Guaidó llança una altra ofensiva contra Maduro, amb el suport de militars
L’oposició s’enfronta al carrer amb l’exèrcit i allibera Leopoldo López de l’arrest domiciliari
El govern dona per fracassat un “cop d’estat mediocre”
L’oposició veneçolana va llançar ahir el que considera l’ofensiva definitiva contra el govern de Nicolás Maduro. El president interí, Juan Guaidó, president de l’Assemblea Nacional i reconegut en el càrrec per mig centenar de països, va sortir al carrer de matinada al capdavant d’un grup de militars i va alliberar del seu arrest domiciliari Leopoldo López, emblema de la resistència contra el règim.
Després, va fer una crida a sortir als carrers i va demanar als militars que s’afegissin a la causa opositora. “El moment és ara”, els va dir, després de proclamar l’operació Llibertat. L’executiu va respondre mobilitzant les forces lleials. A mitja tarda, anunciava que “un intent de cop mediocre” havia estat desactivat, però la tensió continuava a la nit a Caracas, amb enfrontaments entre col·lectius chavistes i antichavistes.
Guaidó es va veure impel·lit pel pas del temps. Després d’una arrencada carregada d’accions al carrer, en què va sumar el suport dels EUA i la majoria de països de l’Amèrica Llatina, va venir un llarg silenci que va refredar l’envestida contra Maduro. Guaidó, però, ha tornat. I l’estratègia ha estat un intent desesperat per guanyar el suport dels militars, la columna del règim. Veneçuela té 360.000 soldats, gairebé tants com el Brasil, però una quarta part de la població. El nombre d’uniformats es va triplicar des del 2012, i és aquí on rau l’autèntic poder de Maduro.
La mobilització va començar als afores de La Carlota, una base militar situada a Caracas, i després es va traslladar a la plaça Altamira, un lloc habitual de resistència opositora a l’est opulent de la capital. Fins allà es van traslladar Guaidó i López, rodejats per una multitud i forces militars i policials que donaven suport a la revolta. Mentrestant, el govern intensificava la repressió. Imatges de televisió mostraven tanquetes de l’exèrcit atropellant manifestants i antiavalots llançant gasos.
A mitja tarda, el ministre de Defensa, el general Vladimir Padrino López, va dir que l’alçament estava “sota control” i que les forces armades es mantenien fidels al govern. Va dir també que els militars que donaven suport a Guaidó se’ls havia dut “enganyats” a participar en un “intent de cop d’estat de magnitud mediocre”. Més tard, Leopoldo López i la seva família accedien a l’ambaixada de Xile, previsiblement per demanar-hi asil polític. El govern xilè va dir que eren “hostes”.
La revolta liderada per Guaidó va rebre suport immediat dels EUA, mentre els europeus feien una crida a evitar la violència. “Segueixo molt de prop la situació a Veneçuela. Els EUA estan amb el poble de Veneçuela i la seva llibertat!”, va piular Trump. La regió va convocar una reunió urgent del Grup de Lima, format per països que donen suport a Guaidó.
Taula de diàleg
L’aposta opositora ha estat, aquest cop, el tot o res. Si aconsegueix trencar la fidelitat de l’exèrcit i sumar suports entre alts funcionaris del règim, té alguna possibilitat d’èxit.
El fracàs de l’aixecament, en canvi, pot dur Guaidó a la presó, situació que acceleraria la pressió internacional sobre Caracas però que abocaria la crisi a la imprevisibilitat. El ministre d’Exteriors veneçolà va reiterar ahir el fracàs de l’oposició, però va demanar una taula de diàleg com a “única proposta” vàlida davant la crisi.
