“Apostem pel pressupost participatiu, d’any en any”

Vaig arribar-hi el setembre del 2014, per treballar a l’empresa surera Mundial Cork. Vaig acabar plegant, però vaig decidir quedar-me per tot el teixit que m’arrelava aquí.

No. De fet, al principi, només sabia la mica de castellà que havia après a França, però he acabat aprenent català i implicada en la CUP.

Vaig militar a l’esquerra anticapitalista des que era adolescent, al Nou Partit Anticapitalista (NPA). Vaig ser escollida regidora al meu municipi, Talence, a prop de Bordeus. Però als pocs mesos vaig haver de plegar pel canvi de residència i feina, el problema de la precarietat. Això fa que ja tingui una certa experiència en el funcionament de l’administració municipal. Són models una mica diferents, però no em preocupa. Si revalidem o ampliem la representació, en el fons, serem la veu delegada dels membres de l’assemblea i dels nostres electors.

Hi ha hagut una renovació de l’assemblea i diferències amb l’equip anterior, que prioritza la feina al carrer a la que es pot fer amb un regidor en un ajuntament governat amb majoria. Nosaltres creiem que totes dues vies tenen utilitat, el carrer i la institució. Tindríem possibilitat per fer recursos judicials, però per un ple que queda, no hi entrarem. La prioritat és treballar per un canvi social i la independència com a objectiu, però per crear una societat més justa. Ho podem veure en municipis com ara Celrà.

El principal problema que veiem és la direcció que se segueix, molt centrada en l’economia turística de masses, que beneficia només una minoria i acaba arruïnant la majoria del poble. Sant Feliu està dividit en dues realitats: la façana marítima i la resta del municipi. I hauríem de tendir a la unitat, per erradicar la precarietat en l’habitatge, la feina, els serveis socials, i es tradueix en la destrucció de patrimoni, teixit associatiu o la guetització d’alguns barris.

Sobre la reforma del passeig, estrictament, no hi estem en contra. Però sí si es fa per consolidar un model de terrasses i lucre per als privats. Tampoc ens agrada la tendència a omplir de formigó el front marítim, el parc central o l’edifici del projecte del Museu Thyssen malmetent el monestir, perquè no són sostenibles i impliquen gastar milions d’euros quan hi ha altres dèficits. No ens agrada la barreja de gestió publicoprivada en què el públic paga i el privat guanya els diners. S’hauria d’haver decidit amb el conjunt del poble. No hi ha democràcia participativa i els electors només voten un cop cada quatre anys.

Volem treure els cotxes del passeig, i un pàrquing a primera línia de mar és fora de lloc, des del punt de vista ecològic i econòmic. Cal aparcament a banda i banda, a més de la Corxera, a la carretera de Palamós.

Farem un programa amb idees que ens arriben d’entitats, associacions veïnals i la gent dels barris, treballades amb ells. Però després de tenir representació a l’Ajuntament i governar, calen eines participatives, assemblees de barri o temàtiques perquè tothom opini i finalment es decideixi. I apostem pels pressupostos participatius, d’any en any, perquè segur que ara ens deixaríem coses necessàries que no hem detectat. Cal més cohesió social i crear nous espais de comunicació perquè hi hagi contacte i intercanvi entre comunitats, que els veïns es coneguin millor.

Un model diferent, que no es basi només en un capitalisme d’economia turística, més integrador. Evidentment vivim de l’activitat que generen els visitants, però s’ha de repartir entre els dotze mesos de l’any, no només tres amb feines precàries i gent fent 50 o més hores setmanals. Hem d’apostar per activitats més sostenibles, començant pel consum. Una economia més social, amb cooperatives locals i explorant els recursos de proximitat i de quilòmetre zero.

Són necessaris plans d’inclusió social, treballar per ser una ciutat lliure de feixisme o fer complir els drets a un habitatge digne, lluitant contra la presència de pisos buits o trobant una solució per a les famílies que ara mateix han d’ocupar un habitatge. Tot això, abans de plantejar-nos gastar milions per fer un museu, o com a mínim, posant les dues qüestions en un mateix pla d’igualtat.

Tenim un patrimoni cultural i mediambiental molt rics, que la gent s’ha de poder tornar a fer seus. El moll medieval, el monestir i el seu museu d’història, treballar per aconseguir la reserva marina. Hem de saber valorar el que tenim, fomentar-hi les visites d’escoles. I pensar en la cultura més enllà del festival de la Porta Ferrada, que gestiona una empresa privada i molts veïns al final ni hi van perquè les entrades són cares. Hem d’apostar per la cultura popular, recuperant espais en edificis públics, fàbriques o naus abandonats per a la creació, per a un museu sobre el patrimoni del suro o noves instal·lacions i iniciatives.

No tindrem problemes a parlar amb les altres forces, si els programes són compatibles. No ens tanquem a pactes, però no en parlarem abans de les eleccions. Ja veurem passat el 26 de maig.