Amb un pas endavant

L’olor de crispetes a l’entrada dels cinemes Albéniz Plaça de Girona convida a l’entreteniment, però com va dir l’advocat Gonzalo Boye al nombrós públic assegut a la sala 1 dels cèntrics cines gironins, “és molt trist que a aquesta hora hi hagi aquest auditori escoltant dos advocats (feia referència a la lletrada Gemma Calvet); vol dir que la situació és dolenta, no és normal”. No és per a crispetes. Tot i que aquesta ironia de l’advocat xilè a l’hora d’analitzar el context polític i judicial actual –“de petit devia caure en una marmita d’optimisme”, el defineix el col·lega, també mediàtic, que també omple places en presentacions de llibres, Jaume Alonso-Cuevillas– són les crispetes del procés.

Al llibre ...Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso, de Roca Editorial, Boye escriu una “road movie amb avions”, “una lectura trepidant” i on, a més, el lletrat fa una “rotunda i claríssima explicació de l’estratègia de l’anticipació” en coordinar la defensa internacional de Puigdemont i els consellers a l’exili, va assenyalar l’editora Blanca Roca, a tall d’introducció.

L’advocada Gemma Calvet va extreure una cita del llibre de Bernardo Atxaga Esos cielos que fa referència al fet que hi ha coses que només poden entendre els que han estat privats de llibertat per fer el símil amb “la vivència personal” de Boye. Per Calvet, sense “haver estat privat innocentment de llibertat”, Boye no seria “l’advocat que és ni amb la dimensió ètica i el concepte de justícia que té”. Qualificant el Boye professional, “un jurista de tribunals”, Gemma Calvet va coincidir amb l’editora a l’hora de valorar-ne aquesta estratègia a l’avançada, “un fet poc habitual” en els advocats, va assenyalar la lletrada: “Normalment improvisem.” Va comentar també les cerveses necessàries entre col·legues per “despertar les idees” i poder veure l’escletxa d’un cas.

L’advocada va qualificar el llibre de Boye de “camí inacabat”, “d’un itinerari”. És “una microhistòria jurídica del procés, no la dels titulars sinó de com s’ha construït la defensa; és un llibre històric, necessari, que a més fa pedagogia del dret; és la història jurídica d’una resistència”.

Abans d’entrar als cines, Boye havia parlat per telèfon amb Puigdemont, que li va confessar que sentia “nostàlgia”. Davant d’un auditori expectant, va abordar les novetats del procés, del judici i les vulneracions que s’estan fent al Suprem del dret de defensa. “Estàvem jugant a futbol i ens van instal·lar cistelles de bàsquet”, va glossar de manera gràfica. I enllaçant amb l’“anormalitat” de la campanya electoral, va recordar que la “Junta Electoral Central (JEC) ja havia votat” en decidir que Oriol Junqueras pot fer debats des de la presó i Jordi Sànchez no. Amb aquesta acció es vol “silenciar l’exili, i impedir que Puigdemont tingui representació a Madrid”, va dir, tot recalcant la incomoditat que els representa la feina que es fa des de Waterloo. Boye va recomanar no ser ingenus i avançar-se amb una frase encoratjadora: “No es pot tenir por; perquè si es té por, el contrari ha guanyat.” D’aquest anar un pas endavant perquè “l’Estat va més lent però a pas ferm”, perquè “el que han fet els catalans és posar en evidència els problemes sistèmics del règim del 78”, Gonzalo Boye es va preguntar si si els presidents de l’ANC i Òmnium són condemnats hi haurà “algun impediment legal per evitar-ne la il·legalització”. Ahir, va reconèixer, no tenia massa optimisme, i va advertir que la “repressió de la JEC ve per quedar-se”.