“La ciutadania vol que Girona torni a ser la prioritat”

Molt. Incorporem persones independents que tenen expertesa en temes que creiem que seran importants el proper mandat. De número dos incorporem la Bea Esporrín, que és de les persones que més saben de la Devesa i està acabant un màster de gestió patrimonial, i de tres, la Mònica Ferrer, que és historiadora i té expertesa en el món de la cultura perquè treballa a l’arxiu de la Diputació. I després hi ha en Quim Ruhí, que és una persona del món educatiu, i en Joan Antoni Balbín, en temes de mobilitat urbana. I la Isabel Muradàs, una persona molt estimada i amb una gestió municipal molt ben valorada que arriba a una part de la ciutadania que creiem que ens acabarà de fer el tomb per guanyar...

Sí? Amb la Isabel vam treballar juntes al govern perquè Educació i Serveis Socials està molt vinculat. Vam treballar conjuntament i vam veure que teníem visions molt similars. En global, amb la candidatura volem donar dos missatges: que som un grup de gent preparada per governar la ciutat i que incorporem mirades i visions diferents en favor d’un projecte comú.

Hi ha hagut tres etapes. Una primera, arran de la gestió nefasta del traspàs de l’alcaldia de Carles Puigdemont, que genera situacions rocambolesques. Aquí el PSC va estar a l’alçada i, malgrat que amb CiU teníem diferències substancials i que havíem estat adversaris polítics els últims 30 anys, vam creure que no es podia deixar la ciutat en una situació d’ingovernabilitat i vam fer un pas endavant. Vam fer un pacte de govern basat en dos motors: nosaltres no interferíem en el motor de CiU, i CiU no interferia en el del PSC. Va funcionar i crec que ha estat l’etapa de més estabilitat del mandat. Quan tots els partits van demanar l’expulsió del PSC del govern, l’alcaldessa no va aguantar la pressió, i tot i que deia que el pacte funcionava, l’acaba trencant. Aquí comença una altra etapa, des del meu punt de vista, de poca gestió i molta articulació, molt de xou. S’abandona el dia a dia per una política de titulars.

Potser en un sol mandat no, però les coses s’han de fer tenint clar on es va. Soc molt defensora de la gestió del dia a dia però amb mirada llarga, i no anar fent pedaços. Un dels problemes d’aquests últims anys és que els projectes apareixen com bolets i no tenen gaire connexió amb la base real de Girona, com el circ.

Continuar allò que vam començar. A Girona tenim un 9% d’habitatge social i hem d’arribar al 15% en tres quinquennis. Com? Comprant habitatge en tanteig i retracte, amb un programa per incentivar la cessió de pisos a la borsa municipal i tornant a aplicar la llei 24/2015 d’expropiació temporal d’ús de pisos buits a bancs. Amb això nosaltres el 2017 vam mobilitzar uns 100 pisos. Ara n’hauríem de moure uns 160-170 cada any. I a part tenim el problema de les ocupacions. En les vinculades a fets delinqüencials o que donen mala convivència, actuàvem de manera molt contundent a través de la policia municipal. No hi ha altra manera. Amb les famílies amb problemes econòmics el que fèiem era intentar la regularització.

És una problemàtica només del centre històric. Creiem que cal limitar la quantitat de pisos turístics. No sé a quants perquè no tenim dades oficials, però cal recuperar l’equilibri trencat entre la gent que viu al Barri Vell i la que el visita. També cal augmentar l’habitatge de gestió municipal al barri, que ajuda a compensar el mercat privat, i per nosaltres l’edifici on hi havia l’UNED seria un lloc ideal per fer una promoció- de petits apartaments per gent jove.

