ALBERT BATLLE
MEMBRE DE LA CANDIDATURA DEL PSC A BARCELONA
“Cal un pla d’emergència al districte de Ciutat Vella”
“Hi ha una degradació i hi hem d’entrar des del minut zero, i jo aquí, per la meva trajectòria, no tinc cap tipus de complex”
“La seguretat ha de ser, per sobre de tot, una política social de protecció dels ciutadans més vulnerables”
“Nosaltres apostem per mil agents més de la Guàrdia Urbana durant els propers quatre anys”
Roda el món
Per imperatiu legal, Albert Batlle va deixar la militància del PSC quan va entrar a l’Oficina Antifrau. Ara, amb el partit que lidera Ramon Espadaler, Units per Avançar, torna a una llista socialista per a l’Ajuntament de Barcelona, on va començar a fer política, per aportar la seva experiència professional en l’àmbit de la seguretat pública en diversos governs de la Generalitat.
Albert Batlle torna a una llista del PSC per a l’Ajuntament de Barcelona per afrontar el repte de la seguretat.
L’altre dia, en una audiència pública de la regidora Gala Pin amb nens, totes les preguntes que li van fer eren sobre seguretat. Se’ls veia realment preocupats. Tan greu és la situació?
La seguretat no ha estat mai una preocupació i ara ho és; ho diuen les enquestes.
Però això no és Caracas, on hi ha 10 morts violentes al dia...
Ni és Caracas ni és París! Barcelona és una ciutat segura, i un dels seus èxits és la seva seguretat. Perquè la captació de seus corporatives, l’èxit turístic i la captació de grans esdeveniments ho demostren. És una ciutat segura i és una ciutat on l’exercici de les llibertats públiques està plenament garantit.
Però en les enquestes el ciutadà diu que se sent insegur.
Les enquestes són de percepció i s’han de contrastar amb les dades objectives. Hi ha hagut algun repunt d’elements d’inseguretat a Ciutat Vella que és preocupant. La degradació de determinats espais ciutadans és preocupant. A Ciutat Vella, durant l’època socialista, hi va haver una actuació d’èxit que va ser la creació d’instruments d’intervenció integral, amb actuació urbanística, social i de seguretat. Els índexs van millorar d’una manera radical.
Per què s’ha anat enrere?
La seguretat és, per sobre de tot, una política social de protecció dels més vulnerables davant la delinqüència. I això hi ha algú que no ho ha entès. Hi ha hagut un acomplexament en la manera d’abordar les polítiques de seguretat. Que et vinguin els nens i la gent gran dels barris populars a reclamar seguretat és una demostració que la seguretat ha de ser una política destinada a la majoria. El que ha passat en els últims vuit anys és que s’ha deixat degradar l’espai urbà i això ha alimentat la inseguretat.
Permissivitat, potser?
Permissivitat, per un costat, i excessiu rigor administratiu, per un altre. En el cas de determinats espais de la ciutat, una manera de conquerir-los és ocupar-los, perquè, si no els ocupes, te’ls ocupen. Per exemple, la qüestió de les terrasses; que hi pugui haver un ús raonable de l’espai públic per evitar-ne la degradació és important. El ciutadà de Barcelona s’estima l’espai públic i precisament per això n’hem d’evitar la degradació.
Que el ciutadà guanyi l’espai públic ha de ser el primer element en l’estratègia de seguretat?
Efectivament. I cal tenir molt en compte que l’espai no domini sobre l’entorn, sinó l’entorn sobre l’espai. Per exemple, ara tindrem una preocupació a la plaça de les Glòries, que és un espai immens i hem de veure quin ús hi donem per evitar-ne la degradació.
I el fenomen dels narcopisos, com cal afrontar-lo?
Això és conseqüència de deixar degradar la convivència a Ciutat Vella. Caldrà una actuació més contundent i evitar desplaçar el problema a barris com ara el Poble-sec i la Mina.
El ciutadà, quan parla de seguretat, el primer que demana és més policia.
I té raó, perquè en falta. Nosaltres apostem per mil agents nous en el proper quadrienni i, després, pel que fa als Mossos d’Esquadra, els efectius s’haurien d’incrementar en 400 en els propers anys.
El binomi turisme-delinqüència és indissociable?
Cal dir que un dels èxits turístics de Barcelona és que continua sent un punt d’atenció perquè, des del punt de vista de la seguretat, té uns estàndards molt acceptables.
Però al carrer Montcada cada dia hi ha estrebades.
És evident que hi ha punts d’inflexió en la seguretat que s’han de corregir.
Hi ha alguna mesura urgent que cal aplicar?
En el cas de Ciutat Vella, cal un pla d’emergència. Hi ha una degradació i hi hem d’entrar des del minut zero, i jo aquí no tinc cap tipus de complex per la meva responsabilitat anterior als serveis penitenciaris i a la policia.
Hi ha hagut acomplexament?
I tant que sí! Hi ha hagut una concepció de lluita contra la inseguretat acomplexada. Per exemple, en el cas del top manta, hi ha hagut complicitat d’alguns membres del govern amb aquest fenomen.
Hi ha desmoralització en la Guàrdia Urbana?
És un cos molt professional. Potser en algun moment s’han sentit menystinguts. Si jo tinc responsabilitat en aquest àmbit, la Guàrdia Urbana serà respectada i tindrà tot el suport del poder polític.
Per què torna al primer pla de la vida política?
Hi torno perquè és l’hora de passar a l’acció. El país necessita gent que pugui aportar experiència, i això ho veiem en totes les candidatures.
Quin paper ha de tenir l’Ajuntament en el debat sobiranista?
L’Ajuntament ha de fer Barcelona. Ens hem de deixar de debats essencialistes i parlar dels problemes reals dels ciutadans. Barcelona no ha de ser un trampolí per a altres coses.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.