Un magistrat conservador redactarà ara un esborrany encara més dur contra l'Estatut

Aragón s'hi nega

Però la presidenta del TC no va aconseguir el seu vot, com tampoc el del també conservador moderat Ramón Rodríguez Arribas, ni el del progressista Manuel Aragón. Aquest darrer pretén presidir el tribunal quan en surti Casas –que té el càrrec prorrogat des del 2007– i en les seves aspiracions es podrien amagar les seves reticències a donar suport al text de Pérez Vera. Segons algunes fonts, dijous hi va haver un acostament entre Aragón i els integrants del sector progressista que, finalment, no va prosperar. Aragón s'hauria oposat a conservar les definicions de Catalunya com a nació, que figura en el preàmbul de l'Estatut, i dels símbols nacionals, al títol preliminar. Un cinc a cinc hauria forçat Casas a utilitzar el seu vot de qualitat, al qual inicialment pretenia renunciar. No va tenir-ne l'oportunitat.

Així, els quatre magistrats que van donar el «sí» al text de Pérez Vera van ser, a més d'ella mateixa i de Casas, els també progressistes Pascual Sala i Eugeni Gay, l'únic català. Van votar-hi en contra Jiménez, Aragón, Javier Delgado, Vicente Conde, Jorge Rodríguez-Zapata i Ramón Rodríguez Arribas (vegeu el gràfic).

Uns 40 articles en perill

El cinquè esborrany de la fins ahir ponent retallava una quarantena d'articles. N'eliminava quinze i encotillava la interpretació d'una vintena més. Des del novembre, quan es van fer els primers sondejos entre els magistrats a l'entorn del text, els deu integrants del TC que deliberen sobre l'Estatut –n'haurien de ser dotze però un és mort, Roberto García-Calvo, i n'hi ha un altre de recusat, Pablo Pérez Tremps– no han variat les seves posicions. El tribunal està enrocat, tot i els mesos de contactes a múltiples bandes per buscar un consens que podria haver desembocat en el ple dels tres últims dies. Descartada la possibilitat que prosperi una sentència més moderada contra l'Estatut, caldrà veure ara si Jiménez és capaç de formar una majoria suficient per retallar el text amb més duresa. Les votacions d'ahir van deixar clar que la majoria dels magistrats advoca per mutilar més preceptes de l'Estatut.

Si es tenen en compte els terminis que ha necessitat Pérez Vera per redactar els seus esborranys, Jiménez podria trigar mesos a elaborar la seva proposta. Però no s'ha d'oblidar que el nou ponent, lluny de començar de zero, arrossega gairebé quatre anys de deliberacions en què el criteri dels altres magistrats s'ha posat sobre la taula. És una incògnita, per tant, si la sentència es farà pública abans de les pròximes eleccions, previstes per la tardor. S'ha de tenir en compte que el TC no ha emès fins ara cap sentència abans de sis mesos d'unes eleccions. Per a les catalanes, en queden set. Incapaç d'acotar la suposada inconstitucionalitat de l'Estatut, comença l'enèsim intent del TC per imposar el seu criteri sobre el dels catalans expressat en referèndum.