“No podem perpetuar que Blanes vagi enrere”

Per què em presento? Doncs, perquè tinc la clara voluntat de fer alguna cosa positiva per al poble. Perquè entenc i entenem la gent que forma ERC al poble que Blanes necessita un canvi. El 2015, vam engegar el projecte i vam obtenir un resultat esperançador en el sentit de tornar a l’arc plenari del municipi. El poble té una capacitat de creixement brutal, importantíssima. I malauradament, com que s’estan fent les coses de la mateixa manera que s’han fet els últims trenta anys, el poble està fent passes enrere de mica en mica. Podríem parlar de mancances de manteniment, de projecte, de qualsevol cosa... Veus que l’estructura de Blanes se’n comença a ressentir. I això no ho podem perpetuar.

Quan va començar la legislatura, vam intentar, primer, un pacte amb l’aleshores Convergència i la CUP com a front sobiranista, i això no va reeixir. Hi va haver la constitució de l’Ajuntament i el pacte PSC-CiU. Ells ens van obrir la porta, però vam veure l’actitud que tenien, sobretot quan es va aprovar el cartipàs amb el suport de Ciutadans, i vam pensar que no era la manera de fer política que nosaltres volíem. No volíem intercanviar cromos a canvi de vots. Després d’un temps en l’oposició, vam creure que la voluntat real del PSC-CiU era fer un equip de treball. Hi vam entrar i vam fer un pacte d’estabilitat. Ens vam adonar que tenien la mentalitat de repartir cadires i vots, i en això no hi volíem entrar. Vam viure situacions de certa desavinença i enfrontament, i l’equip de govern no funcionava com un equip [...] En qüestions cabdals com ara el POUM, la nostra assemblea va votar que no [a legalitzar ampliacions irregulars del Bella Terra i el Blanc d’Eivissa] i hi havia un enfrontament de 2 [ERC] contra 8 [PSC i CiU]. Això i altres coses, com ara el fet que l’aleshores alcalde, Miquel Lupiáñez, no participés en les reunions del consell rector de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS)... Això va fer que ens distanciéssim. I vam retardar-ho [la sortida de l’equip de govern] perquè no es confongués amb el referèndum. Vam esperar que hagués passat perquè la gent no es pensés que era una manera de coaccionar a ningú.

Ho havíem decidit. Quan va passar el referèndum, vam tornar a fer una assemblea i vam tornar a decidir que marxàvem de l’equip de govern. Com es veu? Quan estàs a l’equip de govern, tens la capacitat de treballar amb el funcionari i tirar endavant algun projecte, no tots. [...] Som en l’oposició i tornem a patir la manera de fer del PSC.

La coincidència de vot amb el PP no ens genera cap problema. El nostre vot el decidia l’assemblea.

Sí, sí, sempre. A mi no em generava cap problema. El fet que Lupiáñez donés una responsabilitat al PP [Salvador Tordera] era una manera d’assegurar-se els 11 vots [4 del PSC, 4 de CiU, 2 d’ERC i 1 del PP]. I alhora respectàvem el que havíem dit sempre: que no pactaríem amb el PP. I ens vam entendre. Fins i tot quan en Salvador [Tordera] va començar a venir a les juntes de govern, era una persona activa i amb ganes de treballar.

No s’ha cregut realment en la participació ciutadana. Vam fer una consulta sobre la C-32, i la rellevància que va tenir va ser zero. A més, no s’ha fet una bona política de gestió. Tenim problemes endèmics: el concurs de transport s’està demorant, i a Aigües de Blanes, tot i que l’Ajuntament té el 51% [de l’accionariat], les decisions les pren el soci minoritari.

Fa mesos que estem treballant i tenim reunions. Blanes és la població de la Selva amb més atur (3.800 i escaig d’aturats). Té un problema amb la gent jove. No tenen un espai, i tenen problemes a l’hora de tenir esperança de trobar feina, i això passa a tot el país. I han de marxar a Girona o a Barcelona. Volem recuperar l’espai de la SAFA [a l’antiga Nylstar].

Un centre de formació i de generació d’empreses. Hem parlat amb la Generalitat, amb el propietari i amb molta gent per fer que aquell espai tan gran i infrautilitzat tingui activitat. Si no, més aviat que tard hi haurà problemes de seguretat. Allà hem d’aprofitar que el nou model productiu del tèxtil, que abans era moltes tones i molta gent, ara, en canvi, sigui d’innovació, disseny, noves tecnologies, teixits intel·ligents, teixits sanitaris. L’aplicació del plàstic sls termoxips. Hi ha moltíssim per desenvolupar. El que pot generar que vinguin noves empreses vinculades al món del tèxtil i de la innovació. Aquesta és l’opció de la Generalitat, també. A la Generalitat li encanta. Podem generar ocupació i formació, podem dur empreses, i això és molt important.

Quan el poble vota d’una manera tan fragmentada, vol dir que té coses bones perquè tothom ha estat capaç de recollir una sensibilitat a través del vot. [...] No, no és un problema. Ho ha dificultat la manera com s’ha gestionat això. No pot ser que facis un pacte d’inici i t’asseguris vuit vots [quatre del PSC i que de CiU] i que l’única manera de treballar sigui anar a buscar els tres vots que et falten. Penso que s’hauria de treballar per projectes i buscant el consens en coses com ara el pavelló, la sanitat, el POUM... Busca el consens, no vagis a buscar vots; ja els tindràs. Si hi ha diàleg, ja en trobaràs. Ves a buscar un model, un consens. Crec que el poble va expressar: “Us heu d’esforçar a posar-vos d’acord.” Però algú s’ha esforçat a anar sumant vots.