La desunió abans de les eleccions

L’aposta de Marta Pascal de proposar un partit nou estil Convergència Democràtica de Catalunya no és mala idea. Després de totes les sacsejades del procés que ha provocat presos i exiliats ha quedat buit un espai electoral postconvergent que durant molts anys ha alimentat la socialdemocràcia i el nacionalisme català. No és mala idea pregonar una nova formació catalanista i explicar, sense consentiment oficial d’Artur Mas, que està disposat a tornar a la política activa quant el febrer de l’any 2020 s’acabi la seva inhabilitació a causa del 9-N. Cal l’espai polític i que Artur Mas continuï sense pronunciar-se al respecte. Allò que és mala idea és proposar, a menys de tres setmanes de les eleccions del 28 d’abril i a sis de les eleccions municipals i europees, una nova formació política que, per molts aclariments i per bé que s’expliqui, el que dona a entendre és que el problema rau en les fortes discrepàncies sobre com actuen ara mateix els successors d’Artur Mas. És a dir, Carles Puigdemont i Quim Torra.

L’actual govern de la Generalitat està dèbil. Lligat de mans i peus. L’oposició demana eleccions i les enquestes indiquen que, si hi hagués convocatòria electoral per al Parlament de Catalunya, guanyaria en solitari ERC. El moment polític actual és anormal. En res hi ajuda que l’independentisme de partit és vagi trencant una mica més amb propostes de noves formacions quan la majoria de la ciutadania de pedra picada independentista demana unitat. En menys de tres setmanes se sabrà el resultat de la votació. Un termòmetre suficient per a les noves propostes i els replantejaments. Tot plegat crea més confusió. El PDeCAT, la Crida, JxCat, exconvergents.... Massa galls en un mateix galliner. El refrany castellà de la saviesa popular ho diu amb molta claredat. “Entre todos la mataron y ella sola se murió”...