L’eix nacional, tercer factor per decidir el vot en les municipals
El sí i el no empatarien en un referèndum sobre la independència amb un 87% de participació excloent Barcelona
El votant dels comuns, qui menys té en compte la relació amb Espanya a l’hora de triar alcalde
La relació entre Catalunya i Espanya és el tercer motiu dels catalans a l’hora de decidir el vot en les eleccions municipals, després de la feina feta pel grup municipal i de la confiança personal amb el candidat, segons el darrer Observatori de Política Municipal encarregat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que ha preguntat específicament per primera vegada per l’eix nacional com a factor per triar la papereta. “La gent prioritza la gestió, fer les coses ben fetes i el bon govern, però l’eix nacional no queda relegat a un nivell zero”, conclou el president de l’ACM i alcalde de Sallent, David Saldoni. Els enquestats valoren amb un 6,81 sobre 10 la importància de la posició dels candidats municipals respecte al conflicte amb Espanya. Per partits, els votants que més ho tenen en compte són els de Demòcrates (9), seguits del PP (8,46), ERC (8,27), partits d’àmbit estrictament local (8,12) i Junts per Catalunya (8,03). Per contra, els electors que menys pensen en aquests termes a l’hora de votar l’alcalde són els dels comuns (3,50).
L’observatori, realitzat entre el 12 i el 26 de març a partir de 1.200 enquestes telefòniques amb mostres proporcionals i representatives dels municipis catalans de totes les mides llevat de la ciutat de Barcelona, també mostra que un 49,6% dels catalans no barcelonins són favorables a la independència de Catalunya segons la intenció directa de vot en un hipotètic referèndum (un 39,5% hi són contraris). Aquesta opció és clarament majoritària al conjunt de municipis, excepte als de més de 50.000 habitants, on el percentatge de contraris a la independència arriba a un 53%.
Amb el rècord de vot del 21-D i una participació estimada “elevadíssima” d’un 87,3% del cens, el sí i el no pràcticament empatarien. Un 46,7% dels catalans de fora de la capital serien partidaris de la independència i un 46,3%, detractors. “Es constata el manteniment dels dos blocs. Aquella lectura que deia que com més participació, més patiria l’opció del sí és quelcom que amb aquesta projecció no apareix; el sí aguanta d’una forma important tot i una elevada participació”, remarcael secretari general de l’ACM i alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla. Aquest resultat es manté respecte a onades anteriors.
La confiança augmenta
D’altra banda, els ciutadans posen un 6,03 a la tasca del govern municipal. “Hi ha una molt bona valoració de la feina feta pels municipis. La gent confia en la feina que fan els ajuntaments del país”, celebra Batalla. Un 53,5% dels enquestats afirmen confiar molt o bastant en el seu Ajuntament, quasi 8 punts més que la percepció que es tenia el setembre del 2017.
Creix la preocupació per la seguretat
Entre les tres demandes principals dels ciutadans hi ha la millora de la seguretat (després de la neteja i l’arranjament dels carrers i la il·luminació), un indicador que ha crescut set punts respecte a l’últim observatori, del setembre del 2017. L’augment es deu, segons el president de l’ACM, a “problemes de seguretat ciutadana com les bandes organitzades, sobretot en municipis de la costa, que entren en domicilis amb un coneixement perfecte del Codi Penal i una frustració enorme dels cossos de policia, que quan enganxen algú, l’endemà surt per la porta de la comissaria i pot continuar robant”. En aquest sentit, els ajuntaments reclamen una modificació del Codi Penal per endurir les penes per als reincidents.
