Eurodiputats defensen l’autodeterminació al Suprem

El dret a l’autodeterminació dels pobles, defensat pels dotze independentistes catalans processats al Tribunal Suprem, va ser expressat i reivindicat –almenys el fet de posar-lo a debat– per polítics estrangers, ahir, en la trenta-setena sessió del judici per rebel·lió i malversació de fons. L’eurodiputada portuguesa Ana Gomes va assegurar que el Parlament Europeu “no seria democràtic” si no s’hi permetés el debat sobre aquest dret, després de preguntar-li per la tasca de l’exconseller Raül Romeva com a exeurodiputat, del qual va sostenir que és “un veritable demòcrata i pacifista”. L’eurodiputat eslovè Ivo Vajgl també va declarar que Romeva sempre ha defensat un referèndum “acordat” amb el govern espanyol i (tot i les dificultats de la traducció) va defensar la llibertat de debat a la cambra europea, mentre que el Tribunal Constitucional (TC) ha coartat aquesta potestat (fins i tot el debat) al Parlament català, com exposen les defenses. I la diputada quebequesa Manon Massé, d’un partit independentista, va qualificar el dret a l’autodeterminació de “dret fonamental”.

Massé, que va declarar per videoconferència, va explicar que l’1-O va ser convidada per la CUP per veure com es desenvolupava la votació del referèndum d’autodeterminació, i va anar a unes escoles de Vic, Manresa i Barcelona. A Vic, recordava haver-hi vist “molta gent concentrada, conscient de la seva acció de desobediència”, i que “volien votar tant els que estaven a favor de la independència com els que hi estaven en contra”. També va declarar que va sentir “por i angoixa” quan va veure per les xarxes socials càrregues policials contra els votants, i que els ciutadans els deien a ella i a altres diputats internacionals, en una observació informal, “No marxeu”, ja que eren la garantia que no rebrien cops de porra.

L’exposició de Massé no va agradar a la fiscal Consuelo Madrigal ni a l’advocada de l’Estat Rosa María Seoane, que van insistir a preguntar a la diputada quebequesa si sabia que el TC havia suspès el referèndum i que una magistrada del TSJC havia ordenat a les forces de seguretat agafar tot el material de votació. Massé va dir que ho sabia tot i que després d’haver-ho vist es va promoure una moció a l’Assemblea Nacional del Quebec, aprovada per majoria, perquè els governs català i espanyol arribessin a un “acord dialogat en aquest conflicte polític”.

El mateix to de defensa de l’acció policial van fer servir les dues representants de l’acusació amb el diputat alemany Andrej Hunko, expert en processos electorals. Hunko va aclarir que l’1-O va visitar Catalunya convidat pel Diplocat, que ell es va pagar gairebé totes les despeses, i que hi era en qualitat de visitant i no d’observador (termes confosos per les acusacions). Hi va afegir que, tot i les restriccions legals del govern espanyol, volia veure personalment què passava a Catalunya. “Els ciutadans tenien una gran decisió per exercir el seu dret a vot i no vaig veure accions violentes per la seva part”, va declarar Hunko, que alhora va assenyalar que va veure ferits de bales de goma en carrers propers a l’escola Ramon Llull de Barcelona.

El cantant i exdiputat de JxCat Lluís Llach va explicar al tribunal que ell i altres polítics van anar al Departament d’Economia, on la Guàrdia Civil feia els escorcolls el 20 de setembre del 2017. La seva voluntat era adherir-se a la protesta, però també es van posar a la “porta” per transmetre als concentrats que “la comitiva judicial havia de fer la seva feina”. Va detallar tasques de mediació del llavors president de l’ANC, Jordi Sànchez, i va confessar que ell va animar Sànchez i Cuixart a enfilar-se als vehicles policials per desconvocar la protesta perquè tothom els escoltés. L’alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire (ERC), també va relatar com aquell dia va anar a casa de l’ex-secretari general d’Economia Josep Maria Jové en assabentar-se de la seva detenció, i que els concentrats al domicili no van obstaculitzar la policia. “El que volíem és que quedés en llibertat aviat”, va dir.