manifest del Tívoli, amb la fundació del partit. Però del petit grupet inicial ja som 30 afiliats i més simpatitzants. Creixem i estem començant a treballar per tenir una agrupació local pròpia, ja que ara encara som un grup que depèn de l’agrupació de Platja d’Aro.
Aleshores, poc que li podré preguntar per la situació de l’anterior cap de llista, Víctor Girbal, ara regidor no adscrit...
Jo he arribat més tard però, pel que sé, la direcció li va requerir per les absències en els plens, que implicaven un incompliment del nostre codi ètic. Se li van donar diferents oportunitats, infructuoses. I finalment li van requerir que renunciés a l’acta, cosa que tampoc va fer. El partit va actuar en defensa de Palafrugell i dels votants.
Si tenen la clau per formar govern, i veient que el PSC i ERC van ser majoritàries el 2015, sembla difícil que s’entenguin amb els republicans.
No pactarem amb partits nacionalistes o sobiranistes, ERC, JuntsxCat o fins i tot Som Gent del Poble, un sobiranisme light que tampoc entenc en empresaris que vegin bé aixecar fronteres. Després tenim els que posen la independència al 67%, el PSC d’Iceta, o els comuns, que també volen un referèndum inconstitucional. I nosaltres, com a garantia de constitucionalisme, per un Palafrugell obert, convivencial, present en totes les institucions. Un municipi de Catalunya, Espanya, Europa i el món.
Es posa difícil pactar...
Pactarem amb qui respecti el nostre decàleg per la llibertat i la normalització democràtica: derogar l’adhesió a l’AMI, defensa d’un espai públic neutral i sense símbols partidistes, col·laboració amb totes les institucions de l’Estat. Respecte al bilingüisme, amb senyalització en dues llengües dels punts més importants del municipi; a la llei de banderes; a les sentències judicials. Que en la sala de plens no hi hagi la foto d’un expresident de la Generalitat, ni s’utilitzin escoles o espais públics per fer-hi actes il·legals.
Quines propostes duran d’inversions o obres?
El poble està en stand-by i hem de recuperar el lideratge i la capitalitat de l’Empordanet, com la nostra àrea de referència, aprofitant les fortaleses del territori i la gent, amb 175 entitats i 14 fundacions. És necessari un hotel d’entitats, o diversos, en edificis públics que tenim infrautilitzats, amb espais per a diferents associacions i serveis comuns. Hem d’avançar també cap a l’eficiència i l’estalvi energètic, en l’enllumenat públic i en equipaments municipals. Anar cap a l’autoconsum d’electricitat. I cal un nou institut escola, on s’aposti per l’educació en noves tecnologies, la digitalització, la robòtica i la intel·ligència artificial, que es podria vincular a un viver d’empreses. I, des de l’administració, cal donar més poder als funcionaris.
En quin sentit?
Més marge per a la gestió. La policia local també ha de tenir més i millors mitjans, vehicles, una unitat canina, drons per agilitzar rescats o localització de persones perdudes... Cal preocupar-se pels funcionaris. En la darrera vaga de metges, en el ple només es discutia sobre mocions del procés i ningú se’n recordava, de la situació al CAP, que és petit i amb mancances de personal.
I en l’àmbit urbanístic?
Hem de fer un inventari per compactar la ciutat. Hi ha molts nyaps, obres parades d’habitatges i edificacions que han acabat en mans de la Sareb. I amb la cooperació entre l’administració pública i els privats podríem arribar a posar més habitatge, i assequible, en el mercat. No estem fent habitatge social i és una qüestió que s’ha d’afrontar.
I les segones residències que SOS Costa Brava posa en qüestió?
Moviments com SOS Costa Brava posen de manifest una creixent preocupació social per la conservació del medi ambient i això, sens dubte, exigeix que ens replantegem alguns planejaments existents. Però aquesta revisió s’ha de fer amb gran rigorositat tècnica pel que fa als criteris i amb estricta seguretat jurídica cap a tots els afectats. En cas contrari, ens arrisquem a incórrer en indemnitzacions costoses i foragitar inversions en àrees en las quals resulten molt necessàries.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.