Té molt recorregut de millora. Hi ha qui ens diu que ens apuntem medalles de quan estàvem al govern, jo dic que si els problemes sorgeixen ara tampoc no és casualitat. Fèiem un treball molt rigorós però sobretot molt silenciós en seguretat. Ens reuníem amb tots els barris de manera periòdica, perquè el treball de proximitat en seguretat és molt important. La retirada de la figura del policia de barri crec que és una de les causes de la problemàtica que tenim ara. I també s’havia fet un treball conjunt de la policia amb serveis socials i educadors de carrer, tres potes que funcionaven molt bé a l’espai públic, que també s’ha trencat. Tota aquesta feina que era invisible s’ha anat desmuntant i ara es veuen símptomes de problemes en algunes zones de Girona. També s’ha desarticulat el programa d’escales segures i la gent diu que torna a haver-hi problemes d’ocupacions... I parlant de futur és absolutament necessària la segona comissaria, però no una petita que és el que està fent el govern posant uns quants policies a Santa Eugènia.

Pensem que és fonamental implantar ja d’una vegada els aparcaments dissuasius a les entrades de la ciutat. Girona és una ciutat universitària i administrativa, moltes persones venen i si no volem que entrin al centre amb cotxe els hem de facilitar aparcaments i llançadores que tinguin una freqüència acceptable. També cal potenciar el transport col·lectiu el cap de setmana i la connectivitat amb alguns municipis. El transport és un cas clar en què hem d’actuar com a àrea urbana.

Més que l’1-O, va ser la DUI. Nosaltres vam fer tots els esforços per evitar-ho. No paràvem de repetir “ni 155 ni DUI”. Les dues coses les vèiem com un desastre perquè cadascuna obviava bona part de la població catalana. I quan es va arribar al desastre total i absolut, no és que hi hagués un canvi de discurs, sinó que vam dir que a partir d’ara cal tornar a la Catalunya dels consensos, buscar pilars per treballar junts a Catalunya i Girona. Per nosaltres és l’únic camí si no es vol viure en una societat amb dues meitats confrontades i amb gresca tot el dia. Per què s’entesten a posar elements diferenciadors sobre taula i no vectors de consens? A Girona les diferents formacions podem trobar coses en què estar d’acord, com la pacificació del trànsit que deies, o no? Ens passem el dia dient-nos els uns als altres que jo no soc independentista i tu ho ets molt, si això ja ho sabem! I no acuso només els independentistes, PP i Ciutadans han jugat al mateix joc...

Sí, això és cert. Tant de bo estiguéssim en una situació normalitzada per poder discutir això d’una altra manera! Però és que els socialistes vam lluitar molt per no arribar a aquesta situació, no se’ns en pot fer responsables...

Sí, i no tinc cap problema a dir que el 155 no solucionava res. Ja ho vaig dir llavors. Potser servia per aturar una deriva però és una nova ferida en els ciutadans de Catalunya, i sobretot no aporta cap solució. Per mi era molt evident i el temps m’ha donat la raó. Què ha aportat? Res! Ara, quan es declara la independència d’aquella manera unilateral es causa una fractura tan forta com l’altra. Hi va haver gent que aquell dia es desconnecta de la institució i a Girona amb l’alcaldia i l’ajuntament passa el mateix. L’exemple de la plaça Constitució és molt clar. Per què no es podia posar 1 d’octubre a un altre espai de Girona? Per què havíem de canviar el nom d’una plaça que tots sabíem que produiria ferides en una part de la població de Girona? Uns ens entestem en no trencar i altres en posar elements per dir que diferents som.

Nosaltres estem molt segurs que guanyarem les eleccions i liderarem el canvi que la ciutadania reclama: un canvi cap a una gestió del dia a dia, cap a la preocupació per la ciutat i res més que la ciutat, que Girona torni a ser la prioritat i l’única atenció de l’alcaldessa. Pensem que la ciutadania ha vist en l’any i mig que hem governat que és la nostra manera de treballar. I a més, crec que molta gent comença a recordar amb enyorança els anys de Quim Nadal i Anna Pagans. Ens veiem forts per liderar aquest canvi